skip to Main Content

Els teus drets en les relacions interpersonals

En les relacions interpersonals de vegades hi ha malentesos. Podem tenir una necessitat exagerada de ser acceptats pels altres, o ens podem trobar amb algú que ens exigeix que complim les seves expectatives. Per una raó o per una altra, les relacions amb els altres ens poden incomodar. Aquest article repassa quins drets tens en les teves relacions interpersonals.

Els teus drets en les relacions interpersonals - Psicologia Flexible

Les habilitats socials

Les habilitats socials són les eines de les que disposa una persona per a gestionar les seves relacions amb els altres. Hi ha diferències en el tipus de lligams que tenim amb els amics, amb la parella, amb la família o a la feina. Però en totes elles l’objectiu és el mateix: establir relacions interpersonals positives.

Les habilitats socials més importants són l’escolta activa (la capacitat d’escoltar no només el que ens diu una persona, sinó també què significa per a aquella persona allò que ens està explicant), l’assertivitat (la defensa dels propis drets respectant els drets dels altres), la capacitat d’expressar el que es vol dir i l’habilitat de controlar la manera com ens relacionem amb els altres.

Com he dit en altres articles del blog de Psicologia Flexible, la manera com et relaciones amb els altres és la manera com et relaciones amb tu mateix/a. És a dir, la manera de veure’t a tu mateix/a determina com et relaciones amb els altres. Per exemple, si et veus com algú inferior o poc vàlid, tendiràs a donar sempre la raó a la resta de persones. També et trobaràs amb persones que intentaran relacionar-se amb tu utilitzant les seves habilitats socials, i no sempre serà per coses que tu acceptes.

Segurament ja coneixes els teus drets en les relacions interpersonals, perquè molts d’ells són força evidents. Però no sempre els apliquem i això pot comportar situacions incòmodes (amb tu mateix/a o amb els altres) i frustracions, perquè ens agradaria que les coses haguessin anat d’una altra manera.

Els teus drets en les relacions interpersonals

Fer-se respectar - Psicologia FlexibleEt proposo un exercici: a mesura que llegeixis cadascun d’aquests punts, pensa en alguna situació en que hagis renunciat a aquest dret. Segur que en trobaràs unes quantes:

Tens dret a manifestar i defensar la teva opinió, i a canviar de parer quan vulguis

De vegades volem encaixar en un grup quan fa poc que hi som. I ens reservem les opinions contràries a les dels altres per evitar que ens rebutgin. És normal fer això, i també és una habilitat social d’adaptació. Però hi ha persones que tenen una gran necessitat d’aprovació per part dels altres (tenen por d’oferir una mala imatge i de ser rebutjades si expressen una opinió diferent). La diferència entre fer-ho per adaptar-se a un grup nou i per necessitat d’aprovació és que, en el segon cas, estem deixant que sigui la nostra ansietat qui decideixi per nosaltres.

També tenim dret a canviar d’opinió sobre qualsevol afer (polític, esportiu, religiós, etc) i no és dolent fer-ho.

Tens dret a no donar explicacions per a justificar les teves decisions o el teu comportament

No sempre és fàcil explicar per què fem les coses, i no hi ha cap necessitat de dir-ho. De vegades hi ha una cosa que pesa més que una decisió: la manera com l’has pres. I aquesta manera pot tenir a veure amb motivacions personals o íntimes que no has d’explicar si no vols. Per exemple: una persona pot decidir vestir-se amb roba d’estiu un dia de fred, sense haver d’explicar per què ho fa.

Tens dret a no fer-te responsable dels problemes dels altres

La crisi dels refugiats preocupa a molta gent. I és normal que sigui així, perquè tenim informació molt gràfica del seu patiment (imatges, vídeos, sons, etc). Fins i tot podem convertir aquesta preocupació en una eina per a mobilitzar-nos i intentar ajudar-los. Però això no justifica expressions com “Nosaltres hem votat els líders europeus que ara permeten això i, per tant, és culpa nostra“.

Podem protestar, podem exigir canvis polítics, podem acollir refugiats a casa nostra. Però si assumeixes com a propi un problema d’una altra persona t’estàs faltant al respecte a tu mateix.

Tens dret a demanar ajuda quan la necessitis

No sempre ho podem fer tot, i bé -per cert; també tens dret a no fer-ho tot i bé-. En les relacions interpersonals pot ser difícil demanar ajuda si pensem que qüestiona la nostra vàlua personal. De fet, és un esforç. Però demanar ajuda permet fer coses que potser, sense aquesta ajuda, no podries fer. I té un avantatge afegit: A les persones els agrada saber que han estat útils als altres.

Tens dret a equivocar-te i a demanar perdó

Equivocar-te i demanar perdó - Psicologia FlexibleCom dèiem prèviament, la manera com et relaciones amb els altres és la manera com et relaciones amb tu mateix/a. Ser extremadament exigent i perfeccionista amb tot i amb tothom és esgotador. I una font d’ansietat. Equivocar-se és normal, i ajuda a aprendre dels errors. Això també es veu en les relacions interpersonals. Per exemple, en les discussions de parella.

Demanar perdó és reconèixer el mal que s’ha fet, les conseqüències que ha tingut i la voluntat de no repetir-ho. Aixó sí, el perdó funciona si es demana en el moment adequat: quan s’està preparat per a demanar perdó… i per a perdonar. Segur que a l’escola, en alguna baralla, el/la mestre et va exigir que demanessis perdó en aquell mateix moment, sense ni tan sols preguntar-te si volies fer-ho. Doncs això serveix per a sortir del pas, però no per a disculpar-se.

Tens dret a rebutjar l’ajuda dels altres o a no fer cas dels seus consells

Hi ha persones a qui molesta que els donin consells que no han demanat. I n’hi ha que se senten malament quan reben una ajuda no sol·licitada, perquè pensen que es qüestiona la seva vàlua personal. Tant si és així com si realment has demanat ajuda o consell, però no t’agrada el que t’ofereixen, pots rebutjar-ho. Convertir la demanda d’ajuda en un compromís de fer-ne cas limita les possibilitats de tornar a sol·licitar aquest suport més endavant.

Tens dret a no respondre preguntes

Sóc psicooncòleg, i la majoria dels usuaris dels meus serveis tenen càncer o tenen un familiar amb aquesta malaltia. De vegades m’expliquen que hi ha persones que els fan preguntes morboses, del tipus “Et claven agulles d’aquelles tant gruixudes que arriben fins a l’os?“. No cal que responguis aquest tipus de preguntes si no vols. Ni cap altra. La teva informació és teva.

Tens dret a expressar crítiques i a rebel·lar-te contra el tracte injust

Les crítiques (quan es fan amb respecte i amb bona intenció) poden ajudar a millorar algun servei o producte, o el tracte que dispensa una persona. No sempre son ben rebudes: de vegades ens enfrontem a coses que no volem que ens diguin. Però això no ha de ser necessàriament negatiu. Quan veiem que una cosa pot millorar és preferible expressar-ho que no pas deixar-ho córrer i permetre que continuï sent pitjor del que podria ser. I expressar les crítiques també és una mostra de fermesa.

Tens dret a dir “No” a les demandes que et fan altres persones

Aprendre a dir No - Psicologia FlexibleQuan estudiava la carrera de Psicologia, un company de pis em va dir “Tens plans per diumenge?” I jo li vaig contestar “Sí, he d’estudiar“. Ell va dir “Ah, doncs com que no has de fer res, m’ajudaràs a fer un canvi de mobles“. Com que no havia de fer res? Si li acabava de dir que havia d’estudiar! (L’escolta activa!).

D’altres vegades les demandes estan totalment fora de lloc, o pensem que ens poden portar problemes en el futur (com quan un amic ens demana diners).

