skip to Main Content

Assertivitat

L’assertivitat és una habilitat social bàsica, mitjançant la qual ens fem respectar en situacions de conflicte, sense faltar al respecte als demés. També ens permet dir “No” a les persones que ens demanen que fem coses que no volem fer, i ens facilita demanar ajuda quan en necessitem. Amb tot això, l’assertivitat permet que tinguem bones relacions amb nosaltres mateixos i amb els altres.

Assertivitat - Psicologia Flexible

La importància de la conducta assertiva

L’assertivitat és una habilitat social bàsica que t’ajuda a tenir millors relacions amb tu mateix/a i amb els altres. És l’habilitat de defensar les teves opinions o els teus drets quan estan essent qüestionats, però sense faltar al respecte a ningú. Fins i tot quan són els altres qui et falten al respecte a tu.

El motiu pel qual és important actuar amb assertivitat és que tens dret a decidir com et vols relacionar amb els altres. De vegades quan dic això a les persones que em vénen a veure a la consulta se sorprenen, perquè creuen que la fórmula “A tots ens toca fer coses que no ens agraden” s’ha d’aplicar a més coses del que sembla. Però no. Hi ha moltes situacions en les que pots respondre defensant la teva voluntat. Per exemple:

  • Quan et demanen que facis alguna cosa que no vols fer. Perquè et farà anar malament de temps o, simplement, perquè no et vé de gust. Has d’acabar cedint per quedar bé o per no samblar egoïsta, encara que dins teu et sentis malament?
  • Quan et fan callar o t’humilien. T’has d’aguantar per evitar un conflicte o perquè l’altre no s’enfadi?
  • Quan algú s’enfada amb tu i et crida o t’insulta. Has de deixar que et tracti així, com si tu fossis el problema?

Un exemple d’assertivitat

Assertivitat - Psicología Flexible

El paradigma per a explicar l’assertivitat és el del restaurant. Imagina’t que estàs sopant en un restaurant i, quan agafes la copa per beure, t’adones que està bruta. Com reaccionaries?

Bàsicament hi ha 4 estils de reacció davant d’això:

  • L’estil agressiu: [Cridant] “A veure, cambrer!! Es pot saber què és aquesta porqueria? Tu creus que m’he de trobar una copa bruta? Sou tots una colla d’inútils, que haurieu d’estar al carrer i deixar el lloc a qui vulgui treballar de veritat. Poca-vergonyes!!
  • L’estil passiu: [Pensant] “Vaja, la copa està bruta. Bé, no passa res. Val més que calli que després em miren malament i pensen que estic exagerant. Em molesta beure amb una copa bruta, però prefereixo no fer el numeret“.
  • L’estilo passiu-agressiu: És una combinació dels dos anteriors: Ni resol el problema, ni es manté el respecte. Per exemple, esperar que el cambrer estigui a prop, agafar la copa i dirigir-se als companys de la taula però fent que ho senti el cambrer “Ara faria un brindis. Però no puc perquè (ejem…) tinc la copa bruta!“.
  • L’estil assertiu: [Dirigint-se al cambrer, amb un to normal] “Disculpi, la meva copa està bruta. Me la pot canviar? Gràcies.

Els estils agressiu i passiu semblen oposats, però tenen una cosa en comú: en ambdós casos hi ha una falta de respecte. Amb l’estil passiu ens estem faltant al respecte a nosaltres mateixos. Sabem que ens sentirem malament pel fet de beure amb una copa bruta i, amb tot, estem disposats a fer-ho per no molestar als demés. Amb l’estil agressiu faltem al respecte al cambrer: li estem dient que no sap fer res bé. I a més a més li ho diem cridant. Suposa una humiliació. De fet, ni tan sols sabem si és ell qui ha rentat la copa.

L’estil assertiu

L’estil assertiu permet defensar els drets de tothom: els teus (no tens perquè sentir-te malament bebent amb una copa bruta si te la poden canviar) i els del cambrer (que encara que hagi estat ell qui ha deixat la copa bruta, es mereix ser respectat com qualsevol altra persona). A més a més amb l’assertivitat orientes el problema cap a la solució: no tindràs una copa neta cridant o aguantant-te: la tindràs si la demanes al cambrer.

Aprendre a dir No - Psicologia Flexible

Fins i tot en el supòsit que el cambrer vulgui treure importància a l’assumpte, dient-te que no n’hi ha per tant, aplica un estil assertiu implica insistir en la teva petició, sense cridar ni insultar.

L’assertivitat és una habilitat social bàsica perquè et presenta al món com una persona segura de si mateixa, que no et deixes intimidar pel xantatge emocional ni permets que la ràbia et domini. Algú que pren les seves pròpies decisions. És una pràctica necessària per a ser l’amo d’un mateix.

Aprende a dir “No”

L’assertivitat també inclou aprendre a dir “No” a peticions de coses que no vols fer. Tens dret a rebutjar les peticions i no sentir-te malament. Això s’aplica a les relacions simètriques: aquelles en que les dues persones esten en una posició d’igualtat (entre amics, amb la parella, etc). A les relacions asimètriques (com les que hi ha entre un policia i un ciutadà, o entre un mestre i un alumne) se suposa que has de fer el que et demana perquè es troba en una posició d’autoritat.

Que rebutgis la petició d’una altra persona no vol dir que siguis egoïsta. Controlar la pròpia vida comporta prendre decisions -altrament, si fas alguna cosa contra la teva voluntat, estàs deixant que et controlin des de fora–. És possible que la persona a qui dius “No” s’enfadi, però aquest no és un motiu per complir el seu desig si fer-ho t’ha de fer sentir malament. Per exemple, quan un amic et demana que li deixis diners.

Evidentment hi ha moments en que sents que “has de” fer una cosa encara que no vulguis, perquè algú et planteja una situació clarament greu, requereix una solució ràpida i només tu el pots ajudar. Aquí també cal prendre decisions i, normalment, s’opta per accedir. Per exemple, quan un amic et demana que l’acompanyis a l’hospital amb cotxe.

Necessites entrenament en assertivitat? Posa’t en contacte amb mi. Buscarem i aplicarem les tècniques que s’adaptin millor a tu, i de manera personalitzada.

Saber demanar ajuda

Dins de l’assertivitat hi ha un altre component que, de vegades, sembla difícil de portar a la pràctica: demanar ajuda. Et pot costar perquè tens por d’aparentar debilitat o dependència, o perquè qüestiona el teu orgull. Però en realitat és una demostració de confiança, i també farà que l’altra persona se senti bé per haver-te ajudat.

Tan la pràctica de demanar ajuda com els altres aspectes de l’assertivitat necessiten aprenentatge. Si durant molt temps no has actuat assertivament, t’hauràs de “recordar” de fer-ho de manera habitual. També hauràs d’aprendre en quines ocasions és adequat ser assertiu i en quines no (per exemple, si t’estan apuntant amb una arma l’assertivitat no és la solució). A més a més és fàcil tonar a pensar que una sortida passiva o agressiva és més pràctica. Però amb el temps i l’entrenament veuràs com comença a donar resultats, i aquests resultats et reforçaran les ganes de ser assertiu.


T’ha agradat aquest article? Deixa una pregunta o comentari i et respondré personalment. I si creus que pote ajudar algú que coneixes, comparteix-lo!

This Post Has 0 Comments

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Back To Top