Les armes als Estats Units
La darrera tragèdia que han provocat les armes als Estats Units ha reobert el debat sobre si aquestes han de ser accessibles per a tothom, se n’ha de restringir l’ús o, directament, s’han de prohibir. Aquest debat es reobre cada cop que es produeix un fet similar encara que, en certa manera, ha estat obert des que l’ex-president Barack Obama va posar sobre la taula la possibilitat de canviar aquest marc legal. Però l’origen de la qüestió és extremadament profund; tant, que ens hem de remuntar a la Constitució dels Estats Units.
La qüestió de les armes als Estats Units es remunta a l’any 1776
La Declaració d’Independència dels Estats Units es va aprovar i llegir públicament el 4 de juliol de 1776 a Philadephia. El text sencer de la Declaració el podeu trobar, traduït al català, a aquest enllaç. Ben al principi apareix un fragment que explica el problema actual:
“Sostenim com a evidents per si mateixes les següents veritats, que tots els homes són creats iguals, que són dotats pel seu Creador de certs Drets inalienables, entre els quals hi ha el dret a la Vida, a la Llibertat i a la recerca de la Felicitat. Que per garantir aquests drets, s’institueixen els Governs entre els Homes, els quals obtenen els seus poders legítims del consentiment dels governats, Que quan s’esdevingui que qualsevol Forma de Govern es faci destructora d’aquestes finalitats, és el Dret del Poble reformar-la o abolir-la, i instituir un nou Govern que es fonamenti en els esmentats principis, tot organitzant els seus poders de la forma que segons el seu judici ofereixi les més grans possibilitats d’aconseguir la seva Seguretat i Felicitat.”
És fonamental entendre que, com es desprèn d’aquesta Declaració, els drets civils (Civil Rights) són inherents a les persones. A diferència d’algunes constitucions, com l’espanyola, segons les quals les persones necessiten que algun poder els concedeixi aquests drets, als Estats Units els drets no poden ser concedits a les persones perquè ja els pertanyen de manera natural. És a dir, els Estats Units es van fundar a partir dels drets individuals de la vida, la llibertat i la felicitat.
El mateix paràgraf citat diu que si un govern posa límits a qualsevol d’aquests drets, podrà ser abolit i substituït per un altre govern. Aquest aspecte serveix de fonament per entendre la Constitució dels Estats Units, que va entrar en vigor 13 anys després (el 1789) i que ha rebut 27 esmenes des d’aleshores. Les primeres 10 d’aquestes esmenes es van aprovar, de cop, el desembre de 1791 sota el nom de Declaració de Drets (Bill of Rights). El paper d’aquesta Declaració és impedir que el Congrés, amb les seves lleis, pugui retallar llibertats fonamentals com la d’expressió, la de premsa, la de reunió, la de culte religiós, etc… i la de portar armes. Concretament el dret de portar armes està blindat per la Segona Esmena, amb el següent redactat:
Article Quart: Sent necessària una milícia ben regulada per la seguretat d’un Estat lliure, el dret de les persones a posseir i portar armes no podrà ser infringit.
Per tant es parteix de la base de que el dret a la pròpia seguretat és natural del ser humà i que, per això, no pot ésser retallat per cap norma legal.
La utilitat de protegir el dret a portar armes als Estats Units es va veure molt clara els segles XVIII i XIX. Les distàncies entre els pobles eren molt grans, i la població es movia a cavall. Per tant sovint calia recórrer el territori durant dies per anar d’un poble a un altre. Quan es cometia un delicte teòricament calia avisar el xèrif (el responsable de garantir la seguretat ciutadana), però aquest podia estar a dies de distància. I moltes persones decidien utilitzar la seva arma per a defensar-se perquè no tenien temps d’esperar l’arribada de l’autoritat.
Una Constitució amb contradiccions
La mateixa Constitució que garanteix el dret a la vida i impedeix que les persones puguin ser sotmeses a càstigs cruels inusuals (Vuitena esmena) serveix de base, curiosament, per a permetre que cadascun dels 50 estats que formen la Federació pugui regular l’aplicació de la pena de mort en persones que han comès delictes greus. És una de les contradiccions a les quals han de fer front.
Com es podria canviar la tinença d’armes als Estats Units
Regular el dret a tenir armes als Estats Units es complex, i diversos factors hi juguen un paper important:
- La protecció dels drets que ja hem comentat. El dret de posseir armes està blindat per lleis que superen, en rang, les que pugui aprovar el Congrés. Mentre no es canvii la Constitució no es podrà retallar aquest dret. A més a més l’esmena que el protegeix no diferencia entre l’ús fraudulent d’una arma i l’ús que podria fer-ne una persona en legítima defensa; qualsevol canvi a la llei afectaria ambdós supòsits.
- Els lobbies tenen un pes molt important a l’hora de determinar iniciatives legals. Els defensors més coneguts del dret a tenir armes als Estats Units són l’Associació Nacional del Rifle, que finança les campanyes electorals a canvi que no es qüestioni aquest dret -per bé que Barack Obama va introduir, tímidament, que caldria regular la manera d’accedir a les armes.
- La por de ser disparat. Cada vegada que hi ha una matança per arma de foc als Estats Units, les associacions que reclamen un control de les armes –que hi són– pensen que és un bon moment per qüestionar aquesta llibertat. Però precisament podria ser un mal moment per fer-ho, perquè és quan hi ha més por de ser víctima d’un tiroteig. Per exemple, l’actual president dels Estats Units, Donald Trump, proposa que a les escoles hi hagi una pistola a cada aula, en mans de la mestra. Per què? Perquè està convençut que si la mestra que era a càrrec de l’aula on van morir 18 nens (d’un total de 27 persones) a Newtown l’any 2012 hagués tingut una arma, hauria pogut disparar contra l’agressor i evitat les morts dels nens.
El debat sobre les armes als Estats Units segueix viu. El fet que la tragèdia d’Orlando tingui vincles amb el terrorisme gihadista podria servir per justificar, encara més, el dret de les persones a anar armades per protegir-se de les altres armes.
Considero que la Constitució d’Estats Units contempla la societat des de la perspectiva de conflicte permanent entre els ciutadans, contra el qual cal estar preparats. A més, dóna per suposat que aquests solucionaran els seus conflictes amb les armes i no d’una altra manera. Crec que les diferències, en qualsevol país s’haurien de resoldre dialogant i no disparant.
Si estigués redactada des del supòsit d’una convivència més o menys tolerant, malgrat els conflictes inevitables en qualsevol societat, ningú, a excepció d’algunes professions o càrrecs concrets, en podria tenir legalment.
Un país que es regeix amb una constitució del segle XVIII em sembla molt endarrerit malgrat pretengui ser un referent. Quan s’adonaran que viure a la defensiva no porta enlloc, i que les armes en mans de segons quí ja han causat masses morts?
Certament, quan es va aprovar aquesta Constitució i aquestes esmenes no es va definir què volia dir “arma”, ni molt menys es tenia en compte com serien les armes al s. XXI.
Per canviar aquesta situació, serà més fàcil si la Constitució és el punt final d’aquest canvi, i no el punt de partida. És a dir, serà més fàcil si un moviment social de base, amb molta capacitat de comunicació i de bregar-se amb els defensors de les armes aconsegueix decantar la balança en unes eleccions, forçant el Congrés -amb representants anti-armes escollits- a canviar el text. Perquè aleshores ja no serà que els ciutadans es troben amb el dret retallat, sinó que hauran demanat que el dret se’ls retalli.