Gestionar la incertesa

Fins fa poc l’entorn era estable i previsible. Teníem una feina per tota la vida, una casa per tota la vida i una parella per tota la vida. Ara això ha canviat i ens hem d’acostumar a gestionar la incertesa. No sabem quan durarà la feina, ni on acabarem vivint. Desfem i refem amb més facilitat. I Donald Trump ha guanyat les eleccions a Estats Units. Aquest estorn estable i previsible està deixant lloc a una societat líquida, a la qual ens toca adaptar-nos.

La incertesa en l’àmbit del treball

La crisi econòmica que va començar el 2008 i encara no ha acabat ha accelerat l’augment de la incertesa en l’àmbit laboral. En realitat no és una crisi només econòmica: també és una crisi financera, social, política i de valors. Ha portat a qüestionar-ho pràcticament tot, a nivell individual i col·lectiu. A la feina és on més s’ha notat aquest canvi.

I encara més si es compara amb el que passava fa menys d’un segle. Hi havia qui tenia possibilitat d’anar a l’escola però, tant sí com no, al principi de l’adolescència ja es començava a treballar. Primer amb un rol d’aprenent i, després amb més autonomia. Aquesta era, probablement, l’única feina que una persona faria en tota la seva vida.

Actualment l’edat de treballar comença als 18 anys, però és habitual que una persona de 30 ja tingui més de 5 llocs de treball al seu currículum. A més a més la incertesa davant del risc de quedar-se sense feina és constant i universal. Fins i tot en el sector públic que, d’entrada, semblava que estava al marge d’aquest fenomen.

Particularment al nostre país hi ha hagut diversos factors que han posat el mercat de treball en una situació crítica:

• La disparitat en la regulació de l’economia, que crea un model liberal per a les empreses grans i un model intervencionista per a les empreses petites i els individus.
• La mala gestió de la crisi per part dels governs.
• La cultura que atribueix l’èxit a l’atzar i la manca d’èxit a la responsabilitat dels altres.

La tendència serà anar, cada cop més, a l’auto-ocupació i l’emprenedoria. Les persones hauran d’estar disposades a formar-se constantment i a canviar de sector quan sigui necessari. A moure’s (dins del país i a l’estranger) per trobar la feina allà on sigui. El treball es basarà cada cop menys en el presentisme (ser al lloc de treball durant l’horari estipulat, encara que no hi hagi res a fer) i cada cop més en projectes: fer una tasca de durada variable, acabar-la i començar-ne una altra.

Les noves maneres d’entendre la parella i la família

Quantes vegades hem sentit algú dient que abans les parelles aguantaven més? És una frase que no deixa de sorprendre’m. Què se suposa que ha d’aguantar una parella? Estem en parella per aguantar coses que, altrament, ens portarien a la ruptura? Són qüestions mereixen un altre article en aquest blog, però que proven que ara hi ha una incertesa que abans quasi no hi era. I és que algunes persones viuen amb por el fet d’estar sense parella.

Això de la parella per tota la vida també s’està acabant. No vol dir que totes les parelles estiguin condemnades a separar-se, ni molt menys. Vol dir que la imatge d’una parella junta durant dècades serà cada cop menys freqüent. Per això ara és més habitual veure famílies reconstituïdes, on una parella que es forma incorpora els fills que, cadascun dels seus dos membres, han tingut amb les seves parelles anteriors.

La incertesa política i econòmica

La incertesa també s’ha instal·lat al terreny polític i econòmic. Som molts (jo també) els que estàvem convençuts que al referèndum del Brexit (la permanència del Regne Unit a la Unió Europea) guanyaria l’opció de quedar-se. I que al referèndum sobre l’acord de pau a Colòmbia guanyaría el Sí. I que les eleccions presidencials als Estats Units no les guanyaria Donald Trump.

Però les variables amb les quals predíem els esdeveniments que havien de venir ja no serveixen en l’actualitat. I de Donald Trump es desprèn l’exercici d’un republicanisme atípic: contrari a la globalització i al neoliberalisme, disposat a invertir diner públic en infraestructures, i obert a enfortir les relacions amb una Rússia amb la qual es disputa l’hegemonia. Per tant la incertesa sobre què passarà a partir d’ara a la geopolítica mundial també és ben present.

Aprendre a gestionar la incertesa

Amb tot això, què tenim? Incertesa en el futur personal, de vivenda, laboral, econòmic, polític… Una incertesa que vé per quedar-se i amb la qual hem d’aprendre a conviure. I a extreure’n els avantatges, que també hi són. Adaptar-s’hi requereix un canvi d’actitud.

Cal aclarir que no hi ha un límit d’edat per fer aquest canvi. No és una cosa que hagin de fer només els joves “perquè són la generació que ho tindrà difícil“. Renunciar a això, des de la Psicologia, significaria renunciar, per part de molta gent, a la possibilitat d’adaptar-se a aquests canvis per aprofitar-ne els avantatges i gestionar-ne correctament els inconvenients.

Inconvenients de la incertesa

Que les coses siguin previsibles, ens redueix l’ansietat. Per tant, no saber què passarà demà posa la psicologia d’algunes persones en estrès. Sobretot les que ja estan vivint una situació complicada, com un atur de llarga durada o una amenaça de desnonament.

També complica la planificació del futur: Quin sentit té contractar una hipoteca si preveiem que haurem de canviar de ciutat cada any? Podem comprar un viatge per a l’estiu quan encara no sabem si haurem trobat feina? Això ens pot deixar en una situació paradoxal: la provisionalitat permanent.

Avantatges de la incertesa

La incertesa fa que estiguem més atents al que passa al nostre voltant, per si veiem una oportunitat que poguem aprofitar. Per això ens manté més desperts i més en contacte amb l’entorn i les persones. I aquí apunto que no és que ara, amb la irrupció de les noves tecnologies, ens comuniquem menys. És que ens comuniquem de manera diferent.

Un altre avantatge és que ens ajuda a descobrir aspectes de nosaltres mateixos que no coneixíem. Sobretot per mitjà de l’aprenentatge. Qui havia de dir a una mestressa de casa que podria obrir-se un blog per vendre objectes d’artesania fets per ella? O a un treballador d’oficina, avorrit de la feina, que obriria el seu propi negoci de menjars preparats? Darrere d’això hi ha hagut reciclatge, formació i assaig i error.

Per adaptar-se a la incertesa és important entendre el concepte de societat líquida. Abans hi havia periodes més o menys estables. A la nostra vida personal es produia un canvi i, la nova situació, durava un temps. Després tornava a canviar i es mantenia un temps més. Que ara visquem en una societat líquida vol dir que no hi ha res que es mantingui. La nostra vida i l’entorn on la vivim és com un riu, que està en moviment continu.

També cal acceptar la naturalitat del canvi. I això pot voler dir que necessitem temps per acostumar-nos-hi. Ens podem donar permís a nosaltres mateixos per cometre errors. No sempre serem a temps d’agafar una oportunitat. De vegades en tindrem dues que seran incompatibles i haurem d’escollir. I ens podem equivocar. Però podem aprofitar l’error per aprendre’n.

T’ha agradat aquest article? Comparteix-lo amb els teus contactes. I si vols explicar alguna cosa ho pots fer deixant un comentari.