Què és la fòbia social
La fòbia social és un trastorn d’ansietat. La persona que el té reacciona amb por molt intensa quan es troba amb persones desconegudes (o que coneix poc). Les situacions que solen fer por al fòbic social són: iniciar o mantenir una conversa, quedar amb algú, pensar que els altres el jutjaran, parlar amb persones amb autoritat, fer una reclamació, haver de parlar o veure’s en alguna situació vergonyosa o humiliant. La persona amb fòbia social sol reconèixer que la seva por és exagerada.
La fòbia social es divideix en dues categories:
- Circumscrita: La por es limita a una o dues situacions concretes, mentre que la resta es fan amb normalitat. La por més habitual és la de parlar en públic.
- General: La persona té por de diverses situacions.
Entre un 3% i un 13% de la població pot tenir fòbia social (la xifra varia perquè depèn dels estudis). A la població general tendeix a afectar més a les dones que als homes, però els percentatges s’igualen en les persones que ja estan diagnosticades. Un cop comença la fòbia social pot durar molts anys si no es tracta eficaçment.
Els seus efectes en la vida quotidiana són importants. Les persones amb fòbia social no són simplement tímides, o que prefereixin estar soles. És un trastorn que provoca un malestar notable i afecta les activitats diàries (a la feina, amb els amics, etc). Habitualment els pacients només se senten còmodes amb la família i un reduït grup d’amics.
Per què es produeix aquesta ansietat
Normalment la fòbia social comença durant l’adolescència (tot i que la persona pot haver manifestat timidesa ja des de la infància). Les primeres interaccions socials són claus per a l’autoconfiança en les relacions amb els altres. Un cop ha començat, la persona observa constantment com actua davant dels altres i això fa augmentar la seva ansietat.
Amb freqüencia el pacient admet que no sap quan ni com va començar. Segons alguns estudis el trastorn podria començar quan la persona comet algun error en una situació social delicada. Aleshores agafa por i evita les situacions semblants. Aquesta evitació li impedeix comprovar com pot interactuar amb els altres sense problemes. I com que en evitar-ho se sent més tranquil, utilitza l’evitació com a estratègia. Això fa que el trastorn es mantingui i, de mica en mica, s’estengui a d’altres situacions.
El pacient té interès en crear una impressió determinada als altres (positiva), però creu que no se’n sortirà perquè no té les habilitats necessàries. La preocupació fa que presti més atenció al que fa malament que al que fa bé en les seves interaccions socials. Sovint fa bé més coses del que creu, però l’ansietat el porta a “seleccionar” la informació negativa. I així es reafirma a ell mateix com a inferior en aquestes capacitats.
Quins símptomes té la fòbia social
Aquesta descripció dels símptomes de la fòbia social no és suficient per fer un diagnòstic. Els trastorns només els pot diagnosticar un professional de la salut mental, després de fer un estudi complet i amb tècniques validades.
- Por intensa davant de situacions socials en les que la persona creu (o anticipa) que serà observat o avaluat: una conversa, una reunió, parlar en públic, etc.
- Els símptomes es manifesten en forma de palpitacions (notar el batec del cor), tremolor, sudoració, tensió muscular, sensació de buit a l’estómac, boca seca o posar-se vermell. Algunes persones poden tenir un atac de pànic o crisi d’ansietat.
- Creença que els símptomes d’ansietat seran avaluats negativament pels altres (“Començaré a suar i a tartamudejar i es riuran de mi“; “Diré una tonteria i em jutjaran malament“).
- La persona evita les situacions que li fan por (per exemple, es queda a casa per esquivar una trobada, no intervé en una reunió, etc). De vegades aquestes situacions se suporten, però a costa d’una gran ansietat.
Algunes persones, sobretot els homes, poden “compensar” l’ansietat social consumint alcohol o altres drogues. però això no resol el problema i pot comportar altres problemes de salut.
Destacar que, quan parlem de nens, és normal que tinguin por de parlar amb adults que no coneixen. Això no és fòbia social. Per parlar de fòbia social en nens, han de tenir por del tracte amb altres nens de la seva edat. A més a més l’ansietat en aquesta edat es pot manifestar en forma de plors, rebequeries o aferrar-se a un adult.
Com es diagnostica aquest trastorn
Els trastorns d’ansietat es poden confondre fàcilment entre ells. Per això, en diagnosticar la fòbia social cal distingir-la d’altres patologies, com el trastorn de pànic, l’agorafòbia i alguns trastorns de la personalitat.
També convé tenir en compte els diferents vessants de l’ansietat. És a dir, com es manifesta:
- A nivell fisiològic: Sudoració, mareig, tremolors, taquicàrdia, etc
- A nivell del pensament: Por per què pensaran els altres, etc
- A nivell del comportament: Evitació de les situacions, romandre en silenci, etc
- A nivell de les conseqüències: Tenir pocs amics, perdre oportunitats laborals, etc.
El psicòleg pot esbrinar aquests aspectes amb una entrevista amb l’afectat. Els tests ajuden a complementar aquesta informació de manera detallada. També li pot demanar que registri per escrit quan es produeixen els símptomes i quines conseqüències tenen.
Tractament de la fòbia social
Les persones que tenen fòbia social no són estranyes, ni són unes exagerades. La seva situació els preocupa i els dificulta portar la vida que voldrien. Tenen el mateix dret que tothom a gaudir d’unes relacions socials satisfactòries. I aquest és l’objectiu del tractament. El tractament permet al pacient expressar-se lliurement sabent que no serà jutjat i que tot el que digui és confidencial.
És important que sàpiga per què es produeix la fòbia social i per què s’allarga en el temps si no es tracta. Possiblement que ja hagi provat, pel seu compte, algunes coses que formen part del tractament. Fer-les amb el suport del psicòleg també ajuda a que siguin més eficaces.
El tractament de la fòbia social inclou diversos elements. La relaxació ajuda a destensar els músculs per reduir el malestar i facilitar el comportament social. D’altra banda, l’aspecte clau de la fòbia social és el temor a l’escrutini per part dels altres. Per tant el tractament incorpora reestructuració cognitiva: la correcció dels pensaments que no ajuden (per exemple, “ho he de fer sempre tot perfecte” o “si aquesta persona no em fa cas, ja no tindré motius per viure“). També inclou unes pràctiques en situacions imaginades i reals, per aprendre a controlar la por i per comprovar com les situacions temudes, quan s’afronten, no són tan perilloses com semblava. Un altre dels elements és l’entrenament en habilitats socials: les postures, els gestos, l’expressió facial, etc.
És habitual que el psicòleg posi “deures” al pacient per fer entre sessions. Moltes de les situacions socials que desperten la fòbia es produeixen en el dia a dia (a la feina, al carrer, etc) i no al despatx del psicòleg. Per tant convé treballar el que s’ha après en situacions reals.
 |  |  |
Bibliografia utilitzada
- Caballo VE, Andrés V, Bas F. Fobia Social. A: Caballo VE, director. Manual para el tratamiento cognitivo-conductual de los trastornos psicológicos (Vol 1). Madrid: Siglo XXI; 2007. p. 25-87.
- Associació Americana de Psiquiatria. Trastorns d’Ansietat. A: Associació Americana de Psiquiatria. Guia de consulta dels criteris diagnòstics del DSM-5. Arlington, VA. Associació Americana de Psiquiatria; 2013. p 132-133.
