Ajuda psicològica en malalties respiratòries cròniques

Les malalties respiratòries cròniques afecten una part important de la població. Les més freqüents són l’asma, la malaltia pulmonar obstructiva crònica, la fibrosi quística, l’apnea del son, el càncer de pulmó i la fibrosi pulmonar. La dificultat per respirar i la limitació de la qualitat de vida poden afectar l’estat d’ànim dels pacients i dels seus familiars. Què pot fer el psicòleg en aquests casos?

Què són les malalties respiratòries cròniques

Les malalties respiratòries cròniques són condicions que duren molt temps (més de 6 mesos). Afecten el sistema respiratori però, com que dificulten l’aportació d’oxigen al cos, el seu impacte es nota a la resta de la salut (per exemple, en forma de fatiga). Algunes d’aquestes malalties són progressives i poden acabar provocant la mort.

Els factors de risc més coneguts són el tabaquisme, l’exposició laboral a certes substàncies sense protecció (com el fum) i alguns factors hereditaris. Els dos primers són prevenibles: no fumar i utilitzar màscara quan hem de respirar fums o gasos que poden acabar provocant aquestes malalties. Una dificultat a l’hora d’adoptar i mantenir mesures de prevenció de les malalties respiratòries cròniques és que els efectes dels factors de risc en la salut no es noten immediatament, sinó que poden trigar dècades. I això redueix la percepció de risc, sobretot en els joves.

Aquestes patologies poden afectar persones de qualsevol edat, algunes començant a la infància (com l’asma o la fibrosi quística) i d’altres més habituals a l’edat adulta, com el càncer de pulmó o la malaltia pulmonar obstructiva crònica. En algunes d’elles la causa és desconeguda, com passa amb la fibrosi pulmonar idiopàtica.

Les malalties respiratòries cròniques més habituals

Asma

L’asma és una inflamació dels bronquis (les vies aèries dels pulmons) que obstrueix el pas de l’aire. Provoca dificultat respiratòria, sibilàncies (xiulets), sensació de pressió al pit i tos. Els símptomes es manifesten per episodis, que poden ser entre diversos cops al mes i diversos cops al dia. Els episodis es poden presentar quan es fa exercici físic, en moments de gran emoció, o quan es respira fum o elements que provoquen al·lèrgia (pols, pol·len, etc). El tractament és farmacològic (inhaladors per a les crisis i un preventiu per reduir-ne la freqüència) i psicològic (educació per a la salut).

Malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC)

La malaltia pulmonar obstructiva crònica és una obstrucció de l’entrada i la sortida de l’aire dels pulmons. Es tracta d’una malaltia progressiva, que comença amb tos, fatiga i sensació d’ofec, i presenta esgotament, falta de concentració i inflamació dels turmells i les cames quan avança. El seu principal factor de risc és el tabac: el 80% de pacients han estat fumadors. El seu tractament és farmacològic (broncodilatadors) i psicològic (educació per a la salut).

Fibrosi quística

Les persones amb fibrosi quística produeixen una mucositat que obstrueix els conductes dels pulmons, els intestins i el pàncrees. En afectar els pulmons produeix tos amb expectoració, infeccions respiratòries freqüents i deteriorament pulmonar progressiu. Té un component genètic. El seu tractament és farmacològic, dietètic (alimentació hipercalòrica i hiperproteica), i inclou exercici físic i fisioteràpia respiratòria. Quan la malaltia està molt avançada pot ser necessari un trasplantament de pulmó.

Apnea del son

L’apnea del son afecta algunes persones quan dormen, fent que la respiració s’aturi transitòriament. El descans és de mala qualitat i, durant el dia, els pacients tenen son. Això pot fer que algunes activitats, com la conducció, siguin perilloses, i provoca un augment del consum de substàncies. El tractament es basa en l’ús del CPAP quan es dorm (un aparell que, a través d’una màscara, subministra aire de manera contínua per evitar que les vies respiratòries s’obstrueixin).

Càncer de pulmó

El càncer de pulmó apareix quan algunes cèl·lules d’aquest òrgan pateixen una mutació que fa que es divideixin de manera descontrolada. Amb el temps s’acumulen i formen un tumor. Els símptomes són la tos (de vegades, amb sang), la dificultat respiratòria, el cansament i el dolor toràcic.

El seu pronòstic és poc favorable, però la supervivència va en augment gràcies al tractament basat en la cirurgia i la quimioteràpia. També és molt important el suport psicològic en totes les fases de la malaltia.

