Què és l’hepatitis?
L’hepatitis és una inflamació del fetge que pot ser provocada per diverses causes:
- Un virus: Els virus de l’Hepatitis A i l’Hepatitis E provoquen una malaltia aguda (dura menys de 6 mesos). En canvi la Hepatitis B, la Hepatitis C i la Hepatitis D poden durar més temps i passar a ser cròniques. L’Hepatitis B es transmet per via sexual i a través de la sang, encara que té una vacuna eficaç. L’Hepatitis C no té vacuna però és més difícil de transmetre. Només ho fa per contacte amb sang infectada.
- El consum excessiu d’alcohol: L’alcohol en gran quantitat i al llarg de molt temps destrueix les cèl·lules hepàtiques. I el fetge intenta reparar els danys inflamant-se i creant cicatrius. Un cop el fetge està danyat, ja sigui a causa de l’alcohol o per qualsevol altre motiu, es recomana deixar de beure’n de manera total i definitiva.
- Una malaltia autoimmune: El sistema immunitari ens ajuda a defensar-nos de virus i bacteris, per evitar que ens posem malalts o per ajudar-nos quan n’estem. Amb l’hepatitis autoimmune el cos confón el propi fetge amb un agent estrany i l’ataca perquè creu que pot ser perillós. Es tracta amb immunosupressors.
- Una malaltia metabòlica: De vegades el fetge no pot regular la quantitat d’algunes substàncies. Patologies com l’hemocromatosi (excés de ferro) o la Malaltia de Wilson (excés de coure) també poden ser causa d’hepatitis.
- Una acumulació de greix: El fetge gras és una conseqüència d’una dieta amb forta presència de greixos combinada amb una manca d’exercici físic. El fetge gras es pot inflamar i donar lloc a una hepatitis.
Al nostre país les causes més habituals de malaltia hepàtica crònica són, per aquest ordre, l’Hepatitis C, el consum d’alcohol i l’Hepatitis B.
Sigui quina sigui la causa de la malaltia, si no es cura, té un curs molt semblant. Hi ha una primera fase en la que no es manifesten símptomes, de manera que la persona pot no saber que està malalta. Després es comença a acumular teixit cicatricial, amb qual el fetge intenta reparar-se a si mateix dels danys (fibrosi hepàtica). Potseriorment el teixit cicatricial s’endureix, creant una cirrosi hepàtica.
Al principi es parla de cirrosi compensada, perquè el fetge compensa els danys que ha patit i pot seguir exercint les seves funcions. Però amb el temps pot arribar la cirrosi descompensada, amb la qual apareixen símptomes diversos. Aquests símptomes no apareixen tots ni amb la mateixa intensitat:
- Fatiga: Dificultat en realitzar moviments i exercicis, encara que no siguin intensos.
- Icterícia: Coloració groguenca de la pell i la part blanca dels ulls.
- Ascitis: Acumulació de líquid al ventre, o a les mans i peus.
- Hipertensió portal: Augment de la pressió a la vena porta (que condueix els aliments de l’intestí al fetge).
- Varices gastroesofàgiques: Aparició de noves venes entre l’estómac i l’esòfag.
- Hematoemesi: Vòmits amb presència de sang, procedent de les varices gastroesofàgiques.
- Encefalopatia hepàtica: Quadre psiquiàtric amb alteracions del pensament, de l’orientació i del ritme de son-vigília.
La cirrosi descompensada indica que el fetge no pot seguir exercint les seves funcions. Més enllà de tractar-ne els símptomes, la solució a llarg termini sol ser un trasplantament de fetge.
Si la malaltia continua evolucionant es pot desenvolupar un hepatocarcinoma (càncer de fetge), condició de mal pronòstic i de tractament molt complex. Prop del 10% de persones amb malaltia hepàtica crònica poden arribar a aquest estadi.
Què pot fer la Psicologia per les persones amb hepatitis?
La Psicologia pot ajudar les persones amb hepatitis i els seus familiars de moltes maneres i en qualsevol de les seves fases. Com més greu és l’estat d’un pacient, més importància té l’ajuda psicològica:
- Fer una acollida després del diagnòstic per ajudar a respondre preguntes i a assumir la notícia.
- Ajudar a la presa de decisions sobre el tractament.
- Preparar els canvis que es poden haver de fer a la vida diària. Caldrà abandonar el tabac i l’alcohol,canviar rutines, fer visites hospitalàries, decidir què expliquem a les persones conegudes…).
- Entendre l’evolució de la malaltia i ajudar a mantenir la qualitat de vida i l’estat d’ànim.
- Gestionar les reaccions emocionals associades al càncer, si s’arriba a produir. El diagnòstic de càncer pot provocar ràbia, tristesa, por o desesperança.
- Donar suport a la família en la seva tasca de cuidar la persona malalta.
- Ajudar a mantenir el confort i la qualitat de vida en totes les fases de la malaltia.
Totes aquestes formes d’intervenció es descriuen amb més detall a aquest article.
I com el/la puc ajudar jo?
Treballo amb persones que tenen hepatitis i els seus familiars des de 2012. He col·laborat amb l’Hospital de Bellvitge atenent pacients i familiars, i també amb diverses associacions de pacients estatals i internacionals. També he fet publicacions a nombroses revistes científiques.
He participat a la validació en espanyol de l’SF-LDQOL (Test específic de Qualitat de Vida per a pacients amb malaltia hepàtica crònica i trasplantament hepàtic). Es tracta d’un test que es pot administrar en pocs minuts i que repassa aspectes de la qualitat de vida de la persona. Ofereix un resultat per cada dimensió (símptomes, son, estigma social, desesperança, problemes de memòria i concentració, etc).
Si tens qualsevol pregunta et pots posar en contacte amb mi de manera privada i confidencial, a través del telèfon (+34) 644 29 87 59 o omplint aquest formulari:
