skip to Main Content

Problemes psicològics durant l’embaràs i postpart

L’embaràs i postpart és una etapa de molts canvis en la vida d’una dona. La majoria d’embarassades ho viuen de manera positiva, malgrat les dificultats que comporta la gestació. Però algunes situacions durant aquesta època poden donar lloc a un malestar intens que requereixi intervenció professional. A més a més l’estigma social fa que moltes dones amb problemes psicològics durant l’embaràs i postpart no demanin ajuda.

Problemes psicològics durant l'embaràs i postpart - Psicologia Flexible

Els canvis “normals” durant l’embaràs

Abans d’explicar què es considera “problemàtic” en un embaràs i postpart cal explicar què es considera normal. El criteri, com sol passar en Psicologia, el marca l’impacte que els símptomes tenen en la persona afectada: Que la molèstia sigui lleu o intensa, i que l’afecti -o no- a l’hora de realitzar les activitats de la vida diària.

La majoria de dones no tenen cap psicopatologia com a conseqüència de l’embaràs. Tenir l’atenció focalitzada en el seu estat, en el part o en els preparatius, és normal. Preocupar-se per si tot anirà bé, és normal. Els canvis hormonals també són normals. És a dir, no necessiten la intervenció d’un psicòleg perquè no suposen una limitació excessiva tenint en compte el moment vital.

Els problemes de salut mental més habituals durant l’embaràs i postpart

Havent aclarit que ens referim a trastorns (o sigui, conjunts de símptomes que trastornen) i no a molèsties que es poden considerar normals durant l’embaràs i postpart, podem enumerar els problemes més habituals. Per a fer-ho em basaré en la Guia del NICE (l’Institut Nacional per l’Excel·lència en la Salut i la Cura) britànic. L’estudi complet, amb recomanacions per al tractament, el podreu trobar a aquest enllaç (en anglès).

Ansietat i depressió durant l'embaràs i postpart - Psicologia Flexible

La visió social de l’embaràs i postpart és d’un esdeveniment feliç, desitjat i alegre. L’aparició de problemes psicològics entra en contradicció amb aquesta imatge, per la qual cosa les dones que en tenen han d’afrontar-los en silenci. Temen la incomprensió si expliquen que tenen aquestes dificultats i això les frena a l’hora de demanar ajuda.

Per això és important que sàpiguen que és comprensible que se sentin així. I que es donin permís a elles mateixes per experimentar-ho tal i com els ho demana el cos.

L’ansietat durant l’embaràs i postpart

Un 13% de les dones tenen problemes d’ansietat durant la gestació (algunes d’elles, també amb símptomes de depressió). Ambdues condicions també afecten un 15-20% de les dones durant el primer any després del part. Les alteracions per ansietat més freqüents són el trastorn per crisis d’angoixa, l’ansietat generalitzada, el trastorn obsessiu-compulsiu i el trastorn per estrès post-traumàtic (els trobareu descrits en aquest article). També pot aparèixer la tocofòbia (la por extrema al moment del part).

Davant d’un trastorn d’ansietat es recomana el tractament psicològic. La medicació té alguns riscos per al nadó (durant la gestació i l’alletament). La dona només n’hauria de prendre si ha estat informada i si la intervenció psicològica no redueix els símptomes.

La teràpia psicològica és especialment recomanable si la dona té un trastorn per estrès postraumàtic. Això pot passar si el part ha estat traumàtic, s’ha produït un avortament espontani (no desitjat), o el nadó ha mort durant el part o poc després. En aquesta situació la família també pot necessitar ajuda professional.

La depressió perinatal

Un 12% de les dones experimenten depressió durant l’embaràs (algunes d’elles, també amb símptomes d’ansietat). La recomanació és de dur a terme un tractament psicològic, limitant la medicació als casos en que la pacient ho demani expressament o si amb la intervenció psicològica no n’hi ha prou. La dona ha d’estar informada dels riscos que pot comportar la medicació per a ella i el seu fill.

depressió postpart - Psicologia Flexible

Algunes dones tenen depressió postpart, que comença dins de les primeres 4 setmanes després de donar a llum. Entre les causes hi ha el descens en els nivells d’hormones com l’estrogen i la progesterona, així com la falta de son. És diferent del baby blues o tristesa postpart, de durada més curta i símptomes més lleus.

En els dos casos la dona pren consciència que el nadó necessita una atenció constant. Per això li serà d’ajuda comptar amb la parella (si en té) per repartir-se les tasques i fer-li costat. És normal sentir aquesta tristesa i la por de no fer-ho tot bé. Amb el temps se sol normalitzar però, mentre duren els símptomes, convé estar atent a les seves necessitats i no restar importància al seu malestar.

Altres trastorns: d’alimentació, de consum de substàncies i psicopatologies greus

Els canvis en els hàbits alimentaris poden ser normals durant l’embaràs, o bé ser un símptoma d’algun trastorn. Dependrà de com es manifestin i de si vénen acompanyats d’altres canvis. Si abans ha tingut un trastorn de la conducta alimentària (per exemple, annorèxia nerviosa o bulímia), els canvis en el cos deguts a l’embaràs poden provocar una recaiguda. El trastorn per fartaneres sí que és més elevat en dones durant la gestació. Davant de qualsevol trastorn de la conducta alimentària en dones embarassades o dins el primer any postpart s’aconsella la teràpia psicològica.

És poc habitual que una dona comenci a fumar, beure alcohol o consumir altres drogues durant l’embaràs i postpart. Si ja les consumia prèviament acostuma a deixar-ho del tot o quasi del tot. L’excepció és als països on el consum va lligat a la normalitat social, com passa amb l’alcohol a llocs com Rússia o Ucraïna.

Psicosi postpart - Psicologia FlexibleLa psicosi postpart és poc freqüent (afecta entre el 0,1% i el 1,2% de mares). Podem definir la psicosi com una pèrdua de contacte amb la realitat. Algunes mares amb aquesta patologia descriuen pensaments de voler fer mal al seu fill, confusió i perplexitat. Els estudis indiquen que les dones amb trastorn bipolar tenen un risc més elevat de tenir psicosi postpart. No sol durar més d’un mes i les dones es recuperen perfectament. Aquest és un exemple de patologia marcada per l’estigma, ja que la percepció del problema i de la necessitat de demanar ajuda que experimenten les mares contrasta amb la imatge social de la maternitat, de felicitat i alegria. Moltes dones tenen por de la incomprensió i el rebuig si expliquen que tenen aquest problema.

Per acabar cal destacar que, si aquestes situacions no s’allarguen massa en el temps i es tracten adequadament, el nen o la nena no tenen perquè notar-ho de cap manera en el seu desenvolupament ni en el seu estat d’ànim.

Necessites ajuda per alguna d’aquestes situacions? Posa’t en contacte amb mi o demana més informació.


Deixa la teva pregunta o el teu comentari a aquest article i et respondré personalment. I si creus que pot ser útil per a algú que coneixes, comparteix-lo!

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Back To Top