skip to Main Content

Controlar la impulsivitat

La impulsivitat fa que actuem abans de pensar. Està lligada a alguns trastorns mentals, però es pot manifestar en persones sense trastorn en algunes circumstàncies. Actuar impulsivament de vegades té conseqüències personals i socials que acaben repercutint en les relacions i en l’autoestima. Controlar la impulsivitat és difícil perquè la seva pròpia naturalesa és una barrera per aconseguir-ho. Però algunes pautes hi poden ajudar.

Controlar la impulsivitat - Psicologia Flexible

Què és la impulsivitat

A l’hora de fer un paintball (el joc d’equips de disparar boles de pintura contra els “adversaris”) l’arma s’utilitza apuntant i disparant. Primer selecciones a qui vols tocar, després orientes l’escopeta per assegurar que el toques i, finalment, dispares. Doncs una bona manera de definir la impulsivitat és comparar-la amb utilitzar al revés aquesta arma: Primer, dispares i, després, apuntes. El més probable és que fallis.

Un altre símil: Per a fer una truita cal trencar els ous, batre’ls una estona i tirar-los a la paella. El que faria l’impulsiu equival a tirar l’ou a la paella tot just acabar-lo de trencar. Per tant, en lloc d’una truita, li queda un ou ferrat. El resultat no és el que volia, però no ho ha pogut evitar. En no poder controlar la impulsivitat, aquesta ha acabat determinant el que ha fet o el que ha dit. Una persona no impulsiva s’hauria frenat abans.

La impulsivitat comporta actuar de manera tant ràpida que no deixa temps a aturar-se. I això implica que impedeix preveure les conseqüències d’aquesta actuació (ja sigui fer una cosa o dir una cosa).

En Psicologia es defineix la impulsivitat com un estil cognitiu. Això vol dir que la persona està predisposada a actuar impulsivament en determinades condicions. Alguns trastorns mentals tenen la impulsivitat com a símptoma, com el TDAH, el trastorn límit de la personalitat o la ludopatia. Però es pot manifestar encara que no hi hagi cap trastorn.

Alguns exemples d’impulsivitat

La impulsivitat de Donald Trump - Psicologia FlexibleLa impulsivitat es manifesta a tres nivells:

  • A nivell verbal: Interrompre els altres quan parlen, respondre una pregunta abans que acabin de formular-la, dir que el primer que ens passa pel cap sense pensar en si és adequat, etc. Això pot comportar problemes en les relacions si els altres pensen que els estem faltant al respecte.
  • nivell motor: Accelerar el cotxe quan creiem que el conductor del costat està competint amb nosaltres, interrompre les activitats dels altres, canviar constantment d’activitat sense deixar-ne cap acabada, etc.
  • nivell emocional: La impulsivitat va lligada a la baixa tolerància a la frustració. La persona pot reaccionar amb frustració fins i tot abans de parar-se a pensar si el que li ha passat és tant greu. Per això experimenta aquesta reacció més freqüentment.

Tant si la impulsivitat està relacionada amb un trastorn com si no, sembla que té més probabilitat de manifestar-se en situacions d’alta càrrega emocional. I d’això en podem posar uns quants exemples. Quan tenim por és més probable que cedim davant d’una situació d’amenaça (acceptar una rebaixa de sou si pensem que ens poden acomiadar). Quan sentim ràbia podem dir o fer coses de les quals després ens penedim (insultar la parella enmig d’una discussió). D’altra banda, amb l’eufòria és possible que assumim més riscos.

Però a més a més les persones impulsives es poden sentir rebutjades pels altres. I aquí és on es veu afectada l’autoestima, ja que no sempre identifiquen per què se les rebutja. Això pot fer que, en situacions posteriors, es repteixi la resposta impulsiva amb el mateix resultat.

Impulsivitat - Psicologia Flexible

Quina és la causa de la falta d’autocontrol

La dificultat per controlar la impulsivitat s’explica pel seu origen en factors combinats. Els estudis diuen que hi podria haver una base genètica i un component personal. Els dos components actuarien conjuntament, de manera que els efectes d’un se sumarien als efectes de l’altre.

La base genètica consistiria en una alteració del funcionament de regions cerebrals situades, sobretot, al lòbul frontal. Aquesta és la part del cervell que permet la planificació, la reflexió, el llenguatge i l’anàlisi social.

El component personal estaria lligat a la personalitat (en forma de predisposició a reaccionar, en general, de manera impulsiva) i a la història d’aprenentatge. Quan la resposta impulsiva permet una gratificació immediata, es reforça i es converteix en un hàbit.

Com controlar la impulsivitat

  1. Després d’actuar impulsivament, reflexiona sobre la seva adequació i el seu resultat. Un cop fora de la situació (ja amb més calma) pensa què hauries pogut fer o dir per tal que el resultat fos millor. D’aquesta manera aprendràs els avantatges de reflexionar abans d’actuar.
  2. Identifica les situacions en que sol aparèixer. Et passa amb la persona de qui t’has enamorat? Quan condueixes? Etc. Aquest exercici et permetrà analitzar què passa en aquestes situacions. I quan t’hi trobis, controlar la impulsivitat en forma de donar-te més temps per a pensar abans d’actuar.
  3. Si et costa identificar aquestes situacions, demana ajuda. Pots demanar a les persones de confiança (la família, els amics, la parella, etc) que t’avisin quan responguis massa de pressa. Així aprendràs a distingir els moments en que cal estar alerta.House i la impulsivitat - Psicologia Flexible
  4. Practica exercici físic. A banda dels beneficis indubtables que té, t’ajudarà a estar més cansat. I això es traduirà en respondre més lentament davant de qualsevol situació.
  5. Accepta que ets impulsiu. Si en part depèn de la genètica i de la personalitat, no és culpa teva. Ningú és perfecte, i controlar la impulsivitat de manera infal·lible no és a l’abast de tothom. Això no vol dir que no puguis fer esforços per corregir-ho.
  6. Premia’t quan aconsegueixis controlar la impulsivitat. Fes-te un caprici a tu mateix, com a recompensa, DESPRÉS d’aturar el que anaves a fer o a dir i reflexionar sobre la seva adequació.
  7. Demana ajuda professional si la necessites. Un psicòleg et pot ajudar a controlar les situacions i evitar, així, les conseqüències negatives en les relacions socials, a la feina, etc.

Evidentment si la causa de la impulsivitat és un trastorn mental, és important tractar aquest trastorn en tots els seus àmbits, i fer-ho amb mètodes que la ciència hagi demostrat que són eficaços.


Deixa la teva pregunta en un comentari o explica com intentes controlar la impulsivitat. I si creus que aquest article pot ajudar algú que coneixes, comparteix-lo!

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Back To Top