La salut a la tercera edat

La salut a la tercera edat

Quins són els principals problemes de salut a la tercera edat? És normal tenir més malalties? Com afecten la qualitat de vida? La vellesa està marcada per algunes pèrdues i alguns guanys. Aquest últim extrem de vegades s’oblida per l’obsessió de la nostra societat en la joventut. Parlem dels problemes de salut a la tercera edat, de com reduir-ne els efectes, i dels guanys (que també hi són).

La salut a la tercera edat - Psicologia Flexible

Principals problemes de salut a la tercera edat

La salut a la tercera edat està marcada per un deteriorament general. Deixant de banda les malalties, es produeix un enlentiment de la mobilitat i d’algunes funcions cognitives. Augmenta el risc de tenir certes malalties cròniques, cosa que no vol dir -com erròniament se sol considerar- que sigui normal tenir més malalties durant la vellesa. És cert que es deteriora la salut, però no que toqui estar malalt quan s’arriba a certa edat.

L’augment de l’esperança de vida (al nostre país, actualment és de 86,1 anys en les dones i de 80,5 anys en els homes) ha propiciat un augment d’aquest risc. Afortunadament la investigació en salut també ha avançat i ha pogut fer front a aquesta situació. Fins i tot després de les retallades tenim el setè sistema sanitari més sostenible del món, segons dades de l’Organització Mundial de la Salut corresponents a l’any 2016.

En la salut física els problemes més habituals són les malalties cardiovasculars, el càncer, l’ictus i les demències. També apareixen situacions com l’artrosi (pèrdua de mobilitat de les articulacions). En la salut mental augmenta el risc de tenir alguns símptomes d’ansietat o de depressió, així com el deteriorament cognitiu propi de les demències. A nivell psicològic potser la situació més delicada sigui la dependència, de la qual parlarem a continuació.

La situació de dependència

La dependència a la tercera edat - Psicologia FlexibleHi ha alguns aspectes que cal tenir en compte de la dependència relacionada amb la salut a la tercera edat.

La dependència costa d’acceptar perquè afecta l’autoimatge, l’autonomia i la intimitat. La persona dependent sent que perd el control de la seva vida: necessita algú altre per fer coses que abans feia sol. A més a més la dependència és progressiva: es pot començar sent dependent per activitats com carregar pesos o fer coses complicades i anar avançant fins a una dependència per activitats bàsiques com anar al lavabo o aixecar-se.

Els darrers anys s’hi afegeix la sensació d’incertesa. Coses que es consideraven inamovibles han deixat de ser-ho: les pensions estan amenaçades (almenys per a les generacions futures; les actuals tenen les pensions garantides), el domicili dels fills, els horaris dels familiars, l’edat de jubilació, etc. Aquests canvis alteren una estabilitat que les persones grans necessiten. Darrerament també s’ha sumat, en molts casos, la responsabilitat de cuidar els néts quan els pares treballen (de vegades, durant moltes hores).

Amb tot això, què es pot fer?

  • La persona gran pot negociar amb els seus cuidadors: Fins on arriba l’ajuda, què pot fer sola, etc.
  • Fer que la presa de decisions sigui conjunta entre tots els implicats.
  • Donar-se temps. El canvi que provoca la dependència a l’autoimatge es pot anar assumint de mica en mica.
  • Mantenir l’activitat fins on es pugui, acceptant les limitacions.
  • Buscar el suport social de persones en una situació similar.

Mantenir la qualitat de vida

Gent gran i activa - Psicologia FlexibleL’activitat física i mental és una manera de promoure la salut i prevenir la malaltia. És important dur-la a terme fins on sigui possible, sense comprometre la pròpia capacitat. Com més quiets ens quedem, més s’hi acostumarà el nostre cos i ens ho demanarà. Sense oblidar que alguns dies podem estar més cansats i, per tant, fer menys coses. Activitats com l’esport, llegir el diari, fer mots encreuats, etc, poden ser d’ajuda.

S’aconsella menjar de tot i variat i beure aigua. Les persones grans poden perdre la sensació de set; és important beure de tant en tant encara que no tinguem set per evitar la deshidratació. També ho és reduir el consum de sal i d’alcohol. L’alcohol està contraindicat si hi ha una malaltia dels ronyons, del fetge o s’estan prenent psicofàrmacs.

El suport social amb els amics i la família es important, tant en la salut com en la malaltia. Ajuda a mantenir-se actiu i contribueix al benestar.

Pel que fa al son, aquest es fa més lleuger en persones d’edat avançada. S’aconsella anar a dormir d’hora i llevar-se d’hora, i mantenir uns horaris regulars encara que s’hagi dormit poc. Aixecar-se més tard per compensar les poques hores de son contribueix a alterar, encara més, el ritme de son-vigilia.

L’activitat sexual no té perquè reduir-se si no es vol. No és cert que l’edat sigui un motiu per considerar que “ja no es pot tenir sexe“. Encara que la sexualitat canvia, es pot adaptar a les noves circumstàncies per mantenir-la.

Fer-se gran: pèrdues i guanys

A cada etapa de la vida es perden unes coses i se’n guanyen unes altres. I la vellesa no n’és una excepció.

Pèrdues i guanys a la tercera edatEn el camp de la salut a la tercera edat es perd agudesa en els sentits (excepte l’olfacte, que es manté), es perd destresa motora i autonomia física i es perd memòria a curt termini i memòria episòdica. La memòria a curt termini és la que dura uns 30 segons i permet recordar petites unitats d’informació (per exemple, retenir un número de telèfon mentre anem a buscar un paper on apuntar-lo); la memòria episòdica permet recordar elements de la pròpia biografia.

Però també hi ha guanys. Es guanya aprenentatge acumulatiu (a tot el que se sabia, s’hi afegeixen els nous aprenentatges, en aspectes tècnics i socials). És el que se sol anomenar “l’experiència que dóna l’edat“. Aquesta experiència fa que es guanyi autonomia psicològica: les persones grans es valen dels seus coneixements. També augmenta el temps lliure quan no s’ha de treballar. I, finalment, es relativitzen més els problemes: coses que abans creaven una gran preocupació, a la tercera edat semblen menys importants.

Una de les claus de la felicitat en la gent gran és trobar un sentit a la vida. Sobretot de cara als últims anys, amb la proximitat de la mort, ajuda pensar que la vida que s’ha viscut ha tingut sentit: pel que s’ha fet, el que s’ha aconseguit, i el que es deixa a les generacions següents.


Si t’ha agradat aquest article, pots deixar un comentari i compartir-lo amb els teus contactes. Moltes gràcies per llegir-lo!

Deixa un comentari

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.