Com afrontar la mort d’un fill

Com afrontar la mort d’un fill

La mort d’un fill és una de les experiències més doloroses que pot tenir una persona. És una situació per a la qual no estem preparats a cap nivell, i per això resulta tan difícil. Cada persona té la seva reacció, fa el seu dol i necessita el seu temps, i no hi ha una manera més correcta que una altra de portar-ho. En aquest article parlem de com afrontar la mort d’un fill.

Com superar la mort d'un fill - Psicologia Flexible

No estem preparats

La mort d’un ser estimat sempre és difícil. Ens obliga a afrontar el fet que no tornarem a veure aquesta persona, ni hi tornarem a parlar. Hem d’acomiadar-lo i, amb el temps, aprendre a fer la nostra vida sense ell/a. El fet que els rituals de comiat estiguin tant protocolaritzats socialment, en certa manera, és una ajuda. I és que, encara que tendim a apartar la mort de la nostra vida, sabem que tard o d’hora haurem d’afrontar aquesta realitat en alguns familiars i amics.

Quan ens trobem amb la mort d’un fill aquesta realitat s’agreuja perquè no estem preparats per una situació així. Encara que ens veiem afectats per la pèrdua de qualsevol persona, fins a un cert punt acceptem com a normal enterrar els que són més grans que nosaltres. Però enterrar un fill altera el que percebem com l’ordre natural de les coses. Tendim a considerar-ho injust.

Moltes persones que han experimentat la mort d’un fill ho descriuen com la seva experiència més dolorosa. La majoria de pares valoren el sentit de la seva vida a partir dels fills. Que hagin crescut, que estiguin bé, i que siguin feliços és el que dóna sentit a les seves vides. La pèrdua d’un fill els canvia per sempre.

Les reaccions més habituals davant de la mort d’un fill

El dol és un pas necessari per adaptar-se al canvi que suposa la mort d’un fill. No és una patologia ni un trastorn, sinó un procés natural que ajuda a assumir la pèrdua. No té una durada ni una intensitat que es considerin normals -encara que alguns manuals de diagnòstic clínic insisteixin en convertir-lo en trastorn-. Per tant en principi no és imprescindible l’ajuda professional.

La mort d'un fill - Psicologia FlexibleTampoc no convé medicalitzar el dol si no és necessari (perquè el dolor és massa intens o impedeix excessivament fer les activitats diàries). Prendre ansiolítics o antidepressius per alleujar el patiment no és una solució per al dol. Només el postposa perquè surti més tard, i potser de manera més difícil de gestionar. El dol s’ha de passar com una fase més de la història personal, encara que sigui difícil. I es pot fer amb ajuda de familiars i amics, i de professionals quan es consideri oportú.

Cada persona viu el dol a la seva manera. N’hi ha que s’esforcen per recuperar la vida normal el més aviat possible. Altres necessiten més temps. En general tendeix a alleujar-se de mica en mica, tot i que en alguns moments podem notar un retrocés, com si féssim passos enrere. És normal: passa a tots els processos (també al dol). La seva vivència també és particular: algunes persones tenen necessitat d’anar al cementiri cada dia. Altres poden voler continuar posant un plat a la taula pel seu fill. O escoltar la seva música. O deixar la seva habitació intacta. O guardar la seva roba en caixes per no veure-la. De vegades això pot comportar discrepàncies amb la parella, de manera que convé mantenir una bona comunicació per prendre les decisions conjuntament.

Com viure la situació

Per fer front a la mort d’un fill és important que una persona es doni permís a ella mateixa per sentir el que senti a cada moment. I sense presses. Hi pot haver moments amb ganes de plorar, de cridar, d’anar al cine, de sopar amb amics, d’estar amb la parella, d’estar sol/a. I aquestes necessitats poden canviar. Convé prendre’s el temps necessari i viure-ho d’acord amb les prioritats.

Només tindrem una oportunitat per acomiadar el fill i, acabat el procés, ens agradarà saber que ho hem fet de la manera que volíem.

El dol no és fàcil. I no podem fer que sigui fàcil. Però sí que el podem passar amb companyia. El suport social és molt important en aquests moments -sobretot després de la cerimònia funerària, quan sol començar un sentiment de solitud notable-. És de gran ajuda poder parlar obertament del dolor, dels records i de la preocupació amb les persones de confiança.

Com ajudar els altres

Superar la mort d'un fill - Psicologia FlexibleÉs important que totes les persones que ho vulguin puguin participar del comiat. Fins i tot els nens, als que habitualment intentem “protegir” del dolor. Ells també han de tenir l’oportunitat d’acomiadar-se i, fins i tot, d’escollir com volen fer-ho (per exemple, fent un dibuix i posant-lo dins del fèretre amb el difunt). Si aquests nens són germans de la persona que ha mort poden tenir preguntes. Respondre-les amb sinceritat ajudarà a evitar que es responguin a ells mateixos amb fantasies. També és important que puguin expressar el dolor a la seva manera i durant el temps necessari. I no culpabilitzar-los: no és estrany que els nens pensin que ells tenen la culpa de la mort del seu germà.

Si la persona que ha mort és un nen, tinguem presents els seus companys de l’escola. Parlem amb els mestres per consensuar la manera d’explicar què ha passat i de fer el seu propi acte de comiat si ho volen. En aquest sentit cal tenir en compte que segons la seva edat tindran el concepte de la mort més o menys elaborat. Convé explicar-los la veritat perquè la seva confiança en els adults de referència no es vegi afectada.

També és important (per als nens i per als adults) evitar les frases tranquilitzadores com “has de ser fort/a“, “la teva família no es pot permetre que t’enfonsis” o “al teu fill no li agradaria veure’t plorar“. Encara que tinguin una intenció sincera d’ajudar, el que fan és afegir una responsabilitat de pes al patiment que ja tenen.


T’ha agradat aquest article? Si vols pots deixar una pregunta o un comentari. I si penses que pot ser útil per a algú que coneixes, comparteix-lo!

Deixa un comentari