Impacte del coronavirus en els professionals sanitaris

Els i les professionals de la salut s’han enfrontat a la pandèmia de COVID19 amb un gran estrès i exposant-se a una situació que ha causat moltes morts i patiment. En alguns casos això pot derivar en psicopatologies. També han rebut un gran suport social que haurien d’haver tingut sempre. Parlem de l’impacte del coronavirus en els professionals sanitaris.

El treball dels professionals sanitaris davant de l’epidèmia de COVID19

Els i les professionals sanitaris han estat a la primera línia de l’epidèmia des del primer dia. I ho han fet en condicions molt dures. Per a la majoria de professionals de la salut aquesta haurà estat la situació més dura que han hagut d’afrontar mai a la seva feina. A més a més aquesta crisi ha arribat després d’uns anys de retallades pressupostàries en el sistema sanitari públic, que l’han deixat seriosament tocat.

Les principals dificultats amb les quals s’han trobat les persones que treballen en l’àmbit sanitari han estat les següents:

• Augment sobtat de la feina relacionada amb el coronavirus, obligant a una ràpida reorganització dels equips assistencials.
• Falta d’EPIs (equips de protecció individuals) que els exposava al risc de contagi.
• Observació de com molts dels seus companys de feina resultaven infectats.
• Por de contagiar-se amb el virus o de portar-lo a casa, traspassant aquest risc a les seves famílies.
• Sobrecàrrega de feina amb molts pacients assignats a cada professional.
• Assistència a la mort de moltes persones afectades, amb un gran patiment i sense que es poguessin acomiadar dels seus familiars.

Però també han vist una onada de suport social en forma d’aplaudiments i agraiment per la feina feta. Un reconeixement a la tasca d’aquestes setmanes que esperen que tingui traducció en forma de mesures institucionals per recuperar la normalitat que hi havia abans de la crisi del 2008.

Per què l’impacte del coronavirus en els professionals sanitaris és tan intens

Cal explicar el perquè de la intensitat de l’impacte dels coronavirus en els professionals sanitaris.

El primer cas de COVID19 a Catalunya es va diagnosticar el 25 de febrer. Els primers dies l’augment dels casos va ser lent, però es va anar accelerant. Més de tres mesos després l’epidèmia encara dura. La llarga durada d’aquesta situació i la incertesa que l’ha acompanyat explica, en part, el malestar emocional que ha generat.

La facilitat de transmissió del virus ha provocat molt por per si es podia contagiar a l’entorn familiar. En aquest cas podien aparèixer sentiments de culpabilitat o d’ineficàcia personal. Els professionals, mares i pares, són conscients que han de protegir els seus fills i no els volien exposar al virus. Per qui fa una altra feina és difícil d’imaginar que, després d’una jornada de treball esgotadora, hagis de mantenir precaucions extremes fins i tot a casa -on se suposa que t’hauries de poder relaxar-.

Finalment alguns professionals de la salut, després de dècades d’exercici, desenvolupen una síndrome anomenada burnout (“cremar-se professionalment”, en anglès). El burnout es manifesta en forma de fatiga emocional, fredor davant dels pacients, hostilitat, falta de realització personal i consum abusiu de substàncies. La causa d’aquest fenomen és l’exposició repetida al patiment i a la mort d’altres persones. L’epidèmia de coronavirus pot haver fet que, en alguns professionals, aquesta síndrome s’accelerés i aparegués després de pocs anys d’exercici.

L’impacte del coronavirus en els professionals sanitaris

Un estudi de la Universitat Complutense de Madrid ha avaluat l’impacte del coronavirus en els professionals sanitaris, i ha conclòs el següent:

Ansietat i depressió

• El 80% de sanitaris tenen símptomes d’ansietat (que són severs en el 21% del total).
• El 51% tenen símptomes de depressió, que arribarien a ser un trastorn de l’estat d’ànim en el 5,6%.
• El 66% creu que és molt probable que es contagiin, i el 75% estan molt preocupats per si poden contagiar algun familiar

Estrès postraumàtic

• El 40% de professionals se senten esgotats.
• El 53% podrien tenir un trastorn per estrès postraumàtic (que es manifesta després d’haver-se exposat o haver presenciat una situació que posa en risc la vida pròpia o d’altres persones i que s’experimenta amb ansietat extrema o sensació d’indefensió).
• Com a dada positiva el 23,5% mostren nivells alts de resiliència (capacitat de superar les dificultats més grans i continuar portant una vida normal).

Com gestionar emocionalment el malestar per part dels professionals

Ara que el pic de l’epidèmia es dóna per superat és important estar alerta davant de l’aparició de símptomes de malestar. Durant l’etapa més dura aquests símptomes poden haver quedat emmascarats degut a l’estrès del moment, i poden aparèixer quan aquest estrès comença a baixar. De tota manera no tothom experimentarà símptomes, ni ho farà amb la mateixa intensitat.

Les reaccions més habituals solen ser: la tristesa important, l’ansietat, els oblits, l’insomni, els malsons, la irritabilitat, les palpitacions, la sensació de reviure els moments més intensos, el rebuig a estar amb altres persones, la sensació que et futur és desolador o la idea que “només puc parlar de tot això amb algú que també ho hagi passat perquè la resta no ho entendrien“.

Són reaccions totalment comprensibles davant d’aquesta experiència i és molt important que, qui les experimenta, es doni permís a ell/a mateixa/a per sentir-se així, per plorar, per enfadar-se o per voler estar sol/a.

Pot ser de gran ajuda compartir els sentiments i els pensaments amb companys/es de feina: explicar-los ajuda a descobrir que els altres també els experimenten i que, per tant, no són estranys. El suport social també és important, tant a la família com amb els amics.

En moments de tensió, els exercicis de respiració lenta i profunda a través del nas, concentrant-se en la sensació de l’aire com entra fred i surt calent, o les tècniques de relaxació també contribueixen a recuperar la calma. Igualment es poden buscar activitats distractores amb les quals “desconnectar” de la feina diària.

I si és necessari, pot ser una bona decisió consultar un psicòleg per rebre atenció personalitzada i recuperar el benestar i la qualitat de vida. Cada persona viu els símptomes a la seva manera, i aquest article els presenta de manera molt general. La personalització d’una intervenció adaptada a les necessitats individuals ha ajudat i pot continuar ajudant nombrosos professionals de la salut.

T’ha agradat aquest article? Deixa la teva pregunta o comentari i et respondré personalment. I si creus que pot ajudar algú que coneixes, comparteix-lo!