skip to Main Content

Superar un divorci

La separació de la parella pot ser un dels esdeveniments més estressants a la vida d’una persona. Tant si és un divorci de mutu acord com si és un divorci contenciós, té un enorme impacte en l’estat emocional de totes les persones afectades: el matrimoni i els fills. Parlem de com ens podem ajudar a nosaltres mateixos a l’hora de superar un divorci.

Superar un divorci: Com afecta la separació al matrimoni i als fills - Psicologia Flexible

Per què alguns matrimonis se separen

Les persones s’uneixen en matrimoni amb l’esperança de durar. Fins i tot el casament per l’església estipula que el matrimoni és per a tota la vida. De fet poques parelles preveuen haver de superar un divorci. Però les desavinences en la parella de vegades es fan insalvables, i aquesta s’acaba separant.

L’amor passional, que sol unir la parella, només dura uns anys. Després, per tal que aquesta continui junta, es necessita un element clau: trobar una manera de resoldre els problemes. Perquè els problemes apareixen quasi inevitablement -i les discussions de parella també- i, el que cal, és solucionar-los de manera que els dos membres hi estiguin d’acord.

L’any 2014 l’estat espanyol era el cinquè país del món en divorcis. El 2016 se’n van produir quasi 96.824: Això són 264 divorcis, de mitjana, cada dia. Les principals causes de separació de parella són la incompatibilitat entre els dos membres, les relacions amb terceres persones i la pèrdua de la confiança.

L’augment dels divorcis dels últims anys també s’explica per la percepció d’incertesa. Abans era habitual tenir una feina per a tota la vida, una llar per a tota la vida… i una parella per a tota la vida. Ara aquesta vida s’ha convertit en imprevisible. I com que exigim solucions ràpides per a tot, no fem l’esforç que feiem abans per intentar mantenir la parella unida. Actualment veiem abans la fi del matrimoni com la única solució. I els fills cada cop són menys un motiu per a demorar-ho.

La diferència entre el divorci de mutu acord i el divorci contenciós

El divorci de mutu acord i el divorci contenciós - Psicologia FlexibleEl divorci és un dret adquirit. D’una època en que l’autoritat religiosa dominava, també, la vida privada de la gent i impedia el divorci, es va passar a la possibilitat de divorciar-se “amb el permís de l’home”: la cultura masclista considerava que la dona no podia decidir trencar el matrimoni. Amb els avenços en igualtat, aquest dret va quedar igualat.

Però amb les relacions de parella, matrimonials o no, passa que un dels dos membres es pot voler separar mentre l’altre no ho vol. És un dels pocs casos en que s’admet que una persona pot prendre una decisió que, en certa manera, coarta el dret d’una altra. És a dir, no és necessari que ambdós hi estiguin d’acord. I això fa que mentre algunes vegades hi ha un divorci de mutu acord, d’altres es converteix en un divorci contenciós.

A nivell psicològic la principal diferència entre superar un divorci de mutu acord i un divorci contenciós és que, en el segon cas, les conseqüències s’agreugen i s’allarguen en el temps. La intervenció judicial no desitjada per una part, l’intent d’allargar la situació per desgastar el cònjuge, el xantatge, la manipulació dels fills, etc, fan que la separació no acordada es visqui amb més dificultat. Fins i tot hi ha persones que arriben a tenir un divorci traumàtic, un esdeveniment vital especialment estressant. Quan a més a més hi ha violència, la situació encara s’agreuja més.

Superar un divorci acordat, cal tenir en compte que tampoc és fàcil. Ho veiem amb més detall al següent apartat.

Com viuen la separació els membres de la parella i els fills

Afrontar la separació del matrimoni - Psicologia FlexibleEls estats d’ànim dominants en una ruptura matrimonial són:

  • Decepció: L’altre membre de la parella no ha actuat com esperàvem i això ens fa replantejar els motius pels quals ens hi vam casar. Descobrim que la relació ens pot produir un patiment que considerem irreparable.
  • Frustració: S’han incomplert unes expectatives. Principalment la de passar la resta de la vida al costat de l’altra persona.
  • Ràbia: Sobretot si veiem que l’altre membre de la parella actua per aconseguir algun avantatge o per a fer-nos mal.
  • Tristesa: Perquè separar-se de la parella implica fer un dol: un procés per a readaptar-nos a la vida en absència de l’altre.
  • Alleujament: Aquest sentiment sol tardar més a arribar, i el notem quan veiem que el divorci, efectivament, ha estat la solució per deixar de patir.

