10 maneres de reduir l’impacte de l’hepatitis

L’hepatitis és una malaltia que, quan esdevé crònica, pot perjudicar la qualitat de vida de la persona. La seva tendència a l’evolució comporta una sèrie de problemes que es poden abordar per millorar el benestar i la capacitat de dur a terme les activitats diàries. Aquest article presenta 10 coses que es poden fer per reduir l’impacte de l’hepatitis a nivell físic, psicològic i social.

L’impacte de l’hepatitis

L’impacte de l’hepatitis crònica (de més de 6 mesos) a nivell personal depèn de la possibilitat de rebre tractament, i de l’eficàcia d’aquest. Algunes hepatitis tenen un tractament eficaç (com l’Hepatitis C) mentre que en altres casos només es pot controlar la malaltia (com l’hepatitis autoimmune).

Aquestes patologies tendeixen a evolucionar de manera semblant, sigui quina sigui la seva causa. El fetge danyat intenta reparar-se a si mateix a través de cicatrius (fibrosi hepàtica). Les cicatrius es poden endurir i donar lloc a la cirrosi hepàtica, que amb el temps es pot descompensar. En algunes persones s’arriba a formar un hepatocarcinoma (càncer de fetge).

La qualitat de vida es veu més afectada com més avança la malaltia. Poden passar molts anys abans no apareguin els primers símptomes, però quan ho fan alteren el benestar i la capacitat de dur a terme les activitats de la vida diària. Per això és bo recordar, una per una, quines són les àrees més afectades i com es pot reduir el seu deteriorament.

1. Mobilitat

Un dels símptomes més destacats de l’hepatitis, quan apareixen, és la fatiga. Alguns pacients em comenten “És que camino 100 metres i ja no puc més. He de parar a descansar“. Encara que això era més freqüent amb els tractaments per a l’Hepatitis C amb interferó, ribavirina i telaprevir / boceprevir, continua presentant-se en l’actualitat.

El que es pot fer en aquest cas és aprofitar els dies en que s’està més descansat per fer una mica més d’activitat, i donar-se permís per estar més quiet/a quan la fatiga sigui important. Cansar-se en excés no ajuda en res, i fa augmentar el malestar. Si l’activitat física moderada es fa quan es pot el cos i l’estat d’ànim ho notaran. En canvi, com més es deixi que l’hepatitis ens limiti l’activitat, més costarà recuperar-la.

Com a exercici físic moderat és suficient amb caminar 30 minuts al dia, quasi cada dia, a pas normal. Es pot aprofitar que s’ha d’anar a algun lloc per fer una volta més gran. Si a més a més es fa en parella o en grup, reforcem el suport social, que és molt important no només en la malaltia sinó també en la salut.

2. Dieta

L’impacte de l’hepatitis en la dieta no sol ser important. Només si hi ha nàusees i vòmits, però aquests són símptomes més propis de l’hepatitis aguda que no pas de la crònica. Si no hi ha patologies afegides la recomanació és de menjar de tot i variat. La dieta mediterrània és ideal perquè aporta molta fruita i verdura, riques en vitamines.

És important beure aigua per mantenir una bona hidratació, i reduir el consum de greixos animals i bolleria industrial. Una de les funcions del fetge és emmagatzemar greixos i, quan està danyat, no sempre la pot fer correctament. Per tant regular el consum de greixos ajudarà a reduir-ne la presència a la sang.

3. Tabac i alcohol

Amb una infecció per virus d’hepatitis i/o amb dany hepàtic detectat, per qualsevol causa, es recomana eliminar el consum d’alcohol completament i per sempre. L’alcohol accelera la cirrosi, tant si és la causa de l’hepatopatia com si no. Això pot ser difícil en una cultura com la nostra, on el consum d’alcohol està normalitzat i l’associem a les celebracions. Com a alternatives hi ha les begudes desalcoholitzades (vi, cava o cervesa), els sucs, etc. La “cervesa sense alcohol” en porta una mínima quantitat. La que no en conté gens es comercialitza com a 0,0.

El tabac també accelera la cirrosi hepàtica, perquè la nicotina es metabolitza al fetge. Però els problemes del tabac van molt més enllà: el tabac és l’únic producte del mercat que resulta perjudicial quan es consumeix tal com recomana el seu fabricant. A més a més causa danys a la salut fins i tot en una quantitat mínima. Per tant, si encara no fumes, no comencis. I si ja fumes, és un bon moment per deixar-ho.

4. Estigma

L’hepatitis s’associa -de vegades, massa ràpidament- al consum d’alcohol i a la promiscuitat. Cap d’aquestes dues coses són necessàries ni suficients perquè hi hagi una malaltia hepàtica, però la desinformació fa que les persones ho assumeixin directament. Atribuir una hepatitis a l’estil de vida és un error, i no ajuda a la seva cura.

