Relacions simètriques i asimètriques

Relacions simètriques i asimètriques

Les relacions es poden classificar de moltes maneres. Una d’elles és segons el grau de simetria. Les relacions simètriques són les que mantenen els seus membres en situació d’igualtat (com una parella). Les asimètriques són les que situen un membre sobre l’altre o els altres (com un mestre i els seus alumnes). En aquest article parlem de la importància de mantenir, en una relació, la naturalesa que necessita.

Relacions simètriques i asimètriques - Psicologia Flexible

Les relacions simètriques

Les relacions simètriques són aquelles en les quals els seus membres estan en condicions d’igualtat. L’exemple més clar és el de la parella, però també passa amb els amics. O amb un grup de ciutadans qualssevol, sense que cap d’ells tingui una posició d’autoritat. Amb dues persones que són amigues no té sentit dir que una és més amiga de l’altra del que aquesta ho és amb la primera.

En una parella no hi ha -o no hi hauria d’haver- un membre que tingui autoritat sobre l’altre. L’autoritat té una contra-partida: allibera l’altre membre de la responsabilitat. Que un prengui decisions pels dos el fa responsable de tots dos. Per tant una persona ha de decidir si accepta limitar la llibertat de l’altre a l’hora de prendre decisions, sabent que això allibera l’altre de les seves responsabilitats.

Acceptaries que la teva parella prengués decisions per tu… i te’n fes responsable?

Les relacions de parella són relacions simètriques - Psicologia FlexibleHo veiem sovint en algunes parelles, que se suposa que tenen relacions simètriques. Un membre permet o prohibeix a l’altre fer una cosa. I quan l’altre trenca aquesta norma, rep un càstig. La cultura ho ha il·lustrat molt bé amb la frase “Avui dorms al sofà“. És un exercici d’autoritat que no es correspon amb la naturalesa d’una relació de parella.

Partim de la base que les persones són lliures d’actuar com vulguin i prendre les decisions que vulguin. Com dèiem, la responsabilitat recau en qui ha pres la decisió. Les relacions simètriques es poden convertir parcialment en asimètriques si hi ha acceptació per part dels dos membres, i la capacitat de recuperar la simetria quan un dels dos ho vulgui. Exercir l’autoritat sobre l’altra persona és possible que constitueixi una situació de violència.

Les relacions asimètriques

A diferència de les relacions simètriques, les asimètriques són aquelles en que un membre té autoritat sobre l’altre o els altres. És el que passa entre un mestre i un alumne, entre un pare/mare i un fill, entre un policia i un ciutadà o entre un directiu i un treballador. És a dir, no són relacions basades en la igualtat.

L'autoritat dels pares sobre els fills - Psicologia FlexibleEn aquestes relacions l’asimetria és necessària i es justifica per un motiu. El mestre ha de tenir autoritat sobre l’alumne per facilitar que aquest alumne rebi uns coneixements -no només acadèmics- de manera ordenada. El pare i la mare han de tenir autoritat sobre el fill per ensenyar-lo a moure’s pel món. El policia necessita exercir l’autoritat per mantenir l’ordre públic. I el directiu té autoritat sobre els treballadors per fer encaixar els resultats del treball en una línia estratègica.

Com dèiem, l’asimetria va lligada a la limitació de la responsabilitat. A mesura que l’autoritat es dissol, aquesta responsabilitat queda cada cop més repartida. Quan un fill es fa gran, l’autoritat que exerceixen els seus pares cap a ell disminueix, però alhora s’espera que es vagi adquirint la capacitat de respondre de les seves coses. Fer-se responsable del bo i del dolent és el preu que cal pagar per prendre decisions lliures.

Què passa si s’altera aquest ordre

Les persones ens identifiquem amb els nostres rols. El rol és un seguit de conductes que van lligades a una posició, i que la societat espera que complim. Per altra part, una persona pot tenir diversos rols. Un home pot tenir un rol de pare amb la seva família, un rol de parella amb la seva dona, un rol de treballador a la seva feina, etc. Si les conductes no s’adequen al rol, aquest home ho pot viure com un conflicte. I això pot acabar afectant l’autoimatge.

Una pacient em va dir “Tinc una amiga que fa el que vol amb mi. Em tracta malament i em dóna ordres perquè sap que la necessito”.

Relacions asimètriques i autoimatge - Psicologia FlexibleL’autoimatge és la manera com ens veiem a nosaltres mateixos. És diferent de l’autoestima: la valoració positiva o negativa de la nostra autoimatge. Veure’s en relacions simètriques però sota una autoritat pot fer que una persona es plantegi fins a quin punt es pot valdre per ella mateixa.

I com que una autoritat que pren les decisions per nosaltres ens allibera de la responsabilitat, pot donar lloc a una relació de dependència emocional. El problema de les relacions de dependència és plantejar-se què passarà quan la persona de la qual depenem no hi sigui.

Com es pot arreglar

La manera com et relaciones amb els altres és la manera com et relaciones amb tu mateix/a.

Saps el tòpic que diu que abans d’estar bé amb els altres has d’estar bé amb tu mateix/a? Doncs no és un tòpic. Tenir clar com ens volem relacionar amb els altres i estar decidits a posar-ho en pràctica és fonamental. Trobaràs algunes pautes per fer-ho aquí.

Podem deixar clar als altres quina relació hi volem tenir. No sempre cal fer-ho explícit, com en una declaració d’intencions. Ho demostrem amb la manera com actuem davant dels altres, i amb la manera com reaccionem davant del que els altres ens diuen o ens fan. L’assertivitat ens pot ajudar a fer valer el nostre dret a ser respectats.

Trobarem persones que tenen necessitat d’exercir l’autoritat. Amb qui sigui. Si no se’n surten amb algú ho proven amb algú altre. És a les nostres mans decidir si ens hi volem sotmetre o no.


Com sempre espero que deixis un comentari i que comparteixis aquest article amb els teus contactes! 

Deixa un comentari

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.