Assertivitat

Assertivitat

L’assertivitat, a més a més de ser una paraula que està molt de moda, és una habilitat social bàsica que ens ajuda a tenir unes millors relacions amb nosaltres mateixos i amb els demés. L’assertivitat és la capacitat de defensar les nostres opinions o els nostres drets quan estan essent qüestionats, però mantenint el respecte cap els altres, fins i tot cap aquells que ens l’estan faltant.

De vegades ens hauran demanat que fem alguna cosa que no volíem fer, però per quedar bé o per no semblar egoïstes, hem acabat accedint. O ens han fet sentir malament i hem preferit aguantar-nos per evitar un conflicte. Altres vegades ens haurem enfadat amb algú i haurem començat a cridar, criticant i humiliant a aquesta persona pel que és, i no pel que ha fet.

Què és l’assertivitat

L’exemple més conegut per explicar l’assertivitat és el del restaurant. Imagini’s que està sopant en un restaurant i quan agafa la copa per primera vegada s’adona que està bruta: qui l’ha rentat no ho ha fet del tot bé. Com reaccionaria?

Bàsicament hi ha 3 estils de reacció davant d’això:

  • L’estil agressiu: [Cridant] “Aviam, cambrer!! Es pot saber quina porqueria és aquesta? Vostè creu que m’he de trobar una copa bruta? Sou tots una colla d’inútils, que hauríeu d’estar al carrer i deixar el lloc a gent que realment vulgui treballar!! Poca-vergonyes!!
  • L’estil passiu: [Pensant] “Vaja, la copa està bruta. Bé, no passa res. Millor que no digui res que llavors em miren malament i pensen que exagero i que sóc tiquis-miquis. Em molesta beure d’una copa bruta, però prefereixo no fer el número“.
  • L’estil assertiu: [Dirigint-se al cambrer, amb un to normal] “Disculpi, la meva copa està bruta. Me la podria canviar? Gràcies.

Assertivitat - Psicologia FlexibleEls estils agressiu i passiu semblen oposats però tenen una cosa en comú: a ambdós casos hi ha una falta de respecte. A l’estil agressiu s’està faltant el respecte al cambrer que, probablement, ni tan sols és qui ha rentat la copa: li estem dient que no sap fer res bé. I a més a més li ho diem cridant. Suposa una humiliació.

A l’estil passiu la falta de respecte és cap a nosaltres mateixos. Perquè sabem que ens sentirem malament per beure d’una copa que està bruta i, tot i així, estem disposats a fer-ho per no molestar els altres.

L’estil assertiu

L’estil assertiu defensa els drets de tothom: el del cambrer (que fins i tot havent comès un error, ja sigui ell o algun company seu, mereix respecte com qualsevol altra persona) i el propi (no tenim perquè sentir-nos malament si ens poden canviar la copa). D’altra banda, orientem el problema cap a qui ens el pot solucionar de manera eficaç: no tindrem una copa neta cridant o aguantant-nos; la tindrem demanant-la al cambrer.

Fins i tot en el supòsit que algú es rigués de nosaltres perquè li estem demanant que ens canvii la copa, dient-nos que no n’hi ha per tant, aplicar un estil assertiu significaria insistir en la petició sense cridar, sense insultar i sense posar etiquetes.

L’assertivitat és una habilitat social bàsica perquè ens presenta davant del món com a persones segures de nosaltres mateixes, que no ens deixem atemorir pel xantatge emocional ni ens domina l’ira, i que prenem les nostres pròpies decisions. És una pràctica necessària per a ser l’amo d’un mateix.

Aprendre a dir “No”

Assertivitat i aprendre a dir no - Psicologia FlexibleL’assertivitat també inclou aprendre a dir “No” davant de peticions de coses que no volem fer. Excepte a les relacions asimètriques (aquelles en que les dues parts tenen rols diferents, com un policia i un ciutadà, un mestre i un alumne o un directiu i un empleat) tenim dret a rebutjar les peticions de coses que no ens vé de gust fer i a no sentir-nos malament per això.

No és que siguem egoïstes. És que controlar la pròpia vida implica prendre decisions, i quan fem alguna cosa contra la nostra voluntat estem deixant que ens controlin des de fora. És possible que la persona a qui diem “No” s’enfadi, però aquest no és un motiu perquè haguem de complir el seu desig si això ens fa sentir malament.

Evidentment hi ha moments en que sentim que “hem de” fer una cosa encara que no vulguem, perquè algú ens planteja una situació que és clarament greu, requereix una solució ràpida i només nosaltres podem prestar l’ajuda. Aquí també s’han de prendre decisions i, normalment, s’opta per accedir.

Aquesta habilitat social també inclou una altra cosa que, sovint, sembla difícil: demanar ajuda. Pot costar perquè tenim por d’aparentar debilitat o dependència. Però en realitat demanar ajuda és una demostració de confiança, i farà que l’altra persona se senti bé per haver-nos ajudat.

L’assertivitat requereix aprenentatge: ens hem de “recordar” de portar-la a la pràctica de manera habitual i hem d’aprendre en quines ocasions és adequada i en quines no (per exemple, si ens estan apuntant amb una arma l’assertivitat no és la solució). A més a més és fàcil tornar a pensar que una sortida passiva o agressiva és millor. Però amb el temps i la pràctica comença a donar resultats, que reforcen les ganes de ser assertiu.

En resum, l’assertivitat ens ajudarà a sentir-nos millor i a veure’ns com a amos de les nostres vides, mentre garantim als altres el respecte que es mereixen. Perquè se’l mereixen encara que ens trobem en una situació en que ens sentim molestats.

Deixa un comentari