L’estrès de cuidar un familiar malalt

Les persones amb malalties cròniques i avançades depenen, en gran mesura, d’un cuidador principal. La tasca de tenir cura d’un malalt dura 24 hores al dia i obliga a estar pendent de moltes coses. Per això les persones que la realitzen solen suportar el que es coneix com l’estrès del cuidador. Aquest article vol ajudar a millorar la qualitat de vida de les persones que s’ocupen de cuidar un familiar malalt.

ESPECIAL: Ajuda psicològica a afectats pel confinament i el coronavirus

L’ajuda familiar en les persones dependents

L’allargament de l’esperança de vida ha fet augmentar el número de persones amb malaltia crònica. Viure més anys implica que el risc de tenir malalties de llarga durada també augmenti. Això no vol dir que es consideri “normal” que una persona gran tingui més malalties. L’envelliment i la malaltia són fenòmens diferents. Cal distingir el procés d’enlentiment que vivim a mesura que ens fem grans de les patologies que poden causar dependència.

Actualment les malalties cròniques que més freqüentment requereixen un cuidador són les demències (sobretot l’Alzheimer), el càncer i l’ictus. En les persones joves també es poden produir patologies neurològiques, malalties congènites (que ja es manifesten des del naixement) o accidents que també les facin dependents.

Habitualment el cuidador principal sol ser de la pròpia família, bàsicament per una qüestió de confiança. I és una ajuda familiar que quasi sempre fa una dona, i amb dedicació exclusiva. Però el cert és que un home pot fer-ho amb la mateixa qualitat. I, precisament, el fet de distribuir aquesta feina entre diverses persones ajuda a reduir la sobrecàrrega del cuidador principal.

Causes de la sobrecàrrega del cuidador principal

“No m’atreveixo a sortir de casa, ni per anar a comprar el pa. Si en aquests 5 minuts li passés alguna cosa al meu marit i jo no hi fos, no m’ho perdonaria”.

Aquesta frase me la va dir una dona a qui visitava a domicili. El seu marit tenia una malaltia respiratòria crònica per la qual gairebé no es podia moure del sofà. Són paraules que ajuden a entendre per què es produeix l’estrès del cuidador principal.

La cura d’un malalt crònic en situació de dependència és una feina de 24 hores al dia. Inclou gestionar totes les visites mèdiques (que solen ser múltiples, perquè hi intervenen molts professionals), assegurar que hi ha tots els medicaments necessaris i que el pacient se’ls pren quan toca, cuinar, netejar, moure el malalt si és al llit permanentment i saber què cal fer si sorgeix algun imprevist, com un mareig o un ofec.

A més a més es tracta d’una feina que només té reconeixement social en el seu conjunt, però no personalment. En altres paraules: la societat reconeix que els cuidadors fan una gran tasca, però no es dirigeix a cadascun d’aquests cuidadors per a gratificar-los. Es considera una ajuda familiar normal i que, per tant, no necessita més reconeixement. I si no es tracta de cuidadors professionals, tampoc és una activitat remunerada ni que cotitzi a la Seguretat Social.

Per tant qui s’ocupa de cuidar un familiar malalt no té gaires maneres de saber si ho està fent bé. I això planteja un problema quan una sola persona ha de coordinar tantes coses diferents i intentar que surtin. Tot plegat origina la sobrecàrrega del cuidador principal.

Símptomes de l’estrès del cuidador

Hi ha alguns símptomes (o senyals) que avisen que el cuidador principal està patint estrès:

• La sensació de desbordament o de no arribar a tot
• L’augment de l’ansietat més enllà del que és tolerable
• Oblidar coses importants, com visites mèdiques o preses de medicaments
• L’insomni o la fatiga
• Notar com cada cop preocupa menys la persona que s’està cuidant (com si el cuidador actués com un robot)
• La reducció de les altres activitats (oci, cultura, reunions amb amics i familiars, …)
• La presència de símptomes físics, com el mal de cap, la tensió muscular o els trastorns digestius

L’estrès del cuidador posa en perill la seva salut física i emocional. I pot fer que es cometin errors a l’hora de cuidar un familiar malalt. Per això és important tenir cura d’un mateix, i demanar ajuda quan sigui necessari.

Tenir cura d’un mateix per a cuidar un familiar malalt

Hi ha algunes coses que pots fer per a reduir l’estrès del cuidador. Acabar amb aquesta sobrecàrrega també repercutirà en la cura que tens del teu familiar malalt. És normal tenir una certa càrrga psicològica i emocional, però quan aquesta comença a afectar el benestar convé buscar una solució.

1. Fes de l’ajuda familiar una activitat col·lectiva. Que no recaigui tot sobre una mateixa persona. Repartiu-vos les tasques.
2. Mantén un contacte permanent amb el metge. La informació sobre la malaltia i la seva evolució ajuda a tenir més sensació de control.
3. Permet-te cometre errors. Obligar-se a fer-ho tot perfecte és una càrrega afegida a la de cuidar un familiar malalt, ja prou pesada per si mateixa.
4. Crea i mantén hàbits saludables: dieta variada i equilibrada, exercici físic, no fumar, beure poc alcohol, etc.
5. Reserva’t estones de desconnexió: vés al cine, a un concert, a passejar, a fer un cafè amb algú… El familiar malalt es pot quedar una estona a càrrec d’una altra persona de confiança, que t’avisarà si passa alguna cosa.
6. Busca el suport d’altres cuidadors/es. El personal sanitari et pot ajudar a posar-t’hi en contacte. Parleu entre vosaltres, expliqueu les vostres experiències i demaneu-vos consell: moltes de les coses que et passen les poden haver viscut altres persones abans, i et poden explicar com les van solucionar.
7. Demana ajuda professional quan sigui necessari.

---

Estàs cuidant un familiar malalt? Et vull felicitar per aquesta feina, sovint silenciosa, però tant important. Si vols pots deixar alguna pregunta o comentari i et respondré personalment.