Incel: El cèlib involuntari

El cèlib involuntari, terme abreviat com a incel és la persona que voldria tenir relacions sexuals però no en troba l’oportunitat. Majoritàriament són homes que atribueixen la seva falta d’activitat sexual a les dones, assumint que són elles qui no compleixen el seu deure. Parlem dels elements que cal tenir en compte a l’hora d’analitzar el celibat involuntari, i de com solucionar-lo.

Davant d’alguns comentaris que he rebut en aquest article he d’admetre que no vaig deixar prou clara una cosa que vull aclarir aquí: en el text em refereixo a una part (no a tots) dels cèlibs involuntaris: els que responen al que els passa amb conductes masclistes. No són tots. El celibat involuntari també es pot experimentar sense masclisme.

Què és un incel (cèlib involuntari)

El celibat, com a concepte general, és la manca de relacions sexuals de durada relativament llarga. En el cas de persones de la jerarquia eclesiàstica caldria obrir un debat sobre fins a quin punt és voluntari. Però podem admetre que és acceptat. A l’altra banda hi ha el celibat clarament involuntari: el de les persones que voldrien tenir relacions sexuals, però les circumstàncies els ho posen difícil. S’autoanomemen incel (acrònim de l’anglès involuntary celibacy). De manera majoritària són homes que culpen les dones de la seva falta d’activitat sexual.

Fa uns anys una dona canadenca (de la qual només sabem que es diu Alana) va obrir un fòrum virtual per tal que els homes i les dones que se sentien sols poguessin expressar-se i parlar entre ells. Va ser ella qui va proposar el terme incel per a referir-se al cèlib involuntari. Però un grup d’homes el va començar a fer servir per atacar les dones i responsabilitzar-les de la seva falta de sexe. Ara aquest fòrum ja no és accessible.

Però què ha provocat -i què manté- el fenomen del celibat involuntari?

Aspectes clau en el celibat involuntari

La vida online

Les aplicacions de lligar per internet tenen molts anys de vida. Durant el confinament per la pandèmia de COVID19 han agafat volada, perquè s’han convertit en l’única manera de conèixer gent nova amb intenció d’establir-hi relacions. Són una bona eina si s’utilitzen correctament.

Però si no s’utilitzen correctament, no només perden eficàcia, sinó que també tenen efectes secundaris. Per exemple, que es descartin els mètodes tradicionals. Des de la pantalla podem maquillar la imatge que donem de nosaltres mateixos. Això no vol dir necessàriament que mentim, sinó que destaquem més uns aspectes que uns altres. I és molt llaminer… a curt termini. A llarg termini, quan és l’hora de trobar-nos presencialment amb la persona amb qui hem estat parlant, apareix el problema: “Si quedo amb ella, veurà que no sóc qui es pensa que sóc”.

I això pot fer que no ens movem de davant de la pantalla: aquesta ens dóna una sensació de seguretat a la qual no volem renunciar. I a partir d’aquí, cada cop que ens plantegem trobar-nos amb algú, la por fa que ens quedem a casa. Per tant, en el cas que hi hagi relacions sexuals, només podran ser online.

El cèlib involuntari i la missogínia

Un home té dret a tenir relacions sexuals, una cosa ben legítima, sempre i quan no siguin forçades. El que el converteix en cèlib involuntari és pensar que les dones tenen el deure de mantenir relacions sexuals amb ell en correspondència amb el seu dret. I sense pensar si això topa amb el dret de les dones a decidir si volen tenir relacions sexuals amb ell. Els homes que defensen això són els que culpen les dones del seu celibat involuntari. I de vegades ho fan amb insults i amb aquesta actitud missògina: la de considerar que les dones són indesitjables per naturalesa.

L’home incel, que es pensa que les dones existeixen per a servir-lo, no entén per què les dones no ho volen fer. S’enfada i es frustra. Busca una explicació i no la troba. Per tant, se la inventa. Compte! Això de donar-nos explicacions a nosaltres mateixos quan busquem respostes ho fem tots: tenir dubtes és incòmode i, davant de la incomoditat, si no trobem respostes, ens les inventem per calmar la ment.

La falta d’activitat sexual dóna un rèdit a l’incel

Quan un home culpa la dona de la seva falta de relacions sexuals, es treu de sobre el problema, perquè ja no pensa que la causa estigui en ell. Així la seva autoestima queda preservada. Però la missoginia s’associa al masclisme i provoca rebuig social. I aquest home se sent incomprès i atacat com a persona. I estira el fil per veure si algú pensa com ell per no sentir-se tant estrany. Llavors arriba l’extrema dreta.

El discurs de l’extrema dreta, que defensa que el paper de la dona és estar al servei dels homes, s’alinea amb aquesta tendència a culpabilitzar-les pel fet de ser un cèlib involuntari. I l’utilitza a favor de les seves tesis polítiques. L’extrema dreta busca nodrir-se amb el suport de col·lectius descontents. Bàsicament perquè, com a opció política, és un risc en si mateixa, i les persones que estan descontentes són les que pensen que val la pena assumir aquest risc per aconseguir el canvi que volen.

Per tant acull els homes que se senten menyspreats per les dones. Ho fa amb el discurs que el feminisme és un problema perquè resta drets als homes (cosa que no és certa). I quan aquests homes veuen que des de l’extrema dreta se’ls comprèn i se’ls valida la creença, aquesta extrema dreta es converteix en un marc de referència identitari de la missoginia. I un incel s’hi sent còmode.

Com acabar amb el celibat involuntari

Més enllà de preservar l’autoestima o donar-se respostes, repartir culpes no serveix per a res. I jo tampoc ho faré. Els cèlibs involuntaris són persones que han elaborat un conjunt de creences que, en certa manera, els estan ajudant a construir la seva identitat. No té sentit culpar-los per això. El problema és que els seus actes contra les dones resulten ofensius, i fins i tot nocius. I tampoc els serveixen per tenir les relacions sexuals que voldrien.

Per tant el que cal fer per acabar amb el celibat involuntari és:

1. Veure fins a quin punt aquest home vol canviar. Un cèlib involuntari només tindrà relacions sexuals si fa alguns canvis. Si no vol canviar, tot el que fem només servirà per convèncer-lo, encara més, que la seva posició és inqüestionable.
2. Posar les creences en dubte. Que aquestes creences siguin útils en un moment determinat no vol dir que siguin les úniques possibles.
3. Formar en igualtat de drets entre homes i dones.
4. Acompanyar-lo en la descoberta de què pot fer ell per tenir relacions sexuals sense que, ni la dignitat ni la llibertat de les dones, es vegi perjudicada.

T’ha agradat aquest article? Deixa la teva pregunta o comentari i et respondré personalment. I si creus que pot ajudar algú que coneixes, comparteix-lo!

---