skip to Main Content
Psicòleg per WhatsApp - Psicologia Flexible

Assertivitat

L’assertivitat és una habilitat social bàsica, mitjançant la qual ens fem respectar en situacions de conflicte, sense faltar al respecte als altres. També ens permet dir “No” a les persones que ens demanen que fem una cosa que no volem fer, i ens facilita demanar ajuda quan la necessitem. Amb tot això, l’assertivitat permet que tinguem bones relacions amb nosaltres mateixos i amb els altres.

Assertivitat - Psicologia Flexible

La importància de la conducta assertiva

L’assertivitat és una habilitat social bàsica que t’ajuda a tenir unes millors relacions amb tu mateix/a i amb els altres. És l’habilitat de defensar les teves opinions o els teus drets quan estan essent qüestionats, però sense faltar al respecte a ningú. Fins i tot quan altres persones te l’estan faltant.

El motiu pel qual és important actuar amb assertivitat és que tens dret a decidir com et vols relacionar amb els altres. De vegades quan dic això a les persones que em vénen a veure a la consulta se sorprenen, perquè es pensen que la fórmula “A tots ens toca fer coses que no ens agraden” s’ha d’aplicar a més coses de les que sembla. Però no. Hi ha moltes situacions en les quals pots respondre defensant la teva voluntat. Per exemple:

  • Quan et demanen que facis alguna cosa que no vols fer. Perquè et farà anar malament de temps o, simplement, perquè no et ve de gust. Has d’acabar accedint per quedar bé o per no semblar egoïsta, encara que interiorment et sentis malament?
  • Quan et fan callar o t’humilien. T’has d’aguantar per evitar un conflicte o per no fer enfadar l’altre?
  • Quan algú s’enfada amb tu i et crida o t’insulta. Has de deixar que et tracti així, com si el problema fossis tu?

Un exemple d’assertivitat

Assertivitat - Psicologia Flexible

El paradigma per a explicar l’assertivitat és el del restaurant. Imagina’t que estàs sopant en un restaurant i, quan agafes la copa per beure, t’adones que està bruta. Com reaccionaries?

Bàsicament hi ha 4 estils de reacció davant d’això:

  • L’estil agressiu: [Cridant] “Aviam, cambrer!! Es pot saber quina porqueria és aquesta? Tu creus que m’he de trobar una copa bruta? Sou tots una colla d’inútils, que hauríeu d’estar al carrer i deixar el lloc a gent que realment vulgui treballar!! Poca-vergonyes!!
  • L’estil passiu: [Pensant] “Vaja, la copa està bruta. Bé, no passa res. Millor que calli que sinó em miraran malament i pensaran que exagero i que sóc tiquis-miquis. Em molesta beure d’una copa bruta, però prefereixo no fer el numeret“.
  • L’estil passivo-agressiu: És una combinació dels dos anteriors: Ni resol el problema, ni es manté el respecte. Per exemple, esperar que el cambrer sigui a prop, agafar la copa i dirigir-se als companys de la taula però fent que ho senti el cambrer “Ara faria un brindis. Però no puc perquè (ehem…) tinc la copa bruta!“.
  • L’estil assertiu: [Dirigint-se al cambrer, amb un to normal] “Disculpi, la meva copa està bruta. Me la podria canviar? Gràcies.

Els estils agressiu i passiu semblen oposats però tenen una cosa en comú: en tos dos casos hi ha una falta de respecte. Amb l’estil passiu ens estem faltant al respecte a nosaltres mateixos. Sabem que ens sentirem malament per beure d’una copa bruta i, tot i així, estem disposats a fer-ho per no molestar els altres. Amb l’estil agressiu faltem el respecte al cambrer: li estem dient que no sap fer res bé. I a més a més li ho diem cridant. Suposa una humiliació. De fet ni tan sols sabem si ha estat ell qui ha rentat la copa.

L’estil assertiu

L’estil assertiu permet defensar els drets de tothom: els teus (no tens perquè sentir-te malament per beure d’una copa bruta si te la poden canviar) i els del cambrer (que encara que hagi estat ell qui ha deixat la copa bruta es mereix ser respectat com qualsevol altra persona). A més a més amb l’assertivitat orientes el problema cap a la solució: no tindràs una copa neta cridant o aguantant-te; la tindràs demanant-la al cambrer.

Aprendre a dir No - Psicologia Flexible

Fins i tot en el supòsit que el cambrer vulgui treure importància al problema, dient-te que no n’hi ha per tant, aplicar un estil assertiu significa insistir en la teva petició, sense cridar ni insultar.

L’assertivitat és una habilitat social bàsica perquè et presenta davant del món com una persona segura de tu mateixa, que no et deixes atemorir pel xantatge emocional ni permets que et domini la ràbia. Algú que pren les seves pròpies decisions. És una pràctica necessària per a ser l’amo d’un mateix.

Aprendre a dir “No”

L’assertivitat també inclou aprendre a dir “No” davant de peticions de coses que no vols fer. Tens dret a rebutjar les peticions i a no sentir-te malament. Això s’aplica a les relacions simètriques: aquelles en que les dues persones esteu en una posició d’igualtat (entre amics, amb la parella, etc). En les relacions asimètriques (com les que hi ha entre un policia i un ciutadà, o entre un mestre i un alumne o entre un directiu i un empleat) se suposa que has de fer el que et demana perquè es troba en una posició d’autoritat.

Que rebutgis la petició d’una altra persona no vol dir que siguis un egoïsta. Controlar la pròpia vida implica prendre decisions –per contra, si fas alguna cosa contra la teva voluntat estàs deixant que et controlin des de fora–. És possible que la persona a qui dius “No” s’enfadi, però aquest no és un motiu perquè hagis de complir el seu desig si això et fa sentir malament. Per exemple, quan un amic et demana que li deixis diners.

Evidentment hi ha moments en que sents que “has de” fer una cosa encara que no vulguis, perquè algú et planteja una situació que és clarament greu, requereix una solució ràpida i només tu pots prestar aquesta ajuda. Aquí també s’han de prendre decisions i, normalment, s’opta per accedir. Per exemple, quan un amic et demana que el portis a l’hospital amb el cotxe.

Necessites entrenament en assertivitat? Posa’t en contacte amb mi. Buscarem i utiltzarem les tècniques que se t’adaptin més bé, i de manera personalitzada.

Saber demanar ajuda

Aprendre a demanar ajuda - Psicologia FlexibleDins de l’assertivitat hi ha un altre component que, sovint, sembla difícil de portar a la pràctica: demanar ajuda. Et pot costar perquè tens por d’aparentar debilitat o dependència, o perquè qüestiona el teu orgull. Però en realitat demanar ajuda és una demostració de confiança, i també farà que l’altra persona se senti bé per haver-te ajudat.

Tant la pràctica de demanar ajuda com els altres aspectes de l’assertivitat requereixen un aprenentatge. Si durant molt temps no has actuat amb assertivitat, t’hauràs de “recordar” de fer-ho de manera habitual. També caldrà aprendre en quines ocasions és adequat ser assertiu i en quines no (per exemple, si t’apunten amb una arma l’assertivitat no és la solució). A més a més és fàcil tornar a pensar que una sortida passiva o agressiva és més pràctica. Però amb el temps i l’entrenament veuràs com comença a donar resultats, i aquests resultats et reforçaran les ganes de ser assertiu.


T’ha agradat aquest article? Deixa una pregunta o comentari i et respondré personalment. I si creus que pot ajudar algú que coneixes, comparteix-lo!

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Back To Top