Els membres de la parella també s’enfronten a una altra situació difícil: explicar a la família i els amics la decisió de desfer el matrimoni. Poden rebre pressions per a “aguantar” la relació, o es poden formar aliances al voltant d’un o l’altre membre.

Però aquest fet també té aspectes positius. Explicar la separació permet rebre ajuda de l’entorn social. També pot fer que la família i els amics comprenguin coses que passaven i que no entenien, perquè la parella preferia mantenir els seus problemes en secret mentre intentava solucionar-los.

Com explicar als fills la decisió de divorciar-se

Per a parlar del divorci amb els fills és important assegurar que estaran atents. És a dir, dedicar una estona a seure, explicar-ho, i no fer res més. L’hora de sopar, o mentre veuen la tele, no són bons moments per a tenir aquesta conversa. També convé que siguin els pares qui ho expliquin, i que tots dos participin de la conversa (això és més complicat quan el divorci és contenciós).

Parlar del divorci amb els fills - Psicologia FlexibleProbablement els fills portin temps veient que la relació entre els seus pares no està bé. Malgrat tot els nens solen mantenir l’esperança que tot s’arreglarà. Per tant, quan els pares els diuen que es divorcien, és habitual que no hi estiguin d’acord. I ho poden manifestar amb estupefacció i amb irritació. És important permetre’ls experimentar les seves reaccions, ja que formen part del procés d’adaptació.

El que preocupa més als nens és que es puguin quedar sols. Per tant necessiten saber que sempre hi haurà algú al seu costat, i que l’amor que els pares senten per ells no canvia. També és important dir-los que no és culpa seva. Encara que sembli estrany, els nens poden pensar que ells han provocat aquesta situació i que és un càstig per alguna cosa que han fet.

Com superar un divorci

Una pregunta que em fan de vegades és: Quant temps es necessita per a superar un divorci? I no hi ha una resposta clara, perquè depèn de molts factors. El que pot fer que es tardi més és que sigui un divorci contenciós, amb un procés allargat, amb conseqüències per als fills, i amb poc suport social.

Superar un divorci és fer un dol. Encara que normalment associem el dol amb la mort, un dol es fa després d’una pèrdua important. En aquest cas la pèrdua és el matrimoni. I la millor manera de superar el dol és deixar que faci el seu camí. Durant el dol el nostre pensament i la nostra activitat s’enlenteixen. Així podem reflexionar sobre la pèrdua i anar-la assumint, cosa que no podríem fer amb el ritme que portem habitualment. El dol és un procés d’adaptació per aprendre a viure en una situació que ha canviat.

Donem-nos permís a nosaltres mateixos per enfadar-nos, lamentar-nos, plorar, etc. Són reaccions normals i les hem de poder viure amb naturalitat quan el cos ens ho demana. També és important acceptar que el divorci és definitiu: és temptador mantenir una porta oberta a la reconciliació, perquè ens evita donar el matrimoni per perdut. Però el més recomanable és seguir endavant. Tampoc és una bona idea buscar ràpidament una altra parella. Abans de conèixer algú altre necessitem recuperar l’estabilitat, i no ens podem permetre que la nostra felicitat depengui d’una altra persona.

Com superar un divorci - Psicologia FlexibleIgualment podem fer coses que ens agradin: anar al cinema, fer un viatge, provar menjars diferents, etc. L’exercici físic també aporta molts beneficis, incloent una millora de l’estat d’ànim. Alguns dies ens pot venir de gust sortir amb gent; d’altres dies preferirem estar sols. Pensem en com ens poden ajudar els amics i familiars i demanem-los-ho.

Si tot i això ens sentim malament i ens costa superar-ho, podem demanar atenció professional. El psicòleg ens pot ajudar a ordenar les idees, avaluar què ha passar i recuperar l’autoestima. És a dir, ens pot ajudar a recórrer la part del camí que no podem fer pel nostre compte.


Estàs intentant superar un divorci, o conexies alguna parella amb una separació recent? Deixa un comentari i et respondré personalment. I si creus que aquest article pot ajudar algú que coneixes, comparteix-lo!

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Back To Top