skip to Main Content

Procrastinació i Llei de Parkinson

La procrastinació és la pràctica de posposar les coses per més endavant, de manera que mai les acabem de fer. La Llei de Parkinson és la que diu que el temps que triguem a fer una tasca tendeix a expandir-se fins a omplir tot el temps disponible. Procrastinació i Llei de Parkinson són dos conceptes de la psicologia de la productivitat que es relacionen entre ells.

Procrastinació i Llei de Parkinson - Psicologia Flexible
Tookapic – Pixabay

Què és la procrastinació

Tothom coneix la dita “No deixis per demà allò que puguis fer avui“. La procrastinació és just el contrari: la pràctica de deixar les coses per més endavant. Es descriu amb la frase “No cal que facis avui el que puguis fer demà“. Les tasques que procrastinem solen ser les més avorrides, les més llargues o les que tenen un començament més difícil. També es pot produir davant d’alguna cosa que hem de fer, però que ens genera certa ansietat.

Molts estudiants experimenten això de la procrastinació. Sobretot quan han d’estudiar a casa. Fa molta mandra començar. Però admeten que un cop s’hi posen la majoria de dificultats desapareixen. Des de la psicologia s’ha intentat explicar l’origen de la procrastinació i, bàsicament, s’ha fet des de dos models:

  1. El model de la mandra, que diu que la procrastinació té lloc davant d’activitats que no volem fer. Pensar que les farem en un altre moment seria una manera de calmar la consciència: “No és que no estigui disposat a fer-ho. És que ho faré, però més tard“. Així evitaríem reconèixer, cap a nosaltres mateixos, que no tenim intenció de fer-ho.
  2. El model del perfeccionisme, que diu que les tasques que sotmetem a procrastinació són les que considerem més importants i les que volem que quedin millor. En pensar que necessiten més temps les deixem per més endavant, i així dediquem el temps inicial a activitats més curtes.

La procrastinació es pot presentar en persones amb plena salut mental, o com a símptoma d’algunes psicopatologies, com la depressió o el trastorn per dèficit d’atenció i hiperactivitat (TDAH). Les tasques que fem passar per davant són tant variades com jugar amb el mòbil, mirar la televisió o repassar repetidament el timeline de Facebook.

Com podem evitar procrastinar

  • Si el més difícil es posar-s’hi, veuràs que des del moment en que t’hi poses el camí s’aplana. Comença comprometent-te a treballar-hi només durant 5 minuts. A partir d’aquí no notaràs tanta necessitat d’interrompre-ho, perquè ja hauràs començat.
  • Fes una llista de tasques classificant-les com a A, B i C. Les activitats A són les urgents. Les B són les necessàries i les C són les que es poden posposar. Comença sempre per les primeres i acaba amb aquelles que són menys importants.
  • Si una tasca acaba amb procrastinació perquè és molt difícil o complexa, divideix-la en subtasques. Quan separes un problema en un conjunt de subproblemes i els resols un per un, acaba sent més fàcil del que semblava.
  • Intercala petits incentius entre tasca i tasca, o enmig d’una activitat de llarga durada. Busca alguna cosa que t’agradi fer i fes-la, de tant en tant. L’única condició és que no comporti un gran esforç tornar a la feina (és a dir, mira de no allunyar-te físicament del lloc on estàs fent la teva activitat).
  • Evita les distraccions. Facebook, Twitter, Whatsapp… tenen una característica en comú: són com un pou sense fons. Vas baixant per la pantalla i sempre hi apareixen més continguts. Així és com es perd la noció del temps i el “només serà un moment” es converteix en una llarga estona de distracció. Silencia les xarxes socials. Apaga els llumets del telèfon. Treu les alarmes.

Què diu la Llei de Parkinson

La Llei de Parkinson diu que el temps que triguem a fer una tasca tendeix a expandir-se fins a ocupar tot el temps disponible. Amb altres paraules: Si una activitat es pot fer amb 10 minuts però ens donem mitja hora, trigarem mitja hora a fer-la. La Llei de Parkinson es compleix, sobretot, amb tasques que es van repetint.

