Discussions de parella útils

Les discussions de parella són un element de preocupació per moltes persones. Hi ha algunes coses que convé fer, i d’altres que convé no fer, si volem evitar que la discussió acabi en conflicte o pèrdua de confiança. Aquest article parla de com fer que les discussions de parella siguin útils per solucionar els problemes, i de quan arriba el moment de recórrer a la teràpia de parella.

Per què discuteixen les parelles

La relació de parella té tres elements que la diferencien d’altres relacions (com les d’amistat o les familiars). Aquests elements són la intimitat, la passió i el compromís. La proximitat a nivell físic i psicològic és tan gran, que fàcilment podem envair un espai que l’altre considera privat. A més a més la manera com una persona es relaciona amb la parella té molt a veure amb com es veu a si mateixa. Per tant algunes coses que l’altre membre diu o fa, poden afectar l’autoimatge.

Les discussions de parella formen part de la normalitat. Han de servir per reduir el malestar i augmentar el coneixement que tenim de l’altra persona. Conèixer l’altre és el que alimenta la confiança i la tranquil·litat de saber com ens podrà ajudar en un moment de necessitat. Però cal trobar un mètode per solucionar els problemes que van apareixent: aquesta és la clau per fer que la parella duri.

Els motius principals: gelosia i infidelitat

La gelosia i la infidelitat són els motius principals per a les discussions de parella. Precisament perquè tenen a veure amb la intimitat, la passió i el compromís (i, evidentment, amb l’autoimatge). Explicar-ho amb detall requereix un article a banda, que publicaré aviat a Psicologia Flexible.

4 coses que convé no fer en discutir amb la parella

Retrets

Els retrets són els recordatoris de mals moments del passat, formulats com una crítica. Per exemple: “Fa 10 anys, per Nadal, vas dir davant dels meus pares que jo no sabia conduir“.

Normalment quan la parella ens fa un retret interpretem dues coses: Que no accepta que ens podem equivocar i que utilitza això per fer-nos sentir malament. Els retrets no serveixen per res positiu (perquè en una discussió actual, recordar una cosa de fa 10 anys no ajuda). Una altra cosa que surt perjudicada quan rebem un retret és l’auto-confiança: tenim por de dir o fer qualsevol cosa que la parella pugui fer servir, per fer-nos mal, 10 anys després.

Cridar

Els crits són una mostra d’agressivitat. Quan cridem, tractem l’altra persona com l’enemic a abatre. A més a més se’ns accelera la respiració i el ritme cardíac i ens puja la pressió arterial: el nostre cos entén que es troba en una situació de perill: la part emocional de cervell pren el control i se sobreposa a la part racional. Per tant deixem de pensar amb claredat i comencem a dir coses molt més pujades de to. És en aquest punt on algunes persones (habitualment, homes) reaccionen amb violència.

De nou, en què ens ajuda cridar? En res. Com a màxim posa punt i final a la discussió, però el problema no s’ha resolt (si no és que considerem que “guanyar” la baralla, és a dir, derrotar l’altra persona, és la manera de resoldre’l). Les discussions de parella amb crits són molt freqüents, i solen consistir en una escalada de tensió: com més crida un, més crida l’altre. Però com que no contribueixen a solucionar el problema, aquest pot reaparèixer posteriorment.

Insultar

L’efecte més perniciós de l’insult és que es dirigeix a una persona pel que és i no pel que fa. Quan ens insulten, no ataquen els nostres actes; ens ataquen a nosaltres com a persones. Si ens diuen “T’has tacat el jersei perquè no has anat amb compte“, ho podem tenir present per una altra ocasió. Però si ens diuen “T’has tacat el jersei perquè ets un porc” és com si ens diguessin “Acabaràs sempre amb el jersei tacat perquè no saps evitar-ho; i com ets un porc, no en sabràs mai“.

L’insult és una falta de respecte. I sense respecte no hi ha igualtat. I sense igualtat la relació de parella no funciona. Per descomptat, insultar tampoc ajuda a les discussions de parella.

