El psicòleg en una emergència

Quan es produeix un accident amb moltes víctimes o una catàstrofe sentim a les notícies que “s’hi ha desplaçat un equip de psicòlegs”. T’has preguntat mai què fa un psicòleg en una situació d’emergència? Aquest article t’ho explica. La intervenció del psicòleg en una emergència és important per acompanyar les víctimes i els seus familiars. També ajuda a assimilar els aconteixements i a prevenir que el trauma viscut impedeixi als afectats dur a terme una vida normal en el futur.

Clarificació de les definicions

Desastre, emergència, catàstrofe, etc., són paraules que es poden confondre però que no volen dir el mateix. Comencem fent una mica de clarificació de les definicions.

• Una emergència és una interrupció sobtada i greu del funcionament d’una persona o una comunitat, a causa d’un esdeveniment sobrevingut. Requereix una acció immediata, per la qual cosa la seva resolució esdevé una prioritat.
• Un accident és una situació extremadament local que afecta un número limitat de persones. Els protocols dels serveis de socors normals cobreixen, sobradament, la necessitat que genera. Per exemple, un accident de trànsit.
• Un desastre és un procés que es desencadena com a resultat d’un fenomen natural o antròpic (humà), provocant danys personals i/o materials a una població. Les seves conseqüències desborden la capacitat de les autoritats, de manera que es necessita el suport de serveis d’emergència veïns. Per exemple, la tragèdia de l’avió de Germanwings (França, 24 de març de 2015).
• Una catàstrofe és una situació semblant al desastre però que afecta un país sencer o una proporció molt gran d’un país. A banda del desbordament de les autoritats es caracteritza per la gran quantitat i diversitat dels danys provocats. Per exemple, l’huracà Katrina (Estats Units, 29 d’agost de 2005).
• Un cataclisme és una catàstrofe de grans proporcions que afecta territoris molt amplis. La seva principal característica és que es necessiten anys per recuperar la normalitat. Per exemple, el terratrèmol de Valdivia (Xile, 22 de maig de 1960).

Quines causes d’emergència hi ha?

Les emergències es poden classificar en dos grups segons el seu causant. Les emergències d’origen natural són les que es produeixen per fenomens astronòmics, geològics o atmosfèrics: inundacions, volcans, terratrèmols, meteorits, etc. L’emergència d’origen antròpic o tecnològic es deu a la intervenció directa d’algun ser humà. En són exemples els accidents nuclears, els actes terroristes o les guerres.

En algunes causes hi ha intervenció mixta entre la natura i el ser humà. És el cas d’algunes inundacions provocades per pluges intenses sobre un territori urbanitzat o ocupat, ignorant o gestionant el risc que això suposa. Un exemple n’és la riuada del Camping Las Nieves de Biescas (Espanya, 7 d’agost de 1996).

Des de la psicologia és important diferenciar entre l’origen humà o natural d’una emergència. S’ha comprovat que les víctimes de situacions d’emergència provocades per l’home triguen més a recuperar-se psicològicament que les víctimes d’emergències d’origen natural.

La importància de la intervenció psicològica

El psicòleg en una emergència treballa per evitar la psicopatologia que més s’associa a aquest tipus de situacions: El Trastorn per Estrès Post-Traumàtic (TEPT). El TEPT és el trastorn que pateixen les persones que han viscut o han presenciat una situació que amenaçava les seves vides i han reaccionat amb una por molt intensa. Els símptomes es divideixen en 4 grups:

1. Evitació: Els costa molt parlar del que ha passat, no volen tornar a veure les imatges o les persones amb qui es trobaven en aquell moment, no volen tornar al lloc.
2. Sobre-activació: S’espanten fàcilment i de manera exagerada davant d’un soroll, tenen insomni o els costa concentrar-se.
3. Re-experimentació: Tenen malsons o flashbacks del desastre, o tenen la sensació que l’aconteixement es repeteix constantment.
4. Embotament: Tendeixen a rebutjar el contacte social, afirmen haver perdut la capacitat d’estimar o perden l’esperança pel futur.

Tots aquests símptomes no els tenen només les víctimes de situacions d’emergència. També els poden experimentar persones víctimes d’una violació o d’un maltractament continuat durant la infància.

Què hi fa un psicòleg en una situació d’emergència?

Algunes de les persones que han viscut una emergència poden acabar acaben desenvolupant un TEPT, i per això és important la tasca preventiva o assistencial dels psicòlegs al mateix escenari. Es tracta d’una activitat que es duu a terme en diversos àmbits:

• Ajudar a la víctima a explicar què ha passat i com ho ha viscut, per ordre cronològic. Mantenir els records clars i ordenats permet processar-los mentalment. Aquest processament és important per acceptar que s’ha viscut l’experiència i evitar que es confongui allò real amb allò imaginat.
• Acompanyar la víctima en la seva manera de viure-ho: Algunes persones necessiten cridar, o plorar, o riure. Pràcticament qualsevol reacció es considera normal, i així ho han de saber les persones afectades. És important que ho puguin fer amb llibertat i confiança. I que es trobin en un ambient apartat de soroll, trànsit d’ambulàncies i càmeres de televisió.
• Validar totes les experiències emocionals. Explicar a la víctima que no hi ha una manera “correcta” de reaccionar, sinó que cadascú ho fa a la seva manera. Dir-li també que és normal buscar un culpable o, fins i tot, sentir-se culpable de la mort d’algú pròxim -encara que es treballi per reduir aquest sentiment-. Això es veu, sobretot, en accidents de trànsit. Com que una mort inesperada costa de creure, culpabilitzar algú ajuda a donar-hi una explicació.
• Acompanyar la víctima en la realització de tràmits difícils. De vegades cal anar al tanatori a reconèixer un familiar. També es pot tenir por de recordar els esdeveniments en una declaració policial o en un judici. Durant el temps d’espera per un judici la persona no pot donar per tancada l’emergència des del punt de vista vivencial. Per això la intervenció del psicòleg també es pot haver d’allargar en el temps.
• Seguiment, amb el pas dels dies, de com s’està recuperant l’afectat del trauma viscut.

En parlar de la culpa davant d’un accident hi ha una consideració important a fer. Imaginem un accident de trànsit amb víctimes provocat per un conductor amb una alta alcoholèmia. Una cosa és la responsabilitat penal o tècnica de l’accident. I una altra és la culpa com a concepte psicològic. La culpa no serveix per res. No soluciona cap problema, més enllà del que dèiem de facilitar un discurs per a un fet inexplicable. I a més a més, no és real perquè el conductor que havia begut probablement no tenia intenció de provocar un accident amb víctimes.

El més important és que els afectats per una emergència no se sentin sols mentre passen el mal moment. No se’ls podrà estalviar el patiment, però aquest es veurà alleujat si el poden passar amb companyia.

Quan el psicòleg no és necessari

Algunes persones afectades per una emergència més o menys greu no necessiten un psicòleg. Una experiència traumàtica sempre és difícil d’assumir, però això forma part de la normalitat. La necessitat d’un psicòleg apareix quan el malestar o el perjudici a la qualitat de vida és molt intens, o quan es creu que pot ser-ho en el futur.

Per tant, en persones que no necessiten un psicòleg perquè, dins de la dificultat, tenen prou recursos, no han de participar a cap intervenció. Fins i tot aquesta intervenció podria ser contraproduent i causar un dany allà on no hi era. Per tant en aquest cas és preferible que el psicòleg s’inhibeixi.

---

T’ha agradat aquest article? Comparteix-lo amb els teus contactes! I si vols explicar alguna experiència o fer una pregunta pots deixar un comentari.