Ansietat climàtica o ecoansietat: Com la gestionem

L’ansietat climàtica és la preocupació intensa per les conseqüències de l’emergència climàtica en el present i en el futur. L’experimenten persones de totes les edats però, sobretot, adolescents i joves. Tenint en compte que el canvi climàtic és un problema present, real i modificable, la millor manera de gestionar l’ansietat climàtica -o ecoansietat- és canalitzar-la per buscar solucions.

Què és l’ansietat climàtica

L’ansietat climàtica, o ecoansietat, és un conjunt de sentiments relacionats amb l’anticipació de les conseqüències que pot tenir el canvi climàtic en la vida personal i col·lectiva, i amb l’urgència de prendre mesures per tal que aquest canvi sigui el més lleu possible.

Però per què és un conjunt de sentiments? Perquè l’ansietat només és un d’ells, però n’hi ha d’altres:

• La preocupació pròpiament: L’emergència climàtica fa que moltes persones vegin amenaçat el seu benestar i, fins i tot, la manera de guanyar-se la vida. A més a més se sap que aquests canvis aniran en augment en el futur pròxim.
• La frustració i la ràbia: Hi ha la percepció -raonable- que els governs no estan fent tot el que haurien de fer per aturar el canvi climàtic, deixant les conseqüències del problema a les properes generacions. Sobretot tenit en compte que la ciència fa anys que està avisant de la urgència de corregir-ho.
• La culpabilitat: Una persona es pot plantejar si està fent tot el que és a les seves mans per protegir el clima i fins a quin punt està contribuint al canvi climàtic.

En països on el canvi climàtic ja està tenint efectes devastadors, l’ansietat pot prendre la forma d’estrès postraumàtic, amb por molt intensa, insomni i sensació de tenir un futur desolador.

En altres llocs on els efectes de l’emergència climàtica tot just comencen o encara no es perceben, les reaccions són més lleus, com símptomes de depressió i culpa.

Gran part del problema amb l’ansietat climàtica és la impotència de veure com les mesures individuals no són suficients per aturar el canvi climàtic perquè les mesures macroeconòmiques no s’implementen com caldria.

Cal prendre’s l’ecoansietat seriosament?

Sí. Totes les persones que tenen ansietat, per qualsevol causa, es mereixen ser preses seriosament. A més a més ja s’estan publicant estudis específics sobre aquest tipus de preocupació. Un exemple és aquesta investigació [EN ANGLÈS] publicada a The Lancet amb el títol “Salut mental i canvi climàtic: abordar la injustícia invisible“.

També destaca l’informe de la plataforma Avaaz (que recull iniciatives de mobilització social a internet), que va donar a conèixer aquestes conclusions a partir d’una enquesta feta a més de 10.000 persones de 10 països diferents:

• El 45% dels joves enquestats van dir que l’ansietat relacionada amb el canvi climàtic estava afectant la seva vida quotidiana.
• El 75% creia que “el futur és aterrador” (un percentatge que arribava al 81% dels joves enquestats a Portugal i al 92% dels de Filipines).
• El 58% sentien que els seus governs els havien traït a ells i a les generacions futures. El 64% van afegir que els seus governs no estaven fent prou per evitar el canvi climàtic.
• El 39% dels joves va dir que dubtaven sobre si havien de tenir fills.

Per tant som davant d’un problema que es mereix tota l’atenció.

Com gestionem l’ansietat climàtica

En Psicologia, la manera de tractar l’ansietat depèn de què és el que provoca aquesta ansietat:

• Si és un problema real i present (com un examen d’oposicions) optem per la solució de problemes (estudiar, gestionar la preocupació, saber com respondre les preguntes, entre d’altres coses).
• Si és un problema probable però llunyà en el temps (com la por de dependre d’algú altre a la tercera edat) treballem la presa de mesures (què podem fer per reduir el risc de dependència tenint cura de la pròpia salut).
• Si és un problema improbable o molt difícil que passi (com el pensament de ser tocat per un llamp) ens centrem en l’extinció de la por.

L’ecoansietat es trobaria a mig camí entre el primer i el segon nivell, almenys a Catalunya: els efectes del canvi climàtic es comencen a notar (amb sequeres més importants i onades de calor cada cop més freqüents, intenses i duradores) però encara no han tingut un impacte de magnitud en la majoria de persones.

L’emergència climàtica també és un problema real, i en coneixem les solucions. A nivell individual són relativament senzilles d’implementar: reduir, reciclar i reutilitzar els recursos, optar per fonts d’energia no contaminants, etc. Però un cop una persona ha fet tot el que era al seu abast, les altres mesures ja depenen de l’acció d’empreses i dels governs. I aquí és d’on vé una gran part del problema amb l’ansietat climàtica: la impotència de veure com les mesures individuals no són suficients perquè les mesures macroeconòmiques no s’implementen com caldria.

Per tant, què més podem fer a títol individual? Canalitzar la preocupació i la ràbia associada per forçar accions de preservació del medi ambient:

• Continuar prenent mesures com reduir l’ús de recursos i de fonts d’energia no renovable. El seu impacte positiu desapareix si abandonem aquestes mesures. A més a més, així també reduim el sentiment de culpabilitat.
• Orientar els nostres hàbits de consum cap a beneficiar les empreses realment respectuoses amb el medi ambient. Les empreses més contaminants hauran de tancar si ningú els compra els productes o serveis.
• Tenir en compte la preocupació pel clima a l’hora de decidir a qui es vota en unes eleccions. Aprofitar les campanyes electorals per obtenir compromisos clars, concrets i comprovables.
• Organitzar-se. Compartir les preocupacions és una bona manera de reduir l’ansietat i de prendre consciència que no som “estranys” per tenir aquest problema, sinó que el té molta més gent.
• Mobilitzar-se. Participar en manifestacions, accions de protesta i pressionar els representants polítics. Només prendran les decisions adequades si es veuen en un problema greu que no es pot solucionar de cap altra manera.

Si, en tot cas, l’ansietat és intensa i crea un gran malestar o dificulta l’activitat diària, sempre es pot demanar ajuda professional.

---

T’ha agradat aquest article? Deixa la teva pregunta o comentari i et respondré personalment. I si creus que pot ajudar algú que coneixes, comparteix-lo!