skip to Main Content
Psicòleg per WhatsApp - Psicologia Flexible

El racisme és absurd

Tenim clar que el racisme és dolent. La discriminació racial provoca diferències i enfrontaments que només beneficien parcialment als seus creadors. Però és que, a banda de ser dolent, el racisme és absurd. No té sentit discriminar les persones per raça perquè les races, tal com les concep el racisme, no existeixen. Les races són construccions socials que porten segles de retard respecte de la biologia.

El racisme és absurd - Psicologia Flexible

Què és el racisme

El racisme és l’actitud que parteix de la creença que les capacitats, la intel·ligència o la vàlua d’una persona depenen de la raça a la qual pertany. El racisme sol donar lloc a la conducta que anomenem discriminació. La discriminació consisteix en seleccionar les persones per a un rol en funció de caracterísiques que no han demostrat ser rellevants per a aquest rol. Per exemple, impedir que algú sigui policia perquè, pel fet de ser d’una raça determinada, no ho faria com cal.

Històricament la raça que en major mesura s’ha considerat suprema a si mateixa és la blanca. O més ben dit, el grup racial blanc (perquè un “islandès pur” i un atamanès pur” són blancs, però no pertanyen a la mateixa raça. Després veureu perquè poso la puresa entre cometes. El racisme blanc, en ser Europa el primer continent que va desenvolupar i estendre la tecnologia, ha estat -i continua sent- un desastre per a les altres races.

Ha existit durant tant temps que moltes persones creuen, sincerament, que els negres, els jueus o els musulmans, són inferiors. I fins i tot confonent els termes, perquè cap d’aquestes tres paraules fa referència a una raça. El racisme també s’ha utilitzat com a arma de demagògia (inducció d’opinions sense fonament amb un objectiu polític). Una pràctica que, actualment, torna amb força a Europa.

Què és, exactament, una raça biològica?

El que anomenem “raça” és un grup de persones amb uns avantpassats comuns i certes característiques que les fan diferents d’altres grups. Bàsicament, per decidir de quina raça és una persona, ens fixem en el color de la pell. I què és el que determina el color de la pell? La melanina.

Estructura química de la melanina (Font: Jawahar Swaminathan a Wikipedia Llicència by-nc-sa

La melanina és un pigment fosc, present a la pell i als ulls que absorbeix els raigs ultraviolats. Per això les persones que viuen en regions on el sol irradia amb més força en tenen més. La producció de melanina depèn de l’activitat de més d’una desena de gens, el més important dels quals és l’MC1R (gen sintetitzador de la proteïna receptora de melanocortina 1). Aquest gen presenta una gran diversitat, essent més actiu en persones que viuen a Àfrica. Per què? Perque com que a Àfrica hi ha més radiació ultraviolada, el cos necessita sintetitzar més melanina per tal de protegir la pell.

Per tant, com més activitat tenen els gens de la melanina, més fosc és el color de la pell d’una persona. Aleshores, a partir de quanta activitat d’aquests gens considerem que una persona és negra? Doncs no ho sabem, perquè en un rang que va, per exemple, de 0 a 100, no tenim elements per a dir que una persona amb una activitat 60 és negra, i una amb activitat 59, és blanca. Analitzar-ho quan hi havia “races pures” hauria estat més senzill; actualment, que els humans estem tant barrejats, difícilment trobarem negres 100% negres o blancs 100% blancs. Dit d’una altra manera: no sabem a partir de quin grau de foscor una persona passa a ser negra.

Per què el racisme és absurd

“Genètica i raça no pertanyen al mateix món. No és que una sigui bona i l’altra dolenta. És que una és científica i l’altra procura un mitjà per a orientar-se (i orientar els altres) en el món subjectiu de les relacions socials. La dificultat neix quan es confonen”.

Aquesta frase de Jonathan Marks (extreta del seu llibreCiència i creences populars sobre l’herència“) descriu com les races són entitats socials i no biològiques. És a dir, una persona és blanca perquè socialment se la col·loca a la casella dels blancs; no perquè tingui un gen MC1R un 0,5% menys actiu que algú que és menys blanc que ell. En resum: Les races, tal com les proposa el racisme, no existeixen. Assumir que algú amb la pell molt fosca és inferior o es mereix menys drets que algú altre amb la pell més clara vol dir que la superioritat o els drets depenen de l’activitat de l’MC1R. Per això el racisme és absurd.

Les races biològiques no existeixen - Psicologia Flexible

Com a societat hem “construït” aquesta entitat social que anomenem raça. I ho hem fet per a simplificar la realitat. Categoritzar les persones en 5 grups és més fàcil que fer-ho en 900. El problema vé quan aquesta categorització s’utilitza per a fer mal i acumular poder (polític, social o econòmic).

El racisme causaria estralls totalment injustificats encara que tingués una base científica per a sostenir-lo. Però és que ni tan sols té això.


T’ha agradat aquest article? Deixa el teu comentari i et respondré personalment. I si creus que pot ser útil per a algú que coneixes, comparteix-lo!

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Back To Top