Les emocions bàsiques i les seves funcions

Les considerades “emocions bàsiques” són l’alegria, la tristesa, la por, la ràbia, la sorpresa i el fàstic. Cadascuna d’elles provoca una sensació diferent, li donem un significat diferent i s’expressa de manera diferent. Però a més a més, cadascuna d’elles té una funció que ens pot ser molt útil en moments determinats.

Per què tenim emocions

Les emocions bàsiques que experimentem els humans les hem heretat d’espècies anteriors a la nostra. Les rates, per exemple, existeixen des de fa uns 34 milions d’anys i ja tenien emocions com la por. El repertori es va anat ampliant, fins arribar a la nostra espècie que té emocions que no són bàsiques.

En moments en que alguna cosa canvia bruscament i ens hi hem d’adaptar ràpidament (per exemple, davant d’un perill), el nostre cos reacciona perquè un conjunt de parts profundes del cervell prenen el control. Per això en aquests moments actuem de manera automàtica. És a dir, cada emoció serveix per alguna cosa.

Algunes de les emocions bàsiques reben el nom de “negatives”. En realitat totes són positives i útils, i formen part de la normalitat. Ens poden ajudar a resoldre un problema en un moment determinat. Segurament el terme “negatives” es refereix a que la seva experiència és desagradable. Les emocions són molt ràpides i intenses, duren poc i afecten el pensament, la sensació i la conducta.

Quines són les emocions bàsiques i per a què serveixen

L’alegria

L’alegria apareix davant d’una bona notícia o l’expectativa d’alguna cosa agradable. És una emoció que tothom vol experimentar. S’expressa amb el somriure i l’elevació de les galtes, i ens ajuda a comunicar-nos amb les persones del nostre entorn. Quan expliquem a algú que ens ha passat alguna cosa molt positiva, li estem donant pistes per tal que sàpiga què ha de fer si vol tenir el mateix resultat. Aquesta és la funció de l’alegria: propagar els fets o les accions que comporten avantatges.

Per exemple, quan hem obtingut una nota alta a la selectivitat i això ens ajuda a cursar els estudis que voliem, l’alegria ens ajuda a compartir aquesta bona notícia… i empeny altres persones a estudiar per aconseguir el mateix.

La tristesa

Al contrari que l’alegria, la tristesa es manifesta davant d’una mala notícia, el dolor o una pèrdua. La tristesa ens ajuda a fer que el temps vagi més a poc a poc. Si hem tingut un canvi cap a pitjor i hem d’assumir-ho i acceptar-ho, no ho podem fer amb el ritme de la vida normal. Ens hem de frenar per donar-nos temps per pensar.

Una altra funció molt important de la tristesa neix de la seva expressió facial: els angles de la boca cap avall, les celles en posició convexa… La cara de tristesa crida l’atenció dels altres perquè vinguin a oferir-nos la seva ajuda.

La por

Una de les emocions bàsiques més freqüents és la por. La por s’activa quan ens trobem davant d’un perill i necessitem tota l’atenció per saber què fer. Per això tenim els ulls tant oberts. La por ens porta a protegir-nos: si som en un penya-segat i mirem cap avall, detectem el perill de caure. La por ens mou per buscar la seguretat, per exemple, tirant enrere. Ni tan sols ens hem de parar a pensar si ho hem de fer o no.

La por cal distingir-la de l’ansietat. L’ansietat és una preocupació més inespecífica, relacionada amb un perill que no és present, és menys intensa i dura més temps. En canvi la por és intensa, curta i desapareix quan ja no tenim davant allò que ens fa por.

La ràbia

La ràbia es produeix quan algú o alguna cosa ens està bloquejant un objectiu sense cap motiu, i ens dóna un plus de força per a vèncer un obstacle. Per exemple, quan intentem obrir un calaix que està bloquejat, la ràbia ens permet obrir-lo amb més força (de vegades, fins al punt de trencar-lo).

Una altra funció de la ràbia és protegir-nos a nosaltres mateixos. Si ens diuen alguna cosa que posa en dubte allò que sabem o allò en que confiem, la ràbia fa que ens tanquem en banda. Així deixem d’admetre nova informació que posaria encara més en crisi les nostres creences.

Imagina’t que una persona que coneixes, i en qui confies, t’agafa les claus de cotxe sense dir-t’ho i té un accident. La ràbia servirà per a dues coses: per forçar que et pagui la reparació del cotxe i per no haver-te d’enfrontar al fet d’haver descobert que ja no confies en aquesta persona.

Si algú ens ataca i valorem que ens podem defensar físicament, la ràbia fa que la sang vagi cap als punys (per si hem de colpejar) i cap a la mandíbula (els nostres avantpassats, els homínids, es defensaven mossegant. Aquesta característica s’ha mantingut fins els nostres dies).

La sorpresa

La sorpresa és la més breu de les emocions bàsiques: dura molt poc i de seguida es canvia per una atra emoció. La sorpresa l’experimentem davant de fets inesperats, en els quals hem d’estar molt atents als esdeveniments. Per això quan ens sorprenem tenim els ulls tant oberts: necessitem veure tot el que passa al nostre voltant per si haguessim de fer algun moviment.

El fàstic

El fàstic també és una emoció. Ens ajuda a mantenir-nos protegits davant d’algun aliment o alguna situació que posaria en perill la nostra salut. Fixem-nos amb la cara de fàstic: ulls tancats, nas tancat, boca tancada… és una manera que no entri res.

A banda d’algun aliment fet malbé, també ens pot passar amb certs animals que associem amb la brutícia (insectes, rates) i amb algunes coses que ens diuen. També la podem experimentar, per exemple, quan sentim que algú s’escura la gola amb mucositat: el fàstic ens ajuda a mantenir la distància amb el que podria significar agafar alguna malaltia.

Les emocions secundàries

Els humans tenim una socialització molt complexa. Algunes convencions culturals ens han fet amagar o dissimular certes emocions, i amb el temps les emocions bàsiques s’han anat combinant entre elles. Són exemples d’emocions secundàries:

• La frustració: Apareix quan veiem incomplertes les expectatives. Esperàvem que les coses anéssin d’una manera que ens havia de beneficiar, i aquestes expectatives no es compleixen.
• La vergonya: Experimentem vergonya en situacions en que hem comès un error fent una cosa que tenim ben dominada o quan algú ens fa evident una mancança que posa en risc la nostra imatge davant dels altres.
• L’orgull: L’orgull és la reacció que tenim quan posem molt esforç en un objectiu i l’aconseguim.
• L’enveja: Quan veiem que algú té una cosa que és molt important per nosaltres i que ens mereixem més que aquesta persona, notem l’enveja. A curt termini pot ser un impuls per aconseguir-ho, però a la llarga ens pot estar indicant que el problema és un altre.
• L’enyorança: L’enyorança és un tipus de tristesa que vivim quan som lluny de casa o lluny d’una persona que és important per nosaltres. Ens ajuda a mantenir-hi els lligams, per evitar que ens n’acabem oblidant.

---

T’ha agradat aquest article? Deixa la teva pregunta o comentario i et respondré personalment. I si creus que pot ajudar algú que coneixes, comparteix-lo!