Com ser emprenedor i no morir en l’intent

Amb el mercat de treball tocat per la crisi i la precarietat laboral moltes persones han decidit crear-se la seva pròpia feina. Però ser emprenedor també té dificultats, i no tothom aguanta el primer any. Hi ha oportunitats per a tothom, cosa que no vol dir encertar-la a la primera. En aquest article parlem de com ser emprenedor i no morir en l’intent.

Per què ser emprenedor

Ser emprenedor no va necessàriament lligat a la crisi econòmica. Les persones que no es volen moure pel mercat laboral o que han trobat una necessitat que ningú no ha satisfet ho tenen en compte com a opció. La premisa “Si vols una cosa que no existeix, crea-la“, és un bon punt de partida.

El que sí que ha fet la crisi és incrementar el número de persones que fan el pas. Ja sigui perquè s’han quedat sense feina o per la precarietat laboral hi ha hagut més persones que s’hi han llançat. Davant de la dificultat -ja no de tenir feina, sinó de tenir una entrevista de treball-, aprofitar uns estalvis o una habilitat es converteix en una opció. A més a més hi ha gent que diu que no vol viure sota la pressió del risc constant de ser acomiadat.

Què implica ser emprenedor

El diccionari de la Llengua Catalana defineix emprenedor com “que té iniciativa i coratge per emprendre i dur a terme, amb una gran activitat, les pròpies empreses, especialment les empreses difícils, arriscades“. Aquí parla d’empreses no amb un sentit econòmic sinó de projectes personals. Però la definició és aplicable a l’emprenedoria.  Ens diu que ser emprenedor vol dir tenir iniciativa i coratge. La iniciativa és la capacitat de començar coses noves. El coratge és la facultat de continuar-les superant la por que ens causen les dificultats. Després parlarem del risc.

En un altre article ja vaig parlar dels pros i contres de ser autònom (la majoria dels emprenedors comencen així). En general els contres són la pressió fiscal (haver de pagar IVA, IRPF, Seguretat Social i despeses d’empresa), la incapacitat del govern espanyol de fer una llei que ajudi als emprenedors i la incertesa. Els pros són la llibertat i el sentiment de pertinença del teu propi negoci.

Què es necessita per emprendre

Fa temps ja apuntava tres coses que necessites per ser emprenedor: un camp de domini (alguna cosa que sàpigues fer), un segment de mercat (el grup de persones a qui vendràs els seus productes o serveis) i una oportunitat (la possibilitat de crear, mantenir i fer créixer el teu negoci). El que no necessites, encara que sembli el contrari, són molts diners. Però altres coses que també van molt bé són aquestes:

• Autodisciplina. Perquè si no tens un cap que et marqui les condicions de treball (horaris, llocs, activitats, etc) ho has de fer tu. I si no ho fas, no cobres. Això inclou poder planificar el treball, per no anar a cegues, i executar allò planificat.
• Capacitat d’assumir riscos. Invertir 1.000 euros quan en tens 30.000 no és un risc. Invertir-los quan en tens 1.500, sí. Assumir riscos vol dir moure’s en la incertesa de no saber si funcionarà. Però, en canvi, saber que pot haver-hi problemes si no funciona.
• Disposició a aprendre. Això no vol dir només poder aprendre, sinó estar disposat a fer-ho. Perquè de cop pots descobrir una cosa que et tira per terra tot un sistema de creences, i és més còmode ignorar-ho per no haver de fer l’esforç de re-aprendre. Ser emprenador vol dir que, si et trobes amb això, respiris profundament i facis els canvis necessaris.
• Capacitat d’adaptar-se a l’entorn canviant. La incertesa s’ha instal·lat a les nostres vides. Si et surt l’oportunitat de la teva vida a Suècia i tens un mes per fer un curs accelerat de suec, mira de fer-ho possible.
• Persistència. Perquè els primers mesos no obtindràs rendiment, però cal construir. Primer veuràs que no guanyes res; després comences a guanyar alguna cosa. Posteriorment arribes a cobrir despeses. Després tens els primers ingressos i, finalment, t’hi guanyes la vida. Molts arriben a viure còmodament i alguns -pocs- s’hi fan rics.

Però com es fa?

Els aspectes tècnics de l’emprenedoria prefereixo deixar-los pels experts en aquest tema. Jo només domino la part de la psicologia. I davant de la realitat que diu que el 30% de negocis tanquen abans d’arribar al primer any, el que et puc dir és que acceptis que això pot passar. Però no té perquè ser un fracàs. Aprèn què ha anat malament i què has fet malament (són coses diferents) perquè vagi millor la vegada següent.

Un cop tinguis clar què vols fer, pensa que si ja existeix, millor. Segur que pots trobar la manera de fer-ho diferent, o de promoure-ho diferent o d’entregar-ho diferent. Preocupa’t sobretot de què necessita -o què vol- la persona a qui li aniràs a vendre. Perquè per molt atractiu que sigui el teu producte o servei, si la persona no el vol, no li vendràs.

Si el que vols fer encara no existeix, és una oportunitat per crear-ho. De fet la majoria de coses encara no s’han creat, ni ningú n’ha tingut la idea. Oi que sembla que ja està tot inventat? Doncs això va dir Charles H. Duell: que ja estava tot inventat… l’any 1889.

No et deixis trair per la teva pròpia ment. Ella et vol a la zona de confort. Allà on tot és segur i no hi ha perill de fracassar. Ser emprenedor vol dir que els dubtes i les pors inicials s’aparquen mentre es dissenya una idea. Encara que sembli absurda. Ja tindràs temps després de depurar-la. No facis cas, tampoc, de les veus que et diuen “Tu no ho saps fer això” o “et faràs mal” o “no et compliquis i vés a allò més fàcil“. Impediran que desenvolupis la teva idea abans d’haver-t’hi posat i, tal vegada, d’haver-te’n sortit.

En resum, la possibilitat de ser emprenedor no és útil per a tothom. Però si has tingut una idea, creus que pot funcionar i tens unes hores al dia, potser val la pena intentar-ho. Pots perdre unes coses i guanyar-ne unes altres. Com tot en aquesta vida.

---

Has pensat en ser emprenedor o emprenedora? Què t’ha semblat aquest article? Pots deixar un comentari i respondré. Gràcies per llegir-lo i compartir-lo!