Millorar les relacions personals

Crear i mantenir unes bones relacions personals és una habilitat social bàsica que repercuteix en el propi benestar. Quan una d’aquestes relacions, de qualsevol tipus, no funciona pot ser per moltes causes; dues d’aquestes causes destaquen per ser modificables: una és que, d’entrada tenim una mala relació amb nosaltres mateixos/es. L’altra és que la considerem desajustada pel rol al qual pertany. L’article dóna pistes (i uns exercicis d’ajuda) per millorar les relacions personals.

Aprendre a tenir unes bones relacions personals amb els altres pot ajudar les persones que tenen un problema amb el seu espai social. Persones que pensen que no valen per això, o que es pregunten: “Per què els amics em duren tan poc?“, “Per què les parelles em deixen tan aviat?“, “Per què es riuen de mi a la feina?“, …

Partim de la base que tothom val per a les relacions personals. Coses com “Aquesta no val per tenir amics, sempre estarà sola” no tenen sentit. No es necessita cap do especial, ni hi ha cap gen al nostre ADN que doni o elimini aquesta capacitat de manera inexorable. Tenir bones relacions és una habilitat (una de les habilitats socials bàsiques). I les habilitats, per definició, es poden aprendre.

Això no vol dir que sigui senzill i, segurament, un article a un blog només és un primer pas. Però hi ha un principi que et pot ajudar a motivar-te: La manera com et relaciones amb els altres és la manera com et relaciones amb tu mateix/a.

Com són les teves relacions personals?

Dedica una estona a pensar com són les teves relacions personals. Sobretot les que no funcionen.

Notes que els teus amics i els teus companys de feina et respecten tal com tu els respectes a ells? Et donen ordres continuament per coses que podrien fer -o que haurien de fer- ells? Penses que parlen malament de tu quan no hi ets?

I ara fes el mateix exercici pensant en la relació que tens amb tu mateix/a: fas el que vols o fas el que volen els altres? Et respectes? Et tractes a tu mateix/a com una persona inútil o que no mereix ser feliç?

Veuràs com hi ha moltes coincidències. Les persones que no valoren el temps propi, no solen valorar el temps dels altres. Les persones que volen ser emocionalment independents fomenten la independència emocional en aquelles que tenen al voltant: potser hi volen tenir una relació de proximitat, però mantenint les distàncies (encara que sembli contradictori).

Igualment la persona que és exigent amb els altres n’és amb ella mateixa. La que és indulgent, també. I la que és generosa. Això vol dir que si canviem la manera com ens relacionem amb nosaltres mateixos/es canviarà la manera com ho fem amb els altres. I viceversa.

El paper dels rols en les relacions personals

Cada persona té diferents rols, que exerceix simultàniament. Podem posar com a exemple una dona que té un rol de “Community Manager” a la feina, mentre té un rol de mare amb els seus fills, un rol d’esposa amb el seu marit i un rol de voluntària en una associació de veïns.

Cadascun d’aquests rols té les seves exigències: el rol de Community Manager li demana publicar continguts interessants per als seus seguidors i estar atenta als resultats de les xarxes socials de l’empresa per prendre decisions; el rol de mare li demana assegurar que els fills estiguin bé i no els falti res d’allò necessari; el rol d’esposa li demana facilitar i fer agradable la vida del seu marit (mentre el seu marit fa el mateix amb ella).

El malestar a les relacions també sol tenir el seu origen en què ens trobem en una situació que no encaixa amb el rol on es produeix: per exemple, que algú ens doni ordres ho considerem normal si és un superior a la feina, però no si és un amic o la parella.

Millorar les relacions amb els altres

Et proposo un altre seguit d’exercicis que et poden ajudar a millorar les teves relacions:

1. Agafa per separat cadascuna de les relacions que no funcionen. Pensa amb qui és, a quin rol pertany i com hauria de ser perquè la consideressis satisfactòria.
2. Parla’n obertament amb aquesta persona, tenint en compte que el que ha de canviar és la relació, i no ell/ella. Planteja-li que millorar la relació requereix un esforç per part dels dos. Esbrina què vol i què no vol l’altra persona i explica què vols i què no vols tu.
3. Tingues en compte que els canvis requereixen temps, i pensa que l’altra persona pot no tenir interès a millorar la seva relació amb tu. És el seu dret, i s’ha d’acceptar -o, si més no, s’ha de respectar-.
4. Si l’altra persona no hi col·labora, limita al mínim imprescindible la teva relació amb ella (incloent abandonar la relació, si pots). Per exemple, si és un company de feina, que el contacte sigui el mínim que garanteixi que la feina surt.

Recorda que gaudir de les relacions socials i ser tractat/da amb el respecte que mereixes és un dret teu, inherent (que vol dir que ningú te’l pot concedir, perquè el tens d’entrada com a ésser humà) i inalienable (que vol dir que ningú te’l pot prendre).

Aquesta visió de com millorar les relacions socials és molt general i, evidentment, dependrà de les persones amb qui tinguis el problema i de com t’hi has de relacionar. Però obre la porta a un canvi que repercutirà positivament en el teu propi benestar.