Però en el cas del meu company de pis, encara que no hagués de fer res, no volia dedicar un diumenge a fer un canvi de mobles. En un altre moment potser sí, però en aquell no. Això no és negar-se a ajudar els altres: és posar-se a un mateix com a prioritat, perquè…

Tens dret a posar-te a tu mateix/a com a prioritat

Quantes vegades has sentit que considerar-te la persona més important de la teva vida és egoista? No n’és. Senzillament perquè hi ha coses que ningú pot fer per a tu, i que només les tindràs si te les proporciones a tu mateix/a. Per exemple el pensament, la reflexió o el propi futur.

La solidaritat i l’altruisme són valors molt importants perquè fomenten la cooperació i l’intercanvi. Però la persona que sempre cedeix davant dels altres es nega l’oportunitat d’assolir coses per a ella mateixa.

Tens dret a demanar el que vulguis a qui vulguis

Aquest dret es complementa amb el de rebutjar les demandes dels altres. Pots demanar el que vulguis a qui vulguis. No té per què ser adequat, racional o necessari. Serà aquesta altra persona qui haurà de decidir si hi cedeix o no.

Tens dret a estar sol/a quan vulguis estar-ho

Molts necessitem estones per estar sols. No estem tristos, ni ens agrada l’aïllament, ni rebutgem els altres. Simplement, volem estar sols. La frase “És que si vol estar sol/a és perquè s’ha cansat de mi” ve a significar “Totes les decisions que pren aquesta persona tenen a veure amb mi, i si no vol estar amb mi vol dir que jo no soc com hauria de ser“.

Pots desitjar estar sol/a per algun motiu que no tingui res a veure amb els altres. Només perquè et ve de gust.

Tens dret a decidir sobre el teu cos, els teus diners i propietats i el teu temps

L'abraçada entre Artur Mas i David Fernández

L’abraçada entre Artur Mas i David Fernández (9 de novembre de 2014). Font: El País

Hem sentit crítiques contra Carles Puigdemont per organitzar una paella amb amics a l’Empordà un diumenge d’estiu. I crítiques contra Ernesto Valverde per entrenar el Futbol Club Barcelona. Ho sento, les persones tenen dret a fer el que vulguin amb les seves vides. Un cas sorprenent va ser la crítica a l’abraçada entre Artur Mas i David Fernández. De debò hem de buscar un motiu per a criticar una abraçada?

Tens dret a decidir com et relaciones amb cada persona

Si un/a company/a de feina vol, a més a més, una amistat, pots rebutjar-ho. Pots deixar la teva parella si creus que és el millor i decidir si vols intentar que sigueu amics o no (i la teva parella, el mateix). Pots no voler mantenir cap tipus de relació amb una persona. De vegades la por del rebuig, les creences o la violència fan que mantinguem relacions interpersonals que no desitgem.

Però això comporta que ens sentim malament amb nosaltres mateixos/es, o que l’altra persona es creï una imatge d’aquesta relació molt diferent de la nostra.

Tens dret a posar límits a la manera com els altres es relacionen amb tu

Tens dret a impedir que la teva parella et controli el mòbil. Pots demanar al teu veí o veïna que deixi de trucar-te a la porta per a tafanejar sobre els altres veïns. I pots dir als teus pares que no es presentin a casa teva sense avisar. Les relacions són coses de, com a mínim, dues persones. I només tu pots establir els límits que vols per part teva. Perquè si no ho fas, l’altre basarà la relació entre tu i ell/a en els seus esquemes. Que poden ser diferents dels teus.

I recorda: aquests són els drets que tens en les teves relacions interpersonals. Però les altres persones tenen els mateixos drets, i els poden aplicar encara que vagin contra els teus interessos.


T’has sentit identificat en alguna d’aquestes situacions? Hi ha algun dret que et molesti o que trobis a faltar? Deixa un comentari a aquest article i et respondré personalment.

This Post Has One Comment

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Back To Top