Com sobreviure a un cap insuportable

Segur que en alguna feina has tingut un cap insuportable. D’aquells que sempre estan de mal humor, criden i no semblen contents amb res. La dificultat de trobar una nova feina fa necessari aprendre a aguantar aquesta situació. Probablement no podràs fer que el cap insuportable estigui content, però sí que, com a mínim, no et molesti gaire. En aquest article t’explico com.

Com és un cap insuportable

El cap insuportable és aquell que sempre sembla estar de mal humor. Tracta tothom de manera humiliant i s’enfada quan els altres fan menys del que esperava d’ells (un enuig que disfressa de sorpresa). Només valora la seva com a manera correcta de fer les coses. Fa demandes molt difícils de realitzar. I disposa de les persones com si aquestes no tinguéssin crèdit o opinió.

El que fa qualsevol cap, amb més encert o amb menys, és exercir l’autoritat. En un article anterior parlava de les relacions asimètriques: aquelles on una persona està per sobre de l’altra per una qüestió de grau. Exercir l’autoritat vol dir exercir el poder, encara que són coses diferents. El que marca la diferència entre un cap insuportable i un altre de més agraït és com s’exerceix aquesta autoritat.

Un bon exemple de cap insuportable és el del personatge de Miranda Priestly a la pel·lícula “El diable es vesteix de Prada“. Una directora de revista de moda que contracta una assistent personal a la qual humilia constantment, amb peticions molt difícils de complir i generant un entorn de treball desagradable i altament competitiu. Aquí en teniu un fragment:

Com aconseguir que estigui més tranquil

El problema que sol tenir un cap insuportable és que a les preocupacions normals se li suma la de la seva responsabilitat a la feina. És a dir, pot tenir les mateixes dificultats que tothom (una hipoteca, uns fills, un problema de salut, etc) i, a més a més, la feina que ha de sortir. Perquè probablement també tingui algú per sobre que li exigeix molt i li demana explicacions.

Si et trobes amb un cap insuportable no facis competir el teu ego amb el seu. Podria conduir a una escalada de la tensió. A més a més us desgastarà a tots dos i us distraurà de la feina. Però tampoc li facis la pilota per tranquil·litzar-lo. Igualment evitar-lo no és una solució: tard o d’hora te’l trobaràs.

Una cosa que he vist fer a diverses persones amb un cap insuportable és intentar resoldre els seus problemes. Preguntar-li què li passa i adoptar un to paternalista com si això l’hagués de calmar. Això és el que fa un psicòleg -sense el to paternalista-, però el psicòleg ho fa per dues raons importants. Primera, perquè és la seva feina. Segona, perquè és el client qui l’ha anat a buscar.

El que vol el cap en aquestes condicions és que la gent treballi. Que cadascú faci la feina que li correspon. Els treballadors no podran resoldre els problemes personals del cap, però sí que podran fer la seva feina perquè el cap no se n’hagi de preocupar.

La voluntat d’ajudar a alleujar les preocupacions dels altres és molt positiva i no s’ha de perdre. Però la millor ajuda que pot tenir un directiu és no haver-se de preocupar perquè els treballadors, enlloc de fer la feina que els toca, intenten ajudar-lo a resoldre problemes personals que no són al seu abast.

Respectar-se i respectar

Treballar sota les ordres del cap forma part de la feina. Però això no vol dir que s’hagi de fer en condicions d’abús o de manca de respecte. Tenir un cap insuportable no significa haver de callar davant de la injustícia, o cedir a la por de ser acomiadat per les dificultats de trobar un nou lloc de treball.

És important fer-se valdre amb assertivitat: l’habilitat social de respectar la dignitat i les opinions dels altres mentre es fan respectar les d’un mateix. Per tant si el directiu crida o insulta és normal que el treballador es defensi dient, per exemple “Entenc que qüestionis el que he fet, però això no vol dir que em puguis qüestionar a mi com a persona, i menys que em puguis faltar al respecte“.

I si això no funciona?

De vegades un cap insuportable no és així només perquè a les seves preocupacions habituals se li suma la de la feina. Pot ser la seva naturalesa. Hi ha persones que necessiten exercir la seva autoritat amb despotisme perquè és l’única manera que els altres se sumin a les seves accions. Segurament ho han intentat amb persones sobre les quals no tenen autoritat, però aquestes han anat marxant. Per això fer-ho a la feina, amb els subordinats, és l’últim recurs que els queda.

No és que siguin males persones. En realitat crec que les males persones no existeixen. És que no han trobat cap altra manera d’intentar influir en els altres. És una qüestió de manca d’habilitats socials, que es poden ensenyar i es poden aprendre. El que dèiem de l’assertivitat: respectar-se i respectar.

Si la relació amb el cap insuportable es fa massa difícil, es pot intentar aguantar un temps. Possiblement l’acabaran promocionant i abandonarà el lloc de responsabilitat per ocupar-ne un de superior. És que com més despòtic és un cap més amunt es promociona? Més o menys. Però no pel despotisme en si mateix, sinó perquè aquest despotisme l’ajuda a aconseguir els objectius de l’empresa: vendre molt i generar pocs costos.

Per això els seus superiors el veuen amb bons ulls. La imatge del directiu de multinacional que acomiada centenars de treballadors de cop no és un mite. Vé d’aquí. Com menys empàtica sigui una persona, més probabilitat té d’escalar posicions dins d’una empresa.

En tot cas sempre hi ha una sortida: deixar la feina. Encara que actualment costi trobar-ne una altra (fins i tot costi aconseguir una entrevista de treball) fer aquest canvi per conservar la dignitat és una opció a tenir en compte.

---

Has tingut algun cap insuportable? Com hi has sobreviscut? Pots deixar un comentari. Moltes gràcies per llegir l’article i compartir-lo!