Posar etiquetes

Les etiquetes són paraules dirigides a la persona amb intenció de qualificar-la, però més lleus que els insults. En el marc de les discussions de parella les etiquetes solen ser negatives. Per exemple, egoista, ignorant o garrepa. Encara que siguin més lleus que els insults, tenen el mateix problema: se centren en la persona i no en el fet que les ha motivat.

A ningú li agrada que el qualifiquin d’aquesta manera. Es poden fer les crítiques sense ferir i sense fer mal a la relació.

4 coses que poden ajudar

Centrar-se en el problema

Les discussions de parella solen ser motivades per alguna cosa que ha passat. Però sovint, en mig de la discussió, van apareixent altres temes. Sobretot a partir dels retrets o quan la conversa puja de to. Focalitzar-se en el problema i, sobretot, en el motiu pel qual és un problema, ajuda a resoldre’l.

Imaginem que la discussió ve de que un membre de la parella ha deixat el dipòsit del cotxe buit de benzina. El problema no és el dipòsit buit: és que quan l’altre volia agafar el cotxe ha hagut de destinar més temps i més diners a omplir-lo pel descuit del primer. És fonamental que la persona que ha comès l’error entengui les conseqüències d’aquest error.

Parlar des de la preocupació

Una discussió no és una competició. No es tracta d’evidenciar que tenim la raó i de sentir-nos victoriosos. Serà més probable solucionar el problema si parlem des de la preocupació. En l’exemple anterior, dir alguna cosa com ara “això ja ha passat altres vegades, em sap greu arribar tard als llocs per haver de passar per la benzinera. Sobretot quan jo sempre deixo el dipòsit ple“. No hi ha cap atac personal. Hi ha una crítica formulada de manera correcta. I la queixa no se centra en la persona, sinó en el seu descuit.

Demostrar a la parella que captem com se sent

Imagina’t que ets qui sempre es troba el dipòsit del cotxe buit. Li formules la queixa a la parella i et respon “suposo que et deus sentir malament quan has deixat el dipòsit del cotxe ple perquè li trobi jo, i després te’l trobes buit. Et deu fer pensar que no valoro el teu temps“. No sentiràs que t’estan entenent? I que li ha arribat el teu malestar? Doncs aquest és un pas necessari. Les discussions de parella han de servir per això. Tot i que per aconseguir-ho és imprescindible aprendre a escoltar atentament.

Fer pauses

Discutir durant molta estona és esgotador. Al final provoca que es resolgui de qualsevol manera només per acabar d’una vegada. Però això pot fer que el problema reaparegui més endavant. És bona idea fer pauses i reprendre la conversa al cap d’uns minuts, o al cap d’uns dies. El millor moment per fer una pausa és quan es comença a cridar: és una mesura preventiva per evitar l’escalada de la tensió. I les pauses també ajuden a reflexionar sobre el que s’ha estat parlant.

Les discussions de parella útils

Les discussions de parella útils són les que permeten solucionar el problema que les ha provocat, tot fent créixer la confiança i que la parella es coneguin més l’un a l’altre. Aquelles en les quals no es qüestionen les persones sinó els seus actes, i on els dos tenen la sensació d’haver-ne tret alguna cosa positiva més enllà d’aquell tema particular: la parella reforçada perquè s’han escoltat i s’han entès.

Com saber si necessitem teràpia de parella

La teràpia de parella és una ajuda quan les discussions es fan més freqüents i no porten la solució dels problemes. Això provoca frustració i malestar: precisament el contrari del que busquem a la parella. Per tant la relació es va deteriorant en tots els seus elements (la confiança, el respecte, la intimitat, etc) i cada cop calen detalls més petits per iniciar una nova baralla. Fins i tot és probable que un dels membres, o tots dos, es replantegin si han de seguir junts.

La teràpia és útil per posar sobre la taula els problemes i la manera de discutir-los i solucionar-los, ensenyant a la parella a comunicar-se de manera més satisfactòria. Evidentment cal que les dues persones estiguin disposades a participar-hi, la qual cosa demostra, ja d’entrada, que hi ha voluntat de continuar la relació. No obstant hi ha parelles que, tot i fer teràpia, acaben separant-se. Però si la intenció és continuar, val la pena intentar-ho.

Fes una pregunta o deixa un comentari i et respondré personalment. I si vols, comparteix aquest article amb els teus contactes!