Per què prohibir el porno no és una solució

Davant de l’alarma social pel consum de pornografia per part d’adolescents i per com això pot estar afectant la seva visió de la sexualitat, hi ha qui planteja prohibir el porno. Però aquesta és una mesura tant dràstica com innecessària. I si s’apliqués dificultaria, precisament, una de les activitats que han d’acompanyar la sexualitat: la reflexió.

El consum de pornografia en els adolescents

Els adolescents accedeixen a continguts pornogràfics cada cop amb més facilitat. Un estudi recent de Save the Children va situar en 8 de cada 10 nois i 6 de cada 10 noies la proporció d’adolescents que veuen porno, i afegeix que aquest s’ha convertit en la seva via principal d’educació sexual.

Aquest fenomen té 3 causes: primera, l’accés a internet fàcil, gratuït i anònim. Segona, la manca de control de les plataformes que, tot i saber que el porno és un producte per a adults, a l’hora filtrar l’audiència per edat, es limiten a demanar que es faci un “clic” declarant ser major d’edat, sense cap comprovació de la seva veracitat. I tercera, la necessitat d’accedir, des de l’anonimat, a informació sobre el sexe.

No hi ha dubte que aquesta realitat planteja problemes. Tot i que la pornografia és molt variada, de manera recurrent la dona apareix com un objecte amb el qual es pot tenir sexe sense que expliciti el consentiment, de vegades, fins i tot, amb actitud agressiva o violenta. I hi ha el perill que els joves assumeixin com a normals aquestes pràctiques sexuals.

No en va, el fet que les dones que hi apareixen tinguin orgasmes pot fer pensar als homes que “això és el que els agrada a elles“. Per tant s’acaben construint una imatge distorsionada de la sexualitat, i s’imposen la potència sexual com una exigència, sovint, en forma d’expectatives exagerades.

Implicacions de prohibir el porno

Davant d’aquest fenomen, alguns col·lectius proposen prohibir el porno com a solució. Però hi ha alguns punts que desaconsellen aquesta mesura:

• La tendència a prohibir tot allò que no ens agrada és una forma de sobrerregulació. Significa tractar les persones com si no fossin capaces de prendre decisions per a elles mateixes.
• La pornografia no és un problema. La pornografia és un producte. El problema és l’ús que se’n fa de vegades. Prohibir-la impediria ensenyar les diferències entre el “bon ús” i el “mal ús”.
• La pornografia es pot utilitzar per a l’educació sexual en adults, sobretot per al tractament de les disfuncions sexuals.
• Si el problema és la violència que s’hi exerceix, el que cal abordar és la violència, no la indústria del porno. La violència contra les dones que s’hi veu és una part de la indústria pornogràfica heterosexual que, a la vegada, és una part de tota la indústria pornogràfica global.

Quines solucions alternatives hi ha

Pel que fa a controlar l’edat de qui accedeix al porno, es poden establir mecanismes per a comprovar que, realment, s’és major d’edat. Per exemple, demanar un número de targeta de crèdit encara que no es faci cap cobrament. Ni tan sols caldria registrar cap nom: el sol fet de ser propietari d’una targeta de crèdit significa que ets major d’edat.

També és important fomentar l’educació, indicant a l’audiència -sobretot, la més jove-, que el porno és un producte pensat com a espectacle i no com a instrucció. Que el que s’hi veu no ha de reflectir la realitat ni ha d’instaurar-se com a estandard a complir en el sexe. I que el sexe sense consentiment no és sexe: és violació.

Aquesta campanya es va fer a Nova Zelanda i pretenia alertar els pares dels adolescents sobre el seu consum de pornografia:

Finalment, es poden introduir canvis en els propis continguts. Enlloc de prohibir el porno, poden ser les mateixes actrius les que imposin una conducta més respectuosa cap a la seva imatge, fins i tot negant-se a participar en rodatges en cas contrari. Ja es va fer a finals dels anys 90, quan es va estendre l’ús del preservatiu entre els actors porno per evitar la transmissió del VIH. I això no va suposar cap boicot de l’audiència. Encara que també és cert que hi ha una subcultura de la pornografia que utilitza el sexe sense preservatiu com a reclam.

T’ha agradat aquest article? Deixa la teva pregunta o comentari i et respondré personalment. I si creus que pot ajudar a algú que coneixes, comparteix-lo!