Impacte psicològic del confinament i el coronavirus
Des que va començar el confinament pel coronavirus n’hem anat notant l’impacte psicològic. Nens, adults, gent gran, professionals de la salut… cadascú des de la seva realitat ha experimentat unes conseqüències o unes altres. I aquestes semblen anar a més les darreres setmanes. Parlem de l’impacte psicològic del confinament i el coronavirus i d’algunes pautes per a fer-hi front.
Impacte psicològic del confinament en els nens
Durant la llarga estada a casa els nens i nenes han vist interrompudes les seves rutines. Les rutines són especialment necessàries per als infants, ja que els donen sensació de seguretat. Pensem que si el confinament va començar el 13 de març i els nens no tornaran a l’escola fins a mitjans de setembre, sumaran 6 mesos d’estada a casa sense les activitats habituals i sense veure els seus amics. Per això és important crear i mantenir rutines.
Molts nens i nenes també han tingut dificultats d’accés a les noves tecnologies que els havien de permetre continuar el curs escolar des de casa. Això també ha contribuït al seu aïllament i els ha restat oportunitats. Afortunadament els seus mestres s’hi han implicat amb suport telefònic.
Quan es va anunciar que els nens podien començar a sortir de casa va aparèixer un altre problema: Alguns d’ells tenien por a causa de la presència del coronavirus. Trobareu una anàlisi més en profunditat i algunes pautes de solució sobre aquest problema en aquest article.
La perspectiva des dels adults
On més han notat l’impacte psicològic del confinament i el coronavirus els adults ha estat a la feina. Molts s’han trobat amb un ERTE o un acomiadament, o si són autònoms o petits empresaris han tingut -i tenen- serioses dificultats per mantenir l’activitat mentre han de continuar pagant impostos i quotes.
Els que han pogut treballar des de casa s’han hagut d’adaptar al teletreball sense preparació prèvia. I en les circumstàncies actuals tampoc és senzill. Però ha ajudat a normalitzar aquesta manera de fer la feina, que també té avantatges: s’aprofita més el temps, es redueix la contaminació de l’aire, etc.
A això s’hi afegeix la preocupació pels familiars d’edat més avançada, tant si viuen sols com si són en residències per a la tercera edat. No se’ls pot anar a veure i això, sobretot ara, és díficil de gestionar emocionalment. Però sí que hi podem mantenir el contacte des de la distància, comprar-los alguna cosa i portar-los-la i explicar-los que tothom està fent molta feina per tal que el confinament acabi ben aviat.
La por del coronavirus de la gent gran
En les persones grans l’impacte psicològic del confinament i el coronavirus també ha estat notable. Són la població més exposada a les complicacions de la COVID-19 i se’ls han exigit unes restriccions més grans que a la resta de persones. Per això és normal que visquin aquesta situació amb tristesa i amb por. El millor que poden fer és demanar informació i ajuda quan la necessitin.
Per a la persona gran que viu sola el problema de la soledat fa que es pugui sentir més vulnerable. Li serà molt útil comptar amb un veí o un familiar que li vagi a comprar menjar i hi mantingui el contacte telefònicament i presencialment -amb les distàncies se seguretat. Només pel fet de saber que té accés a algú de manera fàcil i ràpida, se sentirà més tranquil.
L’estrès dels professionals de la salut
Els i les professionals de la salut estan sotmesos a un estrès molt intens. Treballen moltes hores, amb material que inicialment era molt escàs i amb por de contagiar-se de la COVID-19. De fet a molts dels seus companys i companyes han adquirit el virus. També expliquen dificultats per gestionar emocionalment la proximitat amb la mort dels seus pacients, i remordiments durant el dia de descans perquè els seus companys continuen a la feina.
Els pot anar bé parlar amb el seu equip de tot el que senten, pensen i experimenten. Moltes coses que els passen pel cap els semblen estranyes o indesitjables, fins que en parlen amb els companys i companyes i s’adonen que aquests experimenten el mateix. Igualment és important que “desconnectin” de la feina quan són a casa, fent activitats que comportin una gran distracció i aïllant-se de les notícies.
Expressar la por, la ràbia i la tristesa, prendre consciència de la bona feina que estan fent i gaudir del suport social també els ajudarà a prevenir el trastorn per estrès postraumàtic, que podria aparèixer quan baixi l’estrès actual.
Impacte psicològic del confinament i el coronavirus en la societat
A nivell social aquesta situació ens ha portat a veure’ns fent coses que mai vam pensar que hauriem de fer. Imatges inèdites de carrers buits, i una gran incertesa sobre el futur. Un dels dubtes que apareix ara és quins d’aquests canvis es quedaran amb nosaltres per sempre.
Però també hem vist com ens hem adaptat ràpidament als canvis. Com les fàbriques de cotxes han començat a fabricar respiradors. Iniciatives de suport social i veïnal. Hem après la importància del consum de proximitat, de mantenir el contacte entre nosaltres i de defensar el sistam saniari.
Encara tenim alguns reptes al davant: aprendre a gestionar la ràbia contra els qui pensem que han arribat tard o que ho estan fent malament (no perquè aquesta ràbia no estigui justificada, sinó perquè és poc útil). Revertir aquesta pandèmia de la manera més segura possible, aprofitar l’aprenentatge de tota aquesta experiència i mantenir els canvis positius que se n’han derivat.
Recorda que si necessites ajuda psicològica personalitzada et pots posar en contacte amb mi.
T’ha agradat aquest article? Deixa la teva pregunta o comentari i et respondré personalment. I si creus que pot ajudar algú que coneixes, comparteix-lo!
This Post Has 0 Comments