Adaptar-se a l’horari solar

Cada any, quan arriba el canvi d’hora d’estiu a hivern es reobre el debat sobre la seva conveniència. Passa el mateix però amb menys intensitat quan es fa el canvi contrari: el d’hivern a estiu. I és que a la majoria de persones no els agrada que es faci fosc tant aviat. Però aquest debat va lligat al de la sincronització de les nostres activitats amb l’horari solar. Coneixes els beneficis que tindria aquesta sincronia? Implicaria un gran canvi, però amb uns avantatges enormes.

Per què es canvia l’hora

El canvi d’hora es va començar a aplicar durant la Primera Guerra Mundial. Però al nostre país es va introduir l’any 1974. Actualment està regulat per la directiva europea 2000/84, que obliga els estats membres a fer aquest canvi i, a més a més, fixa les dates per fer-lo: l’últim cap de setmana de març i l’últim cap de setmana d’octubre.

L’objectiu és l’estalvi d’energia. Amb el canvi d’horari d’estiu a hivern el sol surt una hora abans. A Manresa, per exemple, el dia del solstici d’hivern de 2016 (que serà el 21 de desembre) el sol sortirà a les 8:16h i es pondrà a les 17:25h (hores oficials). A Barcelona sortirà a les 8:14h i es pondrà a les 17:25h. Si continuéssim amb l’horari d’estiu, la sortida i la posta tindrien lloc una hora més tard.

T’imagines que fos pràcticament de nit a les 9 del matí? A aquella hora els nens són a l’escola i moltes empreses ja estan treballant. A més a més a la majoria de llars la concentració d’activitat més gran es fa al matí. Per això convé que sigui clar. I per això es canvia l’hora. El problema arriba a la tarda.

D’altra banda el nostre país estava situat a la franja horària del meridià de Greenwich (GMT per les seves sigles en anglès). Teníem la mateixa hora que al Regne Unit. Però durant la Segona Guerra Mundial es va canviar a la GMT+1 per fer-la coincidir amb la d’Alemanya. Això també incrementa la distància amb l’horari solar.

Els avantatges de canviar l’hora són reals?

Si la jornada laboral i comercial acabés per gairebé tothom a les 17h, d’acord amb l’horari solar, s’estalviaria energia. És una cosa que passa a tot el món. Però al nostre país, no. Allarguem la jornada fins les vuit o les nou -o les deu- del vespre i anul·lem l’estalvi obtingut al matí. És a dir, no només no estalviem energia, sinó que en gastem encara més.

D’altra banda el nostre cos nota el canvi. Sobretot els nens. Hi ha persones a qui els costa dormir les nits següents, o no es concentren prou a l’escola o la feina. Per tant val la pena plantejar-se continuar, o no, fent aquest canvi, tenint en compte que té inconvenients però gairebé no té avantatges.

Canviar no només l’hora, sinó també els horaris

Fins ara tenim dos desajustaments: el de la franja horària i el dels horaris dels hàbits. Ens llevem, aproximadament, a la mateixa hora que la resta de països. Esmorzem poc i fem una pausa de migdia molt llarga. A més a més, dinem tard.

Ho intentem compensar treballant més hores, cosa que ens fa ser menys productius. Com que arribem tard a casa, sopem tard i anem a dormir tard. Per tant, dormim menys hores.

A més a més en surt perjudicada la conciliació de la vida laboral amb la familiar. I si els pares no són a casa a la tarda ajudant els fills a fer els deures, tenim més fracàs escolar.

Mentre feia la carrera universitària treballava en un centre comercial. Sortia de la feina passades les 10 de la nit. Quan ho explicava a l’estranger, s’escandalitzaven.

En aquest sentit la iniciativa per a la Reforma Horària està fent una campanya per recuperar els horaris racionals. Uns horaris que ens permetin corregir tots aquests problemes. A més a més hi ha en marxa una proposició de llei al Parlament de Catalunya per introduir un canvi en els horaris.

