10 mites falsos de la psicologia

Hi ha tot un seguit de mites falsos sobre la psicologia que corren entre les persones. Per exemple, “El TDAH no existeix” o “Només utilitzem un 10% del cervell”. Alguns estan tant arrelats que sembla un sacrilegi negar-los. Altres reforcen estereotips. En aquest article repassem 10 mites falsos de la psicologia i expliquem per què no tenen fonament.

1. “Qui es vol suicidar no avisa; ho fa i punt”

Qui es vol suicidar sempre avisa. Amb més o menys subtilesa. Pot ser per provocar que intentin impedir-ho, o per fer notar com de malament ho està passant. Fins i tot de vegades és un avís ben explícit al qual no se li dóna importància (com quan una persona ho verbalitza clarament). Això no treu que algunes persones sense intenció de suicidar-se ho facin servir com a amenaça per aconseguir alguna cosa.

Moltes persones que han vist suicidar-se un familiar o algú molt pròxim han dit “Em va avisar i no ho vaig saber veure“. El suïcidi és una de les primeres causes de mort, sobretot entre els joves, i convé prestar-hi sempre la importància que es mereix.

Una amenaça de suicidi s’ha de posar SEMPRE en coneixement d’un professional de la salut. Fins i tot quan pensem que no és seriosa.

2. “Els adults ja no poden canviar”

Aquest és un dels mites falsos que expliquen per què es relaciona l’aprenentatge i la formació amb la joventut. En realitat sempre es pot canviar i sempre es pot aprendre, fins i tot pocs minuts abans de morir.

Les teories de la personalitat no es posen d’acord sobre si aquesta és estable o és variable. Els que diuen que és estable defensen que es forma durant els primers anys de vida i es manté invariable, independentment de les situacions. Els que creuen que és variable defensen que evoluciona al llarg del temps.

Però no només es manté la capacitat d’aprendre, sinó també la capacitat d’adaptar-se a unes circumstàncies canviants. Igualment les experiències vitals que viu una persona la fan veure’s de manera diferent a ella mateixa i al seu entorn. Els sers humans no som com el ciment, on només queda una petjada quan encara no s’ha assecat.

3. “Els homes no poden fer dues coses alhora”

La capacitat de fer dues coses alhora es diu atenció dividida. Depèn de que la suma de les dues activitats no desbordi els recursos del cervell, i és més eficaç com més automatitzades estan aquestes dues tasques. No depèn del gènere. Que els homes (com les dones) poden fer dues coses a la vegada ja ho demostren de ben petits, a l’escola, quan fan un dictat: escolten i escriuen alhora. I d’adults, quan condueixen mentre parlen amb altres ocupants del cotxe.

4. “El TDAH no existeix”

Un altre dels mites falsos més estesos. Se sol acompanyar amb “és un invent de les farmacèutiques per vendre medicaments” o amb “es patologitzen els nens pel fet de ser moguts“. És cert que les farmacèutiques volen vendre medicaments. És el seu negoci. També les petroleres volen vendre benzina, i no per això les acusem d’inventar-se que el cotxe necessita combustible per córrer.

El TDAH té un seguit de símptomes que es desmarquen clarament de la conducta moguda d’un nen. Símptomes que creen un malestar al pacient -i al seu entorn- i un deteriorament de les activitats escolars, laborals, socials i familiars. Val la pena ajudar aquestes persones a alleujar el malestar i a millorar la qualitat de vida, o els direm que s’aguantin perquè “el seu trastorn és una invenció“?

5. “Les dones són més intel·ligents que els homes”

La intel·ligència és una cosa molt díficil de mesurar. Fins i tot és molt difícil de definir. El model més utilitzat per mesurar-la és el del quocient intel·lectual. El quocient intel·lectual té en compte dues intel·ligències: una verbal i una perceptivo-manipulativa. La seva mitjana en els homes és 100. I en les dones, també és 100.

Per tant, la intel·ligència és la mateixa en ambdós gèneres. El que sí que aporta la ciència és la hipòtesi de la variabilitat: les dones estan més agrupades al voltant de la mitjana, mentre els homes estan estadísticament més dispersos. És a dir, hi ha més homes amb una intel·ligència baixa (subdotats) que dones, i també hi ha més homes amb una intel·ligència alta (superdotats) que dones. Però les mitjanes són iguals.

Existeixen diferències en aptituds específiques: els homes serien superiors en habilitats matemàtiques i en capacitat visuo-espacial. Les dones superen els homes en fluidesa verbal i en tasques de precisió manual. Però el gènere explica un percentatge minúscul d’aquestes diferències. A més a més, s’estan reduint cada cop més gràcies a l’educació mixta.

