skip to Main Content

Vèncer la por

La por és una reacció habitual quan interpretem una situació o un objecte com una amenaça. I vèncer-la és un objectiu que ens ajuda a enfrontar-nos al que ens fa por, sobretot quan no tenim més remei que fer-ho. Aquest article parla de com vèncer la por, des d’una perspectiva realista, perquè et puguis enfrontar a allò que t’espanta.

Vèncer la por - Psicologia Flexible
Lothar Dieterich – Pixabay

Des d’una perspectiva realista? Per què?

He llegit llibres que proposen vèncer la por com si la persona fos un superheroi. Solen coincidir amb “ho pots tenir tot si ho desitges amb prou força“. O es basen en la Llei de l’Atracció (“Atreus la bona sort o la mala sort segons la freqüència de vibració dels teus pensaments“). Els problemes d’aquests models són que no es basen en res que es pugui comprovar i que culpabilitzen la persona de les seves pors.

També n’hi ha que proposen que quan tinguis por de fer una cosa, la facis sense por. És com dir-te que quan et quedis fora de casa amb les claus a dins, entris a casa com ho fas sempre per a agafar les claus. Si, precisament, el problema és que tens les claus a dins, com entraràs per a agafar-les? La por no funciona amb un interruptor, que podem parar i engegar quan volem.

Vèncer la por des del realisme implica entendre algunes coses:

  • Que la por existeix, ens agradi o no.
  • Que sempre hi haurà coses que ens faran por, perquè és el que ens ha ajudat a evolucionar com a espècie: La por fa que evitem situacions que ens podrien posar en perill.
  • Que la por és com una camisa de força: ens impedeix fer coses que, si no en tinguéssim, faríem sense problemes.

Quines coses fan por

A l’article sobre el tractament de l’ansietat a Manresa ja vam diferenciar la por de l’ansietat. La por és més específica davant de situacions concretes, i més vinculada al present. L’ansietat es relaciona amb pensaments sobre situacions del futur. Però sovint les utilitzem indistintament. El rellevant és que tothom té por d’alguna cosa, sigui real (com un carrer fosc) o irreal (com un zombie).

Els nens tenen les anomenades pors evolutives infantils. Són evolutives perquè formen part del creixement: el més habitual amb aquestes pors és que desapareguin a mesura que es fan grans. Les coses que més freqüentment fan por als nens i adolescents són aquestes:

La por és una reacció normal - Psicologia Flexible
Ambermb – Pixabay
  • 0-6 mesos: Caure a terra quan els tenen en braços, sorolls forts.
  • 7-12 mesos: Persones desconegudes, objectes que apareixen sobtadament.
  • 1 any: Separar-se dels pares.
  • 2 anys: Animals, foscor, objectes grans i canvis en l’entorn personal.
  • 3 anys: Màscares.
  • 5 anys: Ferides i lesions.
  • 6 anys: Sers sobrenaturals, fenòmens naturals, estar sols.
  • 7-8 anys: Successos apareguts als mitjans de comunicació.
  • 9-12 anys: Rendiment acadèmic, aspecte físic.
  • 12-16 anys: Aspecte físic, exclusió del grup social.

Les pors dels adults no estan tant definides, però solen prendre forma de fòbies: a alguns animals (insectes, serps, aranyes, gossos), a situacions (volar, ascensors, espais públics), a ambients naturals (alçades, llamps), a la sang i les ferides. Deixant de banda les fòbies, també són habituals la por de quedar-se sol/a de manera permanent, la por dels canvis i la por dels danys a les persones properes.

Vèncer la por quan es converteix en un problema

Que una persona tingui por de les serps és positiu. Algunes serps piquen i poden fer molt mal, i la por ens ajuda a mantenir-hi la distància. Però al nostre país hi ha poques serps en llibertat. Per tant les persones que viuen aquí no es plantegen vèncer la por, perquè no els suposa un problema. A excepció, és clar, que treballin a un zoològic i estiguin en contacte amb serps.

També hi ha coses que són objectivament perilloses (com l’electricitat), perilloses segons l’ús que se’n faci (com una psicina) i objectivament inofensives, però que poden fer por (com els pallassos). Altres objectes són irreals, com els zombies o els fantasmes.

És a dir, vèncer la por és adquirir un recurs que esdevé necessari per poder funcionar amb normalitat. És un exercici personal que respon a una necessitat personal. Com han fet alguns aspirants a bomber que tenien por de les alçades o alguns emprenedors que han invertit tots els seus estalvis en posar en marxa un negoci. Vèncer la por és l’alternativa a tenir una vida cada cop més limitada per culpa de la por.

Com vèncer la por

En primer lloc cal acceptar que tenim por i que és normal. Algunes pors fan que la persona que les té tingui vergonya (recordo un pacient que tenia por de posar-se a plorar davant dels seus amics). Però tots tenim pors i no per això sóm indignes o estranys.

La millor manera de vèncer la por és enfrontar-s’hi. Això no vol dir no tenir por, sinó passar-li per sobre: fer allò que ens espanta, encara que tinguem por. Sobretot si sabem que la situació no és perillosa per si mateixa (com els trons en una tempesta) o si el seu risc no justifica que deixem de fer-la (com quan saltem amb paracaigudes). Per què? Perquè el més probable és que no passi res però, si no ho fem, no ens donem a nosaltres mateixos l’oportunitat de comprovar-ho.

Per contra, evitar allò que ens fa por ens dóna una sensació de seguretat. I aquesta sensació de seguretat ens agrada i la volem conservar. Aleshores renunciem a fer-ho, però farà que la por es vagi fent més intensa. Per tant l’evitació no ens ajuda a vèncer la por. A més a més la por, de manera natural, primer puja i després baixa. Quan notem que tenim por i ganes d’escapar-nos, aguantar uns minuts farà que la por disminueixi per si sola: perquè com més estona estem en aquella situació, més temps tenim per comprovar que no passa res. Abandonar la situació quan la por és més alta que al principi pot fer que ens sigui més difícil enfrontar-nos-hi la vegada següent.

Què vol dir això? Que lluitar contra por no ens ajudarà. L’hem de convertir en una aliada perquè ens protegeixi del perill però alhora ens ajudi a comprovar que no ha d’actuar com a bloqueig. Aquest és el paper que juga la valentia. La valentia no és l’absència de por, sinó la capacitat d’actuar encara que tinguem por.

La majoria de persones es poden enfrontar per si soles a algunes pors quotidianes. Però si del que es tracta és d’una fòbia o una por molt intensa, el millor és demanar ajuda professional. El psicòleg que treballa amb persones que tenen por i ansietat pot ajudar a superar aquest problema.


Vols explicar alguna por, o com t’hi has enfrontat? Escriu un comentari, i et respondré personalment. I si creus que aquest article pot ser útil per a algú que coneixes, comparteix-lo!

This Post Has 2 Comments

  1. Hola tinc 21 anys i tinc por a les altures des de fa 2 anys . He intentat supera la de diverses maneres pero no ho acobseguit.Que puc ver?

    1. Hola Raquel, moltes gràcies pel teu comentari. En primer lloc caldria saber si es tracta d’una fòbia (un tipus “específic” de por) per saber quin tractament a seguir. També és important saber què has provat de fer per superar aquesta por, ja que si efectivament es tracta d’una fòbia, hi ha un tipus de teràpia que s’ha comprovat que funciona molt bé.
      Resto a la teva disposició per a resoldre’t qualsevol dubte, i per ajudar-te a superar aquesta por.

Comenta...

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Back To Top