Fem que aquest article sigui una història compartida entre vosaltres, els lectors i lectores. Hi vols col·laborar? Llegeix el que hi ha escrit i continua amb un paràgraf fet per tu, segons com voldries que continués el relat. Al final quedarà un text col·laboratiu, escrit per moltes mans.
La zona de confort és el conjunt de coses que ens han envoltat durant molt temps i que ens ajuden a evitar la incertesa d’experimentar coses noves. Ens hi sentim protegits perquè el risc d’equivocar-nos és mínim. Però la zona de confort limita la nostra capacitat d’aprendre coses noves i de descobrir que els nostres límits, segurament, són més lluny del que ens pensàvem.
La procrastinació és la pràctica de posposar les coses per més endavant, de manera que mai les acabem de fer. La Llei de Parkinson és la que diu que el temps que triguem a fer una tasca tendeix a expandir-se fins a omplir tot el temps disponible. Procrastinació i Llei de Parkinson són dos conceptes de la psicologia de la productivitat que es relacionen entre ells.
Fins fa poc l’entorn era estable i previsible. Teníem una feina per tota la vida, una casa per tota la vida i una parella per tota la vida. Ara això ha canviat i ens hem d’acostumar a gestionar la incertesa. No sabem quan durarà la feina, ni on acabarem vivint. Desfem i refem amb més facilitat. I Donald Trump ha guanyat les eleccions a Estats Units. Aquest estorn estable i previsible està deixant lloc a una societat líquida, a la qual ens toca adaptar-nos.
Cada any, quan arriba el canvi d’hora d’estiu a hivern es reobre el debat sobre la seva conveniència. Passa el mateix però amb menys intensitat quan es fa el canvi contrari: el d’hivern a estiu. I és que a la majoria de persones no els agrada que es faci fosc tant aviat. Però aquest debat va lligat al de la sincronització de les nostres activitats amb l’horari solar. Coneixes els beneficis que tindria aquesta sincronia? Implicaria un gran canvi, però amb uns avantatges enormes.
