La falsa aparença a les xarxes socials

Les xarxes socials s’han fet un lloc a la nostra vida en poc més de 10 anys. Ens permeten estar en contacte amb altres persones i compartir els nostres gustos i les nostres activitats. Però quan portem un temps fent-les servir descobrim que podem oferir la imatge desitjada per cobrir mancances personals o per competir amb altres usuaris. Què hi ha darrere de la falsa aparença a les xarxes socials?

El fenomen de les xarxes socials

Les xarxes socials són un fenomen relativament recent. Van aparèixer després que l’internet d’alta velocitat i a molt baix cost es normalitzés. De fet, era necessari: per enviar imatges o vídeos calia aquesta alta velocitat, i per dedicar-hi una gran quantitat de temps el seu cost no podia ser elevat. Segons dades de l’any 2018 les xarxes socials més utilitzades a nivell mundial son (Font):

• Facebook (2.130 milions d’usuaris actius al mes)
• Youtube (1.500 milions d’usuaris actius al mes)
• Instagram (800 milions d’usuaris actius al mes)
• Linkedin (530 milions d’usuaris actius al mes)
• Google+ (395 milions d’usuaris actius al mes)
• Snapchat (356 milions d’usuaris actius al mes)
• Twitter (330 milions d’usuaris actius al mes)

L’objectiu dels seus creadors és molt clar: fer diners. I és important tenir-ho en compte, perquè l’estratègia que segueixen per aconseguir-ho és la publicitat contextual. A partir de les dades que els usuaris els cedim, venen publicitat que pot arribar a un públic molt concret: aquell que més probablement hi mostrarà interès.

Per exemple, un venedor de marxandatge de Harry Potter pot fer publicitat per televisió per arribar a tothom. O pot fer-ho a Facebook dirigint-se a usuaris d’entre 18 i 25 anys que han dit que els agrada Harry Potter. Fins i tot pot precisar el sexe, el país, l’idioma o el poder adquisitiu dels usuaris a qui es vol dirigir. Així és més probable que aquest “públic diana” estigui més interessat en el seu producte que no pas les persones de més de 65 anys que no saben qui és Harry Potter.

Per tant a les xarxes socials els interessa tenir com més usuaris millor. Perquè cada nou usuari aporta dades que la xarxa pot vendre als anunciants. I també volen que l’usuari hi passi molt temps: com més temps hi passa, més anuncis veu. Per això la xarxa social anima tant a publicar i a compartir. Sobretot quan és per a compartir coses que provocaran més comparticions (és a dir, que es faran virals).

Aquest vídeo ho explica molt bé:

Per què utilitzem les xarxes socials per a aparentar

Les xarxes socials tenen una característica clau que ens permet utilitzar-les per a aparentar: El receptor del nostre missatge no és amb nosaltres quan el publiquem. Per tant no pot comprovar si el que diem és autèntic o no. Podem construir la imatge que volem que tingui de nosaltres i projectar-la-hi. Així fem sortir l’ideal que tenim de nosaltres mateixos i el posem com una realitat.

Amb el temps anem aprenent quines publicacions tenen més èxit i quines en tenen menys. I seleccionem què diem i com ho diem per tenir més interacció. Veiem que els missatges alegres i positius dels altres generen més “M’agrada” i es comparteixen més, i volem competir amb aquestes persones. El que publiquen els altres ens sembla envejable, perquè mostren la vida que nosaltres voldriem tenir. Aleshores ens sentim fracassats i pensem que projectar una imatge d’èxit serà la solució.

Volem que la gent ens admiri perquè hem corregut 10 quilòmetres. Ens posem unes bambes i ens fem una foto. I la gent ens admira. Ja ens podem treure les bambes. Per què hem d’anar a córrer si ja tenim l’admiració que voliem?

A més a més podem utilitzar les xarxes socials com a escut. Els nostres seguidors no veuran les “parts negatives” de nosaltres si no els les mostrem. Ens podem fer 20 fotos en un dia, seleccionar la millor i utilitzar-la com si fos representativa de nosaltres (d’aquí el perill de decidir si vols conèixer una persona a partir d’una foto). En resum, les xarxes socials ens permeten controlar amb molta precisió la imatge que oferim als altres. Quina gran oportunitat de mostrar el nostre jo ideal!

Quins riscos té la falsa aparença a les xarxes

Alguna vegada t’has preguntat quin benefici aporten els “M’agrada” i les comparticions? És a dir, si fas una publicació i té molt èxit, en què es tradueix? Què hi guanyes? Les falses aparences a les xarxes socials tenen aquest objectiu: sumar indicadors de vanitat. Dades que, un cop s’han comptat, no serveixen per a res. I la sensació de rellevància que produeixen (“ara he aconseguit que 30 persones es fixin en mi“) també és falsa, perquè les persones que te l’han donat, també la poden haver donat a altres usuaris.

Però què passa després? Que quan no tenim rellevància ens sentim invisibles. De mica en mica entrem en un cercle viciós: Intentem compensar la sensació d’irrellevància amb una publicació que generi interès. Això ens dóna una satisfacció de curta durada, perquè aviat el nostre missatge queda sepultat per molts d’altres de la resta d’usuaris. I n’hem de crear una altra. Desenvolupem una dependència de l’admiració dels altres. La reacció positiva de la gent es converteix en una addicció.

I ens autoenganyem. Perquè si el temps que dediquem a aparentar a través de la xarxa social la vida que volem, el dediquessim a construir-nos aquesta vida, ja no l’hauriem d’aparentar més. I no dependríem tant de l’admiració i l’aprovació dels altres. Publicaríem més per compartir, informar i entretenir, i no tant per a quedar bé.

Evidentment tothom pot compartir el que vulgui, només faltaria. I jutjar una persona pel que publica a les xarxes socials tampoc soluciona res a ningú. Però la tàctica d’aparentar podria ser la causa d’un malestar que m’explicava no fa gaire un gran amic meu, també psicòleg: “Ara que tenim més maneres d’estar en contacte amb els altres és quan ens sentim més sols“.

T’ha agradat aquest article? Espero el teu comentari (positiu o negatiu). I si creus que pot interessar a algú que coneixes, comparteix-lo!