6. “Les dones no saben conduir”

En Psicologia, com en altres ciències, treballem molt amb el concepte d’operativització. Operativitzar vol dir que quan fas una comparació has de definir clarament què i com has mesurat. És molt útil per desmentir mites falsos. Per tant, en dir que “les dones no saben conduir” ens hem de preguntar què vol dir “no saber conduir” i com mesurarem qui condueix millor. Pel número de carnets de conduir atribuits a cada gènere? Pels percentatges home/dona a la sinistralitat?

Dades del 2015 (RACC): El 41% dels conductors són dones, mentre el 59% són homes. I la diferència tendeix a escurçar-se. En sinistralitat moren clarament més homes que dones. I les dones moren més quan van de copilot que no pas de conductores. Però també és cert que els homes fan més quilòmetres que les dones. Les dades també indiquen que les dones estan més sensibilitzades davant del compliment de la normativa de trànsit.

7. “Els somnis són avisos d’esdeveniments futurs”

Un dels mites falsos que veiem al cinema. Una pacient em va dir “He somniat que la meva germana moria d’un accident de trànsit. Com la puc avisar sense que s’espanti?” No la pots avisar sense espantar-la, i avisar-la tampoc servirà per res. Per tant, no l’avisis. No hi ha cap relació entre un somni i un esdeveniment futur.

Els somnis són el treball que fa el cervell per incorporar les experiències a la memòria, fent-les encaixar amb el que ja hi tenim prèviament. En un somni es barregen aspectes de 3 fonts: el present, el passat recent i el passat remot. Però no del futur. Perquè no es pot recordar -ni veure- una cosa que encara no ha passat.

8. “Un amic és el millor psicòleg”

Un amic és un amic. I és cert que un amic pot fer coses, amb una persona, que un psicòleg no pot fer. Podem tenir un amic al costat que ens escolti durant un mal -o un bon- moment, i que ens aconselli segons la seva experiència i la seva visió de les coses. De vegades pot aconsellar segons el sentit comú, i això sí que és per agafar-ho amb pinces…

En canvi la feina que fa un psicòleg amb un “pacient” és més tècnica: escolta de manera professional (no és fàcil), està atent a què diu, a com ho diu, a què no diu, a si el que diu es relaciona amb el que deia una estona abans, i als pensaments que hi ha darrere del que diu. Aleshores agafa aquest núvol i l’ordena per modificar-lo fins arribar a on es vol arribar. He simplificat molt una cosa, en realitat, bastant més complexa -psicòlegs, disculpeu-me!-. En resum, un amic i un psicòleg poden ser tots dos útils, però fan coses diferents.

9. “Res és impossible si hi poses ganes”

Un altre dels grans mites falsos de la psicologia: la validació del pensament màgic. Es coneix com la llei de l’atracció. Però la realitat és diferent: sí que hi ha coses impossibles, altres poc probables, altres segures i altres inevitables. La força de voluntat ens pot ajudar a aconseguir coses per les quals es necessita compromís i persistència. Però altres com guanyar un premi de loteria, curar-se d’un càncer o casar-se amb Brad Pitt o amb Kim Kardashian no depenen només de la voluntat.

10. El més estès dels mites falsos: “Només utiltzem un 10% del cervell”

Un dels principis de la Teoria de l’Evolució (Darwin, 1859) diu que les funcions o parts del cos que ajuden un ser viu a arribar a l’edat en que es reprodueix tendeixen a mantenir-se, mentre que les que no permeten (o no faciliten) reproduir-se, van desapareixent. Per això els humans no tenim cua: no ens servia per res. O per això tenim problemes amb els queixals del seny: eren molt útils als nostres avantpassats, que menjaven la carn crua, però a nosaltres no ens ajuden en res. Per això la mandíbula s’està reduint, i els queixals del seny no hi tenen cabuda.

Perquè mantenir cada part del cos té costos: s’ha d’irrigar, s’ha d’oxigenar, s’ha de netejar, s’ha d’alimentar, s’ha de protegir, s’ha de mantenir… Tenir un òrgan tant exigent com el cervell per fer-ne servir només el 10% seria una despesa innecessària. El cervell el fem servir el 100%.

---

Coneixes algun altre dels mites falsos de la psicologia? Explica’l amb un comentari! Moltes gràcies per llegir i compartir l’article amb els teus contactes!