La Llei de Parkinson explica què passa amb una persona que es lleva mitja hora abans d’anar a la feina. Durant aquesta mitja hora té el temps just de fer-ho tot, però és tant just, que decideix llevar-se 45 minuts abans. Com que es refia de que té més temps, acaba ocupant just aquests 45 minuts amb les activitats. Aleshores decideix anticipar-se 15 minuts més. I així successivament.

També explica perquè preveiem que fer una maleta ens portarà una hora però, si veiem que perdem l’avió, som capaços de fer la maleta en 5 minuts. La Llei de Parkinson té una aplicació en informàtica: com més espai tenim per emmagatzemar arxius, més ocupen els arxius que emmagatzemem. Aleshores necessitem disposar de més espai. És un cercle viciós.

Quina relació hi ha entre la procrastinació i la Llei de Parkinson

La procrastinació i la Llei de Parkinson s'alimenten recíprocament
Gerd Altmann – Pixabay

La Llei de Parkinson proposa que ens podem donar un temps de dues hores per fer una tasca de vint minuts… però que acabarem fent en dues hores. Per què? Per la procrastinació. Arribats els últims 20 minuts ens vindran les presses per acabar i comprovarem com no feia falta tanta estona. I l’acabarem a temps. Però la resta de temps (100 minuts) l’hem perdut.

En sentit contrari la procrastinació ens porta a necessitar dues hores per fer una activitat que podríem fer, perfectament, en vint minuts. Perquè ens distreiem amb coses que ens agrada més fer. I com que ens agraden, el temps passa volant mentre les fem.

Conclusió: la procrastinació i la Llei de Parkinson s’alimenten recíprocament.

Guanyar en productivitat

Amb tot això el repte és guanyar en productivitat i eficiència. Eficiència vol dir obtenir el major resultat possible amb el menor temps. I per això es poden fer diverses coses.

  • Divideix el temps en “càpsules” de 30 minuts. Que cada 30 minuts siguin per fer una activitat, o la subdivisió d’una activitat complexa que has hagut de partir.
  • Si se t’acut alguna cosa que has de fer i tens por que se t’oblidi si no la fas immediatament, apunta-la en un paper per fer-la quan hagi acabat una càpsula de 30 minuts.
  • Programa’t les activitats de manera raonable. Posar-te més tasques de les que pots fer comporta que en quedin sense realitzar i que tinguis un sentiment de frustració o de baixa autoestima perquè valores que no ets capaç de fer tot el que has de fer. Fins i tot quan no hi ha hagut ni procrastinació ni efectes de la Llei de Parkinson. Els objectius han de ser realitzables.
  • Automatitza el que puguis. Algunes tasques, per exemple, informàtiques, es poden automatitzar per no haver-les de fer manualment. Inclòs dins d’això, a l’hora de fer una cosa, mira si prèviament n’has fet una altra molt semblant que es pugui aprofitar.
  • Aprèn a dir “No”. De vegades ens sobre-carreguem d’activitats perquè no sabem dir que no a les peticions dels altres. A més a més ens sentim compromesos amb aquests altres i fem les “seves” tasques abans que les nostres.

Existeixen aplicacions d’ordinador o de mòbil que t’ajuden a millorar la productivitat. Sempre dic als usuaris dels meus serveis de Psicologia que en provin, com a màxim, dues o tres, però sempre d’una en una. Al final, l’esforç i el temps necessaris per gestionar la pròpia aplicació poden acabar empitjorant encara més el rendiment. Si no trobes la que et va bé, pots buscar la manera de fer-ho sense aquestes aplicacions. I si t’hi puc ajudar, només m’ho has de dir!


Moltes gràcies per llegir l’article. El pots compartir amb els teus contactes. I si vols, deixa un comentari i te’l respondré personalment.

This Post Has One Comment

Comenta...

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Back To Top