skip to Main Content

Es pot ser feliç sense Déu?

Fa uns mesos es va publicar el contingut de l’assignatura escolar de religió a l’estat espanyol. Un dels requisits que es demana als alumnes per aprovar-la ens va deixar, a molts, amb la boca oberta: els estudiants han de reconèixer que Déu és necessari per assolir la felicitat. Podeu llegir la notícia aquí. Llegir-la em va fer venir una pregunta al cap: es pot ser feliç sense Déu?

No pretenc jutjar si Déu existeix o no. Atès que no tenim certesa de si és real o és una invenció (i si tinguéssim aquesta certesa ens vindria massa gran, precisament perquè sóm científics) deixem aquesta qüestió per altres disciplines. Vagi per davant el respecte absolut a les creences de cadascú.

14230021 – Pixabay

No se sap si es pot ser feliç sense Déu, però…

Més enllà de si es pot ser feliç sense Déu, el que sí que ha conclòs la ciència és que les persones que creuen en Déu se senten més satisfetes amb la seva vida. Cal destacar que la felicitat i la satisfacció amb la vida no són exactament el mateix -però és el més semblant que hem trobat-. D’altra banda, el fet que les persones creients tinguin aquest “avantatge” no significa, tal com hem dit, que Déu en sigui la causa.

En qualsevol cas afirmar que una persona no pot ser feliç per ella mateixa és tendenciós (sobretot si vé d’un organisme públic que es declara aconfessional i que ha de vetllar per l’interès general), és imprudent i s’oposa als models educatius que ensenyen autonomia personal i responsabilitat. A més a més aquí hi ha algú que pretén legislar sobre creences sense explicar com ho pensa fer. I fer servir la felicitat com a moneda de canvi.

La pregunta de com es pot aconseguir la felicitat s’ha intentat respondre, a grosso modo, des de dos models, i cap d’ells contempla la necessitat de l’existència de Déu: un proposa que una persona és feliç si pot tenir, de tant en tant, reforços o estímuls molt potents, com un viatge per les vacances o un sopar amb els amics cada dues setmanes. L’altre diu que la felicitat s’aconsegueix amb les coses petites, normals de cada dia (és a dir, que no faria falta res d’extraordinari). Sembla ser que guanya el segon.

Prendre’s un cafè assegut, sense presses, concentrant-se en la seva olor i el seu sabor. Gaudir d’un concert enlloc d’estar pendent del mòbil perquè la foto quedi centrada i amb la llum ideal. Abraçar algú com si haguéssim esperat un any per fer-ho. Escoltar un nét que explica apassionadament què ha fet avui al col·legi. Poden ser coses amb les quals una persona es faci feliç a si mateixa, i així ho aconsegueixen tant les que asseguren tenir Déu al seu costat com les que diuen que Déu no existeix. La qual cosa sembla indicar que sí que es pot ser feliç sense Déu o, almenys, que Déu podria no ser necessari per assolir la felicitat.

Farem un favor als nens i nenes si els ensenyem a lluitar per allò que volen, a respectar-se a ells mateixos i als altres, a cooperar per canviar el que els sembla injust, a demanar ajuda quan la necessitin, a adaptar-se al seu entorn sense renunciar a adaptar l’entorn a ells i a desenvolupar eines pròpies per fer-se feliços a ells mateixos.

I ja que hi som, anem a la pregunta del milió: els diners porten la felicitat? Els estudis diuen que sí… però fins a un cert punt. Sembla que són necessaris uns ingressos mínims que assegurin que hom té el que necessita per viure dignament per poder ser feliç però, a partir d’un nivell determinat, més diners no comporten més felicitat.

Es veurà més clar posant un exemple amb números: probablement serà més feliç una persona amb uns ingressos de 1.500 euros al mes que una altra que només en guanya 400. Però algú que obté 100.000 euros al mes no té perquè ser més feliç que algú que n’obté 30.000.

I tu, creus que es pot ser feliç sense Déu? Amb què ets feliç? Explica-m’ho! 🙂

This Post Has 0 Comments

Comenta...

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Back To Top