Afrontar la mort i el dol en temps de coronavirus

L’epidèmia de coronavirus ens ha obligat a un confinament gairebé total, i a suprimir els actes col·lectius. Per tant les persones que moren no poden rebre el comiat que tant elles com els seus familiars es mereixen. La falta d’aquest comiat afegeix dolor i pot complicar la gestió del dol en el futur. Com afrontem la mort i el dol en temps de coronavirus?

La importància d’acomiadar els sers estimats

Quan mor un ser estimat ens trobem en una situació que, d’entrada, no entenem. És aquell “encara no m’ho crec“. Això passa perquè hem estat molt temps sabent que aquesta persona era a prop i, de sobte, ens assabentem que ja no hi és… i que no tornarà.

Després del xoc arriba el dol. El dol és un procés adapatiu que fem per acceptar la pèrdua del ser estimat i re-aprendre a viure en la seva absència. El dol no és una malaltia, ni un trastorn. És una reacció necessària per a recuperar la normalitat després. Per tant, en condicions normals, no s’ha de medicalitzar i no cal anar al psicòleg.

Però de vegades es produeix el que els psicòlegs anomenem un dol complicat: Aquest procés no es fa de manera que ens ajuda, sinó que ens crea encara més malestar i s’allarga excessivament en el temps. Això és el que pot passar en molts casos actualment, degut a l’epidèmia de COVID19.

Com és un dol “normal”

No hi ha un dol normal, ni hi ha instruccions concretes per a elaborar-lo. Cada persona el viu a la seva manera, fins i tot dins d’una mateixa família i quan el ser estimat que ha mort és el mateix.

La clau és que cadascú pugui veure com es respecta la seva manera de gestionar el dol. Omplir la casa de fotos, guardar tota la roba en caixes, deixar la seva habitació intacta… totes les accions són legítimes si compleixen el desig de qui ha de fer el dol. I donar-se a un mateix el temps necessari per a prendre decisions i el dret a plorar, a enfadar-se o a parlar de la persona que ha perdut.

Que passats els anys puguem mirar enrere i comprovar que, encara que va ser una experiència dura, vam fer el dol com volíem. Aquí és on apareix la complicació a l’hora d’afrontar la mort i el dol en temps de coronavirus.

Afrontar la mort i el dol en temps de coronavirus

Hi ha 4 situacions que fan que acomiadar un ser estimat en aquests moments sigui més difícil del que és habitual:

• La quantitat de persones que moren: Rebem xifres de persones que moren a causa del coronavirus cada dia. I la quantitat és tant gran que les autoritats apliquen un protocol molt estricte. Ens fa mal la sensació que la persona que hem perdut només sigui un número, perquè pensem que això pot comportar que la societat se n’oblidi.
• El possible sentiment de culpabilitat: Pensar que nosaltres li hem transmès el virus, o que hauriem hagut d’avisar l’hospital més ràpidament. La culpabilitat ens ajuda a donar una explicació a un fet incomprensible però, més enllà d’això, només ens fa mal.
• La dificultat d’acomiadar-nos del familiar: No poder avisar la família i els amics, ni fer la vetlla al tanatori, ni fer una cerimònia al cementiri. Aquest seria el ritual “normal” a la nostra societat. Però ara no ho podem fer.
• El confinament: Afrontar la mort i el dol en temps de coronavirus implica fer-ho des de casa. Des dels dies previs en que, com a màxim, podiem parlar amb ell per telèfon, fins a l’enterrament o incineració a la qual poden assistir molt poques persones. Per tant també se’n ressent el suport social, molt important en aquests moments.

Pautes des de la Psicologia

Amb tot això, què podem fer per alleujar el patiment?

El comiat

Mantinguem el contacte amb el personal sanitari quan tinguem un familiar ingressat per COVID19. Cada dia rebrem una trucada. Si el pacient pot respirar sense ajuda, demanem que, en cas que sigui possible, ens deixin parlar amb ell per telèfon. Enviem-li vídeos, àudios, dibuixos, cartes, etc. Que se senti acompanyat.

Si podem parlar amb ell sabent que és l’última vegada, és un bon moment per agrair-li tot el que ha fet per nosaltres, disculpar-nos per alguna cosa si cal i dir-li que estarem bé. És habitual que una persona a qui li queda poc temps de vida es preocupi més per la seva família que per a ella mateixa. Diguem-li tot el que pensem que li volem dir. Aquest no és només un moment que li dediquem a ell, sinó que també ens el dediquem a nosaltres mateixos.

La gestió de la mort i el dol

Prenem-nos el temps que necessitem abans de parlar amb altres familiars i amics. Tampoc cal començar de seguida. Podem necessitar unes hores per assumir què ha passat, i és del tot legítim.

Pensem en com voldrem acomiadar-lo quan s’aixequi el confinament. Fer un funeral unes setmanes després ens pot semblar estrany, però no és una mala idea. Forma part de la manera com acomiadem els difunts a la nostra cultura. Ens sentim identificats amb aquesta manera i, mantenir-la, ens ajuda.

Expliquem als nens què ha passat, dient-los la veritat i sense amagar la paraula “mort”. Si utilitzem excuses o eufemismes, ho notaran i s’espantaran per si els estem amagant alguna cosa. Convidem-los a fer les preguntes que vulguin, i diguem-los que poden fer una carta o un dibuix i que el posarem amb la persona que ha mort.

De nou, donem-nos permís a nosaltres mateixos per experimentar la frustració, la ràbia i la tristesa. Són sentiments normals i formen part del procés del dol. Si ho desitgem, parlem amb persones de l’entorn utilitzant el telèfon o la videoconferència.

En definitiva, afrontar la mort i el dol en temps de coronavirus afegeix dificultats al dol “normal”. No hi ha cap manera d’estalviar-nos el patiment, però sí que hi podem passar de manera més lleugera.

Si necessites suport psicològic especialitzat et pots posar en contacte amb mi.

T’ha agradat aquest article? Deixa la teva pregunta o comentari i et respondré personalment. I si creus que pot ajudar algú que coneixes, comparteix-lo!