Fibrosi pulmonar

La fibrosi pulmonar és un enduriment dels pulmons, que fa que cada cop costi més respirar i que arribi menys oxigen a la sang. Es manifesta amb tos, fatiga, molèsties al pit i coloració blavosa de les puntes dels dits, degut a la manca d’oxigen. També és una malaltia greu i progressiva, i pot obligar el pacient a portar un tub que li subministri oxigen a través del nas de manera permanent (fins i tot estant a casa). El tractament és farmacològic i s’aconsella exercici físic, dieta i prevenir l’estrès.

El psicòleg amb persones amb malalties respiratòries cròniques

Totes les formes de malaltia respiratòria crònica necessiten tractament mèdic. El psicòleg no intervé en la seva cura, però sí que pot ajudar a millorar la qualitat de vida. El camp d’especialització en aquest cas és la Psicologia de la Salut: l’àrea de la psicologia que se centra en la promoció i manteniment de la salut, la prevenció i tractament de les malalties, les disfuncions associades a les malalties i la millora del sistema sanitari.

El tractament de qualsevol malaltia respiratòria crònica inclou l’educació per a la salut: les mesures que promouen que les persones s’impliquin tant en la seva salut com en el tractament de les seves malalties. En tenim un bon exemple amb la dificultat respiratòria, un símptoma que, quan es presenta, pot venir acompanyat d’ansietat. I aquesta ansietat, al seu torn, agreuja la dificultat respiratòria. Doncs el psicòleg de la salut pot ensenyar tècniques de relaxació, de respiració i de manteniment de la calma per aturar aquestes situacions, que generen preocupació en el pacient i el seu entorn.

Des d’abans que es presenti la malaltia fins al final del procés el psicòleg pot fer diverses contribucions:

• En la prevenció: ajudar a deixar de fumar, consolidar hàbits que requereixen motivació com l’exercici físic, el manteniment d’una dieta equilibrada, promoure el seguiment de l’estat de salut propi, etc.
• En el tractament: Ajudar a gestionar emocionalment la malaltia i les seves conseqüències, contribuir a recuperar la qualitat de vida perduda, facilitar l’acceptació de la dependència d’altres persones, reduir la desesperança, parlar amb el pacient del que prefereix no parlar amb ningú més, promoure el seguiment de les recomanacions del metge, ajudar a millorar la comunicació amb la família, preparar del final de la vida, etc.

El psicòleg amb cuidadors/es de malalts crònics

Quan una malaltia crònica i greu progressa, sovint s’acaba depenent d’altres persones. Primer la dependència és per a activitats com conduir, anar al metge, etc. Però pot acabar afectant activitats bàsiques com menjar, dutxar-se, o anar al lavabo. Aquesta situació no només afecta el pacient -que ho viu com un sentiment d’inutilitat i una pèrdua d’intimitat, sinó també als seus cuidadors.

Fer de cuidador/a d’un malalt crònic no és fàcil. Habitualment sol ser un/a familiar. Cal una dedicació de moltes hores al dia, recordar les visites mèdiques i els horaris de medicació, fer esforços físics (com aixecar el malalt), etc. També comporta un gran estrès i el pensament que no s’arriba a tot. Aquestes persones tenen la sensació que la seva vida gira al voltant de la tasca de cuidar el seu familiar. A més a més tenen por de sortir de casa i deixar-lo sol, encara que sigui poca estona, per si passa alguna cosa durant la seva absència.

Algunes pautes bàsiques perquè el desgast de la feina de cuidador/a no sigui excessiu són aquestes:

• Intentar que el pacient faci ell mateix tot el que pugui fer (reduir la dependència a aquelles activitats per les quals, efectivament, és dependent).
• Demanar ajuda a altres familiars per no assumir tota la feina.
• Permetre’s moments de distracció: estones lliures, anar al cinema, sortir a sopar, trobades amb altra gent, etc.
• Donar-se permís per cometre errors i per no arribar a tot arreu.
• Parlar amb altres persones que també estiguin cuidant un malalt crònic. Les seves experiències i consells poden ser molt útils. Sovint les associacions de pacients organitzen trobades i grups de suport d’aquest tipus.

Si aquestes pautes no són suficients per a reduir l’estrès de qui cuida una persona amb una malaltia crònica, es pot demanar ajuda professional.

---

T’ha agradat aquest article? Deixa un comentari i et respondré personalment. I si creus que pot ser útil per a algú que coneixes, comparteix-lo!