Existeix la síndrome postvacacional?

El concepte de “síndrome postvacacional” s’ha introduït al nostre vocabulari els últims anys. Descriu l’estat d’ansietat, irritabilitat i símptomes físics que es produeix en tornar a la feina després de les vacances. Però no està clara la seva existència com a psicopatologia. La síndrome postvacacional existeix realment, o és un invent de la modernitat?

Els símptomes de la síndrome postvacacional

La síndrome postvacacional també es coneix com a estrès postvacacional o depressió postvacacional. Els seus símptomes es manifesten en reincorporar-se a la feina després de les vacances, i provoquen un malestar i una baixada en el rendiment professional. Aquests símptomes són de dues classes:

• Símptomes físics: Fatiga o cansament, dolors musculars, palpitacions, falta de gana…
• Símptomes psicològics: Dificultats de concentració, insomni, irritabilitat, ansietat, tristesa…

La poden tenir tant els adults com els nens, encara que en els nens és menys freqüent perquè solen viure el retorn a l’escola com una experiència positiva: significa retrobar-se amb els amics. En canvi és més probable que es manifesti en adults que pateixen assetjament laboral, o en nens amb assetjament escolar (bullying).

Des de la Psicologia es pot entendre com un procés d’adaptació a la rutina horària i d’activitat. Després d’estar uns dies de vacances, tornar a aquesta rutina no s’aconsegueix en dos dies. La síndrome postvacacional sol durar entre una i dues setmanes.

Realment existeix la síndrome postvacacional?

Posem-nos acadèmics. Uns instruments que fem servir els psicòlegs per a diagnosticar són els manuals de diagnòstic. Els més utilitzats al nostre país són el DSM-V (Manual Estadístic i de Diagnòstic dels Trastorns Mentals, cinquena edició) i l’ICD-10 (Classificació Internacional de Malalties i Causes de Mort, desena edició). Aquests manuals incorporen els criteris de diagnòstic de les psicopatologies: símptomes, durada, impacte en la qualitat de vida, etc.

Doncs a cap d’aquests dos manuals apareix la síndrome postvacacional com a entitat nosològica (és a dir, com a trastorn diferenciat d’altres). Per tant, segons els comitès d’experts internacionals, no existeix. Més aviat sembla ser un resultat de la tendència a patologitzar qualsevol malestar que tenim, de vegades, amb intenció de medicalitzar-lo (en això també hi participen alguns dels autors d’aquests manuals). Això pot conduir al consum excessiu de psicofàrmacs.

Ara bé, que no figuri als manuals de diagnòstic no vol dir que el malestar provocat pel retorn a la feina no sigui real, o que les persones no mereixin una solució. Encara que no sigui un trastorn tipificat, els símptomes existeixen i les persones que els tenen ho passen malament.

És a dir, entre els extrems de considerar que el retorn a la feina és causa de psicopatologia i que la síndrome postvacacional no existeix hi ha un punt intermig: el de les persones que tenen símptomes i demanen una solució. Per tant, és bo oferir algunes recomanacions sobre com reduir-ne l’impacte.

Com podem facilitar la reincorporació a la feina

• No tornar del viatge de vacances el dia abans d’anar a treballar. És millor passar almenys un parell de dies a casa per anar recuperant els horaris.
• Mirar de començar la primera setmana de feina un dimecres o un dijous, per a fer-la més curta abans del cap de setmana.
• Programar una activitat laboral progressiva. No voler treballar a un ritme del 100% des del primer dia, sinó anar-hi entrant a poc a poc.
• Avaluar quins aspectes de la feina provoquen més estrès i mirar de traspassar-los o assumir-los d’una altra manera. Com que el retorn a la feina es considera un “tornar a començar”, n’és una bona oportunitat.
• Aprofitar el temps de lleure i descans per a fer activitats que no tinguin res a veure amb la feina. El que en diem “desconnectar”… i que aniria bé mantenir tot l’any.
• Limitar tant com es pugui el consum de psicofàrmacs per a calmar l’ansietat o per dormir. Primer, perquè impedeixen l’adaptació real a la rutina. I segon, perquè poden generar dependència i efecte rebot quan els abandonis.
• Intentar dormir amb horaris regulars i evitar les begudes estimulants (com el te o al cafè) al vespre. Si tens insomni, aquest article et pot ser útil.
• Acceptar que el malestar és part del procés d’adaptació. Dona’t permís a tu mateix/a per estar malament, o menys concentrat, o de mal humor. Forçar-te no t’ajudarà. Si normalitzes els símptomes enlloc de lluitar-hi, no els donaràs tanta importància i et semblaran més lleus.

Si tot i això el malestar és important i perjudica la qualitat de vida o el rendiment laboral, sempre pots demanar ajuda professional per a facilitar l’adaptació. A més a més això també servirà per a veure si hi pot haver alguna altra causa darrere dels símptomes de la síndrome postvacacional.

---

Has notat algun símptoma dels descrits a aquest article? Com ho has viscut? Deixa un comentari!