Dones i seguretat urbana

L’alarma social davant de les agressions sexuals provoca moviments que demanen mesures de protecció urbana per a les dones. Són reivindicacions que neixen del concepte d’urbanisme feminista. Parlem de la relació entre dones i seguretat urbana en forma de canvis a les ciutats. Altres mesures puntuals i a curt termini que ja s’estan aplicant són eficaces però, paradoxalment, poden fer augmentar la por si no es combinen amb accions més àmplies.

Urbanisme feminista

L’urbanisme feminista és el moviment que lluita per acabar amb el model de ciutat construït pels i per als homes i pensat només pel funcionament de l’economia. Considera que aquest model ha deixat de banda altres usos de la ciutat, sobretot pel que fa a l’atenció a les dones i a la seguretat. En aquest sentit són molt interessants les propostes que fa el Col·lectiu Punt 6.

Construir les ciutats incorporant la perspectiva de gènere tindria molts beneficis per a tothom. D’una banda aprofitaríem més el talent: Desplaçar les dones del disseny urbanístic és renunciar al 50% del talent humà i, per tant, és absurd. De l’altra, tindríem espais on més persones se sentirien còmodes. Espais que no només serien instrumentals (és a dir, pensats per un objectiu), sinó també funcionals. Per a conviure i compartir.

Dones i seguretat urbana

Tenim dret a caminar pel carrer amb sensació de seguretat. Veure’ns de nit, en una via poc il·luminada i poc transitada pot generar una certa por. Això passa tant als homes com a les dones. Però en el cas de les dones s’agreuja perquè s’hi suma el masclisme. Ni tan sols cal que es vegin en perill: el sol fet de caminar i que un home els faci un comentari masclista (o, en general, un comentari que no farien a un altre home) fa que aquesta ciutat es percebi com a menys segura.

El problema d’algunes mesures antiagressió

S’han posat en marxa algunes mesures per fer augmentar la protecció de les dones. Per exemple, que els autobusos nocturns de Barcelona puguin parar més a prop de la porta de casa d’una passatgera, encara que no hi tinguin parada oficial, perquè no hagi de caminar pel carrer. Aquestes mesures, a curt termini, funcionen si garanteixen una sensació de protecció. Però a llarg termini poden tenir l’efecte paradoxal de fer augmentar la por.

Davant d’un estat puntual de por, el fet de trobar una font de seguretat instantània es viu amb alleujament. I la necessitat d’aquesta font de seguretat es veu reforçada. Per tant, la propera vegada que ens trobem en la mateixa situació (caminar pel carrer essent de nit) la por serà més intensa que l’anterior. I aquelles mesures de seguretat ja no seran suficients. Entrarem en un cercle viciós. Aquesta és una de les vies per les quals es desenvolupen les fòbies. Resolem un problema a curt termini, però contribuim a crear-ne un d’encara més gros.

Com podem millorar la seguretat urbana per a les dones?

Dues mesures, més a llarg termini, poden ajudar a evitar l’efecte descrit anteriorment.

• L’urbanisme feminista: La planificació de les ciutats per a fer-les més responents a les necessitats de les dones. Fer una ciutat on dones i seguretat urbana vagin lligades des de la planificació redueix la necessitat de mersures puntuals per a moments de por.
• L’educació en el respecte: Si els agressors són homes, perquè són les dones les que han de canviar? Sempre m’ha semblat molt injust dir que una dona és agredida pel fet de ser dona. Com si la responsabilitat fos seva. Canviem les ciutats i canviem el model social que fa que molts homes considerin les dones un objecte.

T’ha agradat aquest article? Deixa la teva pregunta o comentari i et respondré personalment. I si creus que pot ajudar algú que coneixes, comparteix-lo!