Adaptar-se a l’horari solar

Adaptar-se a l’horari solar suposaria un canvi molt dràstic a les nostres vides, però amb avantatges enormes. Implicaria sincronitzar la nostra vida amb aquest horari solar natural.

El nostre cicle de son-vigilia segueix un ritme circadià, que vol dir “que dura al voltant d’un dia (24 hores)”. Al llarg d’aquest cicle tenim una fase d’activitat i una fase de descans. I el que marca aquest ritme és la llum. En altres paraules: la llum és qui porta el marca-passos del nostre cicle de son-vigilia. Això es compleix tant per la llum natural com per la llum artificial.

Si una persona estigués en foscor permanent durant diversos dies, el seu cicle de son-vigilia estaria regulat per mecanismes interns, en funció de l’activitat. Però en el moment d’encendre un llum aquest cicle ràpidament es reajustaria, perquè el cos entendria que s’ha fet clar.

El rellotge biològic del cicle de son-vigilia es troba a una regió de la part inferior del cervell anomenada nucli supra-quiasmàtic. Aquest nucli rep projeccions neuronals de la retina. Per tant la llum que entra pels ulls és la que sincronitza el cicle son-vigilia, i el reajusta quan s’ha vist modificat. Fixem-nos que per això no cal tenir els ulls oberts: quan dormim els tenim tancats, però ens podem despertar si algú encén un llum.

La presència de llum artificial ha generat molts avantatges, que notem principalment en èpoques en que hi ha poques hores de sol, com a l’hivern. Però també ha artificialitzat el cicle de son-vigilia, fent que depenguem menys de la llum natural.

Des del moment en que ens despertem comencem a acumular son. Al cap d’unes hores tenim tanta son acumulada que ens adormim. I en entrar en contacte amb la llum, natural o artificial, ens tornem a despertar. I el cicle torna a començar. Si ens basem en la llum natural han passat, més o menys, 24 hores. En realitat l’hora de sortir el sol varia d’un dia a l’altre en funció del moviment de translació de la Terra, però ho fa en molt pocs minuts.

Ens hem acostumat a actuar al marge de l’horari solar. Sovint ens despertem quan el sol ja fa estona que ha sortit i anem a dormir quan fa moltes hores que s’ha post. A sobre, sembla que exigim al sol que surti i es pongui segons la nostra conveniència.

Sincronitzar la nostra activitat amb l’horari solar significaria situar el nostre migdia al punt en que el sol estigués més elevat: Al solstici d’estiu (més o menys, el 21 de juny) a les 13:53h. I al solstici d’hivern (més o menys, el 21 de desembre) a les 12:50h.

Comptant que una persona dormís 8 hores i n’estigués desperta 16 voldria dir que el dia 21 de juny s’hauria de despertar a les 5:53h i hauria d’anar a dormir a les 21:53h. I el dia 21 de desembre s’hauria de despertar a les 4:50h i anar a dormir a les 20:50h.

Aquest canvi permetria aprofitar al màxim les hores de sol i sincronitzar el nostre cicle de son-vigilia amb l’horari solar de manera natural. Faríem els àpats més d’hora (amb avantatges per a la salut), funcionaríem millor als estudis i a la feina i, fins i tot, estaríem de més bon humor. De fet el patró d’horaris de son recomanat per a persones amb depressió és llevar-se d’hora i anar a dormir d’hora.

Algunes persones amb les quals he parlat darrerament m’expliquen que han fet aquest canvi. Aixecar-se entre les cinc i les sis del matí i anar a dormir entre les nou i les deu de la nit. I han notat una millora important en productivitat, estat d’ànim i energia. T’atreveixes a provar-ho?

---

Comparteix aquest article amb els teus contactes! I si vols explicar alguna experiència relacionada amb els teus horaris, o fer una pregunta, pots deixar un comentari.