Els pensaments distorsionats

Els pensaments distorsionats (o distorsions cognitives) són un seguit de filtres que tenen les persones amb depressió i que els mantenen l’estat d’ànim deprimit. Tractar els pensaments distorsionats forma part de la teràpia cognitiva de la depressió. El psicòleg els utilitza per ajudar el pacient a canviar la seva manera de pensar i millorar l’estat d’ànim.

Els pensaments distorsionats i el seu paper en la depressió

Les distorsions cognitives són filtres que fan que el que es percep s’interpreti d’una determinada manera. Tothom té aquestes distorsions, independentment del seu estat d’ànim. La manera d’interpretar la realitat depèn de la història personal, de l’experiència, etc. Per tant no són patològiques per si mateixes. Però en les persones amb depressió aquestes distorsions sempre es fan en negatiu i contribueixen a mantenir la tristesa.

Les distorsions cognitives es posen en marxa quan passa alguna cosa. Un esdeveniment, un comentari d’una altra persona, etc, que d’entrada podria ser neutral, s’interpreta de manera negativa perquè passa per aquest filtre. El resultat és el pensament distorsionat, que sovint és insconscient (la persona no podria descriure com ha arribat a la seva conclusió), però que provoca l’estat d’ànim negatiu característic de la depressió.

L’autor de referència dels conceptes de distorsió cognitiva i pensament distorsionat és el psiquiatre Aaron T. Beck (1921 – ). Beck és considerat el pare de la teràpia cognitiva de la depressió. La teràpia cognitiva neix de la teoria que diu que els símptomes cognitius (els del pensament) són la causa i la conseqüència de l’estat d’ànim deprimit. És a dir, que la tristesa en les persones amb depressió no es deu a factors hormonals, ni a la seva història familiar, ni a les altres persones, sinó als seus propis pensaments. Això no vol dir que sigui culpable de la seva depressió.

Les distorsions cognitives descrites per Beck

Beck va descriure fins a 6 distorsions cognitives, que repassem a continuació amb exemples:

• Inferència arbitrària: Arribar a una conclusió sense tenir-ne proves, o tenint proves en contra. Per exemple: “He anat a l’entrevista de feina i l’entrevistador no m’ha ni volgut rebre perquè qualsevol candidat és millor que jo“. Aquesta persona ha anticipat el motiu de no haver fet l’entrevista sense tenir-ne cap evidència.
• Abstracció selectiva: Valorar una experiència a partir d’un sol detall tret de context i ignorant altres elements més rellevants. Per exemple “Quan li he fet aquell comentari ha mirat a terra, i això vol dir que no em considera una persona fiable. Encara que després hagi dit que vol continuar parlant amb mi“.
• Generalització excessiva: Establir una regla general a partir d’un o uns pocs fets aïllats i aplicar-ho a situacions relacionades i no relacionades. Per exemple “Les persones a qui he conegut per internet només em volen per sexe” (quan li pot haver passat només una vegada).
• Maximització / Minimització: Exagerar o reduir excessivament el significat d’alguna cosa que ha passat. Per exemple “M’he quedat sense bateria al mòbil, i això ha convertit el dia en el pitjor de la meva vida“.
• Personalització: Atribuir-se la responsabilitat d’esdeveniments externs sense base per fer-ho. Per exemple “El meu avi té càncer pel disgust que li vaig donar quan em vaig divorciar“. No hi ha cap estudi que demostri que una reacció emocional negativa pugui originar un càncer.
• Pensament dicotòmic: Classificar-ho tot com a “molt bo” o “molt dolent”, seleccionant l’extrem negatiu per a descriure’s a un mateix. Per exemple “Tot el que faig té un resultat horrible“. Ningú ho fa tot malament, però encara que fos així, “horrible” és molt extremat.

Tractament dels pensaments distorsionats

Alguns pacients amb depressió arriben a la consulta dient “voldria pensar de manera més optimista“. I és que els pensaments distorsionats són automàtics i no sempre s’és conscient de tenir-los. Per tant una de les primeres coses que fem a teràpia psicològica és recollir aquests pensaments. Es tracta de fer una llista en un paper (a casa, entre sessions) i apuntar qualsevol pensament que generi malestar.

Però els pensaments distorsionats només són un resultat. La manera de tractar-los consisteix en abordar les distorsions cognitives que els provoquen. Fent un analogia, si una persona no llegeix bé perquè té les ulleres brutes, la solució no és llegir lletra més gran o posar més llum sobre el paper. La solució és netejar les ulleres.

Un cop tenim una llista de pensaments distorsionats intentem identificar a quines distorsions cognitives corresponen. I a partir d’aquí analitzem aquesta distorsió i, fins a quin punt és vàlida. Agafem com a exemple el que hem descrit de pensament dicotòmic: “Tot el que faig té un resultat horrible“. Podem elaborar una escala de qualitat; Perfecte – Molt bo – Bo – Acceptable – Millorable – Dolent – Molt dolent – Horrible. I, a partir d’aquí, qualificar cadascuna de les activitats del dia anterior. El pacient comprovarà que algunes coses li han sortit malament i altres bé. Fins i tot el psicòleg pot fer aquest exercici amb ell mateix, davant del pacient. Així comprovarà que a les persones sense depressió, també hi ha algunes coses que els surten malament.

Abordar les distorsions cognitives només és una part del tractament de la depressió. A més a més és adequada per a persones que tenen aquestes distorsions cognitives com a agreujant (cosa que no passa sempre). Tractar la depressió és una cosa molt més àmplia i variada, i aquest pot ser un bon punt de partida.

Tant si tens depressió com si no, creus que t’afecta alguna d’aquestes distorsions cognitives? Explica-ho en un comentari. I si penses que aquest article pot ajudar algú que coneixes, comparteix-lo!