skip to Main Content

Gestionar l’estrès diari

El ritme de vida actual facilita l’aparició de l’estrès diari: la sensació incòmoda de no tenir temps suficient per fer tot el que hem de fer. A petites dosis, l’estrès té avantatges: ens ajuda a estar més actius. Però quan augmenta en el temps i en intensitat pot tenir conseqüències negatives sobre la salut. Parlem de l’estrès diari i de com el podem gestionar.

Gestionar l'estrès diari - Psicologia Flexible
Vilius Kukanauskas

Què és l’estrès?

La definició d’estrès no està consensuada. Però es pot entendre com la sensació de sobre-càrrega per la qual percebem que la demanda d’activitat a la que hem de respondre supera la nostra capacitat (és a dir, hem de fer més coses de les que podem). Les tres maneres més importants d’explicar l’estrès des de la psicologia són aquestes:

  • Les teories basades en la resposta diuen que l’estrès depèn de la persona i que, davant de qualsevol estressor, el cos reacciona igual. Tant si és que rebem una mala notícia com si és que ens posem a córrer i respirem amb dificultat.
  • Les teories basades en l’estímul diuen que l’estrès depèn de l’estímul que el provoca. És a dir, davant d’un mateix estressor totes les persones reaccionem igual.
  • Les teories basades en la interacció diuen que l’estrès depèn de com una persona avalua allò que li pot causar estrès. Si aquesta persona percep aquest estímul com una amenaça, s’estressarà. Si no, no.

El ritme de vida i l’estrès diari

Tenim un ritme de vida desenfrenat. Cada cop fem més coses: feina, activitats domèstiques, cuidar els fills/néts, altres activitats socials, etc. Però el temps per fer-les no augmenta. La multitud de petits compromisos per complir és el que ens pot conduir a una situació d’estrès diari.

A més a més ens hem acostumat a la immediatesa. Volem els resultats a l’instant i, si no els tenim, ens posem nerviosos/es. Algunes aplicacions d’internet o del telèfon mòbil permeten aquesta rapidesa, però contribueixen a alimentar l’exigència. Per tant, el que abans féiem en un dia i vam aconseguir fer en una hora, ara ho volem fer en un minut.

També hi ha aplicacions per planificar: se suposa que han de beneficiar la nostra productivitat però, de vegades, aconsegueixen l’efecte contrari. Per què? D’una banda, gestionar-les requereix temps. I el temps que hi dediquem és temps que no podem destinar a fer les activitats. I de l’altra, quan veiem que una d’aquestes aplicacions no funciona en provem una altra sense abandonar l’anterior. Per tant, se’ns acumulen sense que ens hagin ajudat. Això no vol dir que no en poguem trobar una que ens funcioni. En parlem a aquest article sobre procrastinació i Llei de Parkinson.

Com que anem més ràpid a fer moltes coses, creiem que tenim més temps i assumim més compromisos. És per això que apareix la sensació de desbordament. Això ens pot fer despertar un sentiment d’ineficàcia personal o de frustració, i originar conflictes amb els altres. L’estrès diari ens fa estar de mal humor i el nostre entorn ho nota. Tambe pot provocar insomni o ens pot fer abusar d’algunes substàncies.

Què passa quan l’estrès diari dura massa o és molt intens

Gestionar l'estrès diari és difícil si s'intensifica, i pot afectar el sistema immunitari
Amrulgays Maarof – Pixabay

En petites dosis l’estrès diari té efectes positius: ens fa estar més desperts i concentrats i ens permet fer més coses de les que fariem sense estrès. Però quan l’estrès és massa intens o s’allarga en el temps, crea malestar i, segons alguns estudis, afecta el sistema immunitari. Així, quedem més desprotegits davant d’algunes malalties infeccioses.

En un d’aquests estudis, per exemple, es va agafar una mostra de 276 voluntaris i se’ls va inocular un virus de refredat. Van respondre un qüestionari sobre estressors: atur, dificultats interpersonals amb la família o amics, etc. Els subjectes amb un nivell d’estrès crònic més elevat (de durada superior a un mes) es van constipar més que els que tenien estrès agut (de menys d’un mes) o no tenien un estrès significatiu. És a dir, els que estaven poc estressats tenien un sistema immunitari més resistent davant de la infecció, i per això no es van constipar. Tots els subjectes estaven prèviament sans i l’estudi es va fer en diferents èpoques de l’any, per evitar que es pogués atribuir a l’hivern un major nombre de refredats.

Com podem reduir l’estrès

Amb tot plegat, podem fer alguna cosa per evitar que l’estrès diari ens desbordi? I tant!

  • Ajustar les activitats a la realitat. No carregar-se més de feina de la que podem fer. De vegades això inclou tenir assertivitat i aprendre a dir “No” a les propostes que es reben.
  • Fer petits descansos al llarg del dia. Ens ajudaran a mantenir la concentració.
  • Abans d’utilitzar aplicacions de mòbil per a la productivitat, assegurar-se que seran una solució enlloc de molestar. I fer-ne servir només una.
  • Escriure en un paper les nostres tasques per ordre de prioritat: primer les urgents, després les importants i, finalment les que poden esperar. Acabar una activitat abans de començar-ne una altra.
  • Practicar exercicis de respiració profunda i lenta, i de relaxació. Amb 5 minuts n’hi ha prou.
  • Dormir les hores necessàries, fer exercici físic i mantenir una dieta equilibrada. L’estil de vida saludable ens ajuda amb el ritme diari.
  • Intentar passar estones amb els amics o la família. I que siguin per desconnectar de veritat. Riure també ajuda molt a combatre l’estrès.
  • No dubtar a demanar ajuda professional si ho creiem convenient.

Us deixo un petit vídeo (2’23”) produït per la BBC, que dóna alguns consells per fer front a l’estrès diari. És en anglès, però té subtítols en castellà:


I tu, com ho fas per controlar l’estrès diari? Si vols pots deixar un missatge o una pregunta, i et respondré. Gràcies per llegir i compartir l’article!

This Post Has 0 Comments

Comenta...

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Back To Top