L’estigma en l’hepatitis es pot traduir en rebuig social, per por de la transmissió. En realitat les úniques hepatitis que es transmeten són les virals (A, B, C, D, E). L’A i la E són agudes. La C es transmet exclusivament amb l’entrada de sang infectada al cos. La D no es manifesta sola (necessita la B). I la B té vacuna. Les hepatitis virals es poden transmetre, però ho fan més per imprudència que per accident.

La millor manera de prevenir l’estigma és seleccionar quina informació donem a cadascú. La teva salut és teva i la informació que en tens també. Davant de preguntes indiscretes o comentaris poc afortunats pots fer valdre el dret a no contestar.

5. Son

L’impacte de l’hepatitis en el son està més relacionat amb l’ansietat i el dia a dia que no pas amb la malaltia pròpiament. A més a més la qualitat de vida es veu més afectada en persones amb hepatopatia avançada, i això sol ser a partir dels 60 anys. A aquesta edat el son està alterat de manera natural.

Les tècniques de relaxació i respiració ajuden a conciliar el son. També ajuda sopar lleuger i evitar el cafè i les begudes excitants a partir de la tarda. O fer activitat física cap a migdia i mantenir uns horaris regulars (llevar-se i anar a dormir sempre a la mateixa hora, independentment de quant s’hagi dormit). Si et costa dormir ets pots aixecar i caminar una mica per casa, a ritme molt lent, o fer una dutxa amb aigua calenta.

6. Sexualitat

Tal com passa amb el son, la sexualitat canvia a mesura que avança l’edat. A més a més la pròpia patologia pot afectar la líbido, perquè el fetge participa en la producció d’hormones. Però ni la malaltia ni l’edat són un motiu per abandonar la vida sexual si no es vol.

La frase “A la meva edat ja no es pot practicar sexe” no té cap base real. L’edat no és un motiu per deixar de fer res (el sexe, inclòs).

El que sí que passa amb el sexe és que es transforma. Es fa més lent, menys freqüent i de manera diferent. La comunicació amb la parella és important per fer que el sexe sigui satisfactori. Si no es troba la manera també es pot consultar un professional.

7. Por de la progressió

Les persones que tenen hepatitis en coneixen el curs evolutiu. La informació és molt abundant i se sap que les conseqüències de la malaltia poden ser greus. És clau que les fonts consultades per informar-se siguin fiables i elaborades per professionals. Així com desconfiar dels remeis miraculosos, encara que sembli que pel fet de ser naturals han de ser segurs.

La por de que l’hepatitis s’agreugi és normal. Parlar amb el metge sobre les alternatives de tractament i mantenir una bona xarxa de suport social ajuden a alleugerir aquesta preocupació. És important parlar obertament de la malaltia i de les pors que planteja quan se’n tingui ganes. I consultar un professional de la psicologia si es creu necessari.

8. Concentració

Alguns pacients descriuen problemes de concentració com a part de l’impacte de l’hepatitis. No és clar que la causa sigui la malaltia pròpiament, sinó més aviat la preocupació que genera. Per millorar la concentració en una activitat es poden reduir els estímuls distractors del voltant (llums, alarmes, timbres, telèfons, etc) i demanar a les persones properes que no molestin durant una estona. També són d’utilitat eines com els post-it o les notes que ajuden a recordar les coses.

9. Seguiment mèdic

El metge o metgessa és qui més pot ajudar a conviure amb l’hepatitis. És important complir la pauta de tractament i fer cas dels seus consells. Evidentment la decisió final sobre què fer i què no fer és del pacient, però l’experiència professional és un recurs de valor. També s’aconsella anar als controls periòdics per assegurar que no apareixen noves complicacions. Se solen fer cada 6 mesos.

Les visites també són l’oportunitat per fer preguntes. Fins i tot s’hi pot anar amb els dubtes apuntats a un paper o una llibreta per no oblidar-se’n. Anar-hi acompanyat també ajuda a contrastar la informació i a recordar elements que el metge o metgessa hauria de saber.

10. Manifestacions extra-hepàtiques

Les manifestacions extrahepàtiques són conseqüències de l’hepatitis que es manifesten fora del fetge. Alguns pacients amb Hepatitis C tenen problemes a la pell o a les articulacions. Cada especialista valorarà el tractament més adequat. Amb qualsevol patologia del fetge també es pot tenir sagnat fàcil (per exemple, pel nas) o picors. No dubti en consultar els professionals per reduir-ne els efectes.

En cas de complicacions com la cirrosi descompensada es poden donar situacions d’urgència com l’ascitis (acumulació de líquid al ventre) o l’encefalopatia hepàtica (un quadre psiquiàtric amb alteració del son, l’orientació i el pensament), que requereixen un ingrés hospitalari.

---

Tens hepatitis o algun familiar amb la malaltia? Si vols pots fer alguna pregunta o comentari i et respondré. També ho pots fer en privat, per telèfon/Whatsapp (644 29 87 59) o per email a info@psicologiaflexible.com. Gràcies per llegir i compartir l’article!