Educar contra el masclisme
Educar contra el masclisme és prioritari, però portem segles de retard en la conquesta de la igualtat. Hem de tenir en compte que hi ha dificultats molt arrelades, ens agradi o no: enfadar-nos amb aquestes dificultats, no ens ajudarà a superar-les. L’article d’avui explica la importància d’educar contra el masclisme de manera eficaç. Correspon a homes i a dones i cal fer-ho amb positivitat i des de la infantesa.
El masclisme i les seves conseqüències
El masclisme és la creença de que els homes són, de manera natural, superiors a les dones. Superiors en drets, en habilitats i en intel·ligència. Aquesta creença dóna lloc a una sèrie d’actituds i, posteriorment, de conductes de dominació de l’home sobre la dona. El masclisme existeix des de fa segles, i només evoluciona allà on el feminisme guanya terreny. És el que passa al nostre país: el masclisme esdevé més subtil però no desapareix.
Les lleis de foment de la igualtat (quotes de poder a les empreses, equitat salarial, etc) no es tradueixen en una igualtat efectiva. I això és perquè se centren en les conseqüències del masclisme i no en les seves causes. De manera similar a un altre dels problemes que ens afecta: la violència de parella.
Els efectes del masclisme existeixen encara que costin de percebre. Costen de percebre perquè hi hem nascut i hem après a viure-hi. El principal efecte és que es frena el 50% de l’aportació de la humanitat a la vida social, l’economia i la cultura. Les dones són una mica més de la meitat de la població. Per tant, amb un masclisme universal i sense fissures renunciaríem a la meitat de tot el que tindríem amb la igualtat. Afortunadament el masclisme no té tanta força, però es manifesta. I això no només perjudica als homes, sinó a tota la societat.
Per què costa educar contra el masclisme?
Un estudi fet als Estats Units l’any 1974 va demostrar que una persona rep estereotips de gènere des del moment en que neix. Es van presentar 30 nadons a uns pares i mares, dient-los el sexe de cada nadó, i se’ls va demanar que els descrivissin. Els homes van descriure els nens com a “robustos”, “forts” i “actius”, i les nenes com a “suaus”, “delicades” i “boniques”. Les descripcions de les dones no diferenciaven tant entre nens i nenes. Però els investigadors havien mentit: Havien atribuït el sexe de cada nadó per atzar (perquè, en ser acabats de néixer i estar vestits, no hi havia diferències físiques). Van ser els pares els que van atribuir (percebre) característiques diferents basant-se en les seves creences.
Després del naixement es tendeix a pensar que el que es compra per a un nadó (roba, llençols, etc), ha de ser blau per als nens i rosa per a les nenes. I trobem als catàlegs de joguines que a les pàgines d’articles que imiten tasques domèstiques (neteja, cuina, etc) hi apareixen fotos de nenes, i a les pàgines de jocs més moguts (esports, figures d’acció, etc) hi apareixen fotos de nens. Per tant veiem com, des del principi, s’atribueix una normalitat diferent als nens i a les nenes. Aquesta és la normalitat que es reforça, posteriorment, amb la identitat de gènere.
Per a educar contra el masclisme ens cal entendre que el que veiem en forma de conductes de discriminació, insults, acudits i menyspreus només és el final de la cadena que comença amb les creences:
La cadena del masclisme és creença → actitud → motivació → intenció → conducta
I el que tenen les creences és que estan profundament arrelades. Són inconscients. Guien la nostra conducta sense que ens n’adonem. A les creences és on neix el problema, i cal tenir-ho en compte si el volem arreglar. Obligar un directiu d’empresa a equiparar sous no modifica les seves creences. Criticar un personatge públic per un comentari masclista no modifica les seves creences. Com a màxim es disculpa -de vegades, ni això-, però ja ha evidenciat quina és la creença que hi ha al darrere.
Per tot això, enfadar-nos amb el problema no ens ajudarà en res. Carregar contra una persona masclista per un comentari que ha fet no li farà canviar la creença. Hem nascut en una societat masclista i l’hem normalitzat. No es tracta de justificar la discriminació a partir de la inèrcia social, sinó d’explicar-la. Treballem per educar contra el masclisme tenint en compte aquesta dificultat.
Algunes coses a fer
- Explicar que el contrari del masclisme NO és el feminisme. El feminisme és la creença en el rol igualitari de les dones vers als homes. És a dir, conquerir una igualtat que, avui en dia, no existeix. El contrari del masclisme -la creença que les dones són superiors als homes- és el femellisme.
- Explicar que els beneficis de la igualtat són per a tothom. També per als homes. Com més persones participin de la societat, més bones idees (i resultats) sortiran.
- Explicar que els serveis dirigits a les dones no perjudiquen als homes. L’Oficina d’atenció a la dona no és un atac cap als homes. És una manera de compensar l’infra-presència de les dones a les capes més actives de la societat.
Algunes coses a evitar
- Educar els homes: Les actituds discriminatòries vers les dones vénen dels dos gèneres. I la igualtat de gènere ens pertany a tots. Diferenciar l’educació que necessiten els homes de la de les dones és una forma encoberta de sexisme.
- Humiliar els homes: Afirmar que els homes són més tontos que les dones, no només transforma el masclisme en femellisme, sinó que, a més a més, és mentida.
- Convertir el feminisme en un producte de mercat: Vendre unes vitamines per als homes diferents de les vitamines per a les dones alimenta la creença de que els rols són diferents.
T’ha agradat aquest article? Comenta’l i comparteix-lo!
Joan, tot un plaer llegir el teu artcicle, ho toques molt bé.
Moltes gràcies, Dolors! Tenim molta feina per endavant 🙂