El TDAH en adults

El TDAH en adults

El TDAH (Trastorn per dèficit d’atenció amb o sense hiperactivitat) s’associa a la infància. Però una part dels nens amb el trastorn també el tindran d’adults. El TDAH en adults té característiques pròpies, com un augment del risc d’abús de substàncies o dificultats en les relacions socials. Aquest article parla del TDAH en adults i de com en podem reduir els efectes.

El TDAH en adults - Psicologia Flexible

Què és el TDAH

El TDAH és un trastorn caracteritzat per símptomes que s’agrupen en 3 tipus i unes condicions en les quals aquests símptomes es manifesten. Els tres grups de símptomes són:

  • Inatenció: Donar la sensació de no escoltar, cometre errors per descuits (a l’escola o a la feina), no poder mantenir l’atenció sobre el que s’està fent, distreure’s fàcilment, deixar tasques inacabades, gestionar malament el temps, desorganització en el dia a dia, pèrdua d’objectes, etc.
  • Hiperactivitat: Dificultat per estar-se quiet, fer més moviments dels necessaris per a una activitat determinada, parlar massa, voler fer moltes coses alhora, etc.
  • Impulsivitat: Respondre les preguntes abans que acabin de formular-se, interrompre els demés quan parlen, impaciència (per exemple, saltar-se el torn en una cua), etc.

Per tenir un TDAH els símptomes han de ser nombrosos (no es té el trastorn amb només 2 o 3 símptomes). Almenys alguns d’ells han d’haver començat abans dels 12 anys -encara que el diagnòstic es pot fer a qualsevol edat-. A més a més s’han de manifestar a més d’un ambient (per exemple, a casa i a la feina). I han de provocar un deteriorament important i significatiu en les activitats de la vida diària.

El TDAH NO és un trastorn inventat. NO és un mite per vendre medicaments i NO està provocat pel consum de sucre. Es tracta d’un trastorn neurobiològic (que fa que el cervell dels pacients tingui algunes diferències, com un menor desenvolupament de l’escorça prefrontal). Cada part del cervell s’encarrega d’una sèrie d’activitats, i l’escorça prefrontal processa les funcions executives.

Còrtex prefrontal i TDAH - Psicologia FlexibleLes funcions executives són la memòria de treball (la que ens permet retenir alguna informació durant un temps curt, com quan memoritzem un telèfon per anar a apuntar-lo a un paper), la capacitat de planificació d’activitats, la gestió del temps, l’inici i manteniment de les activitats, el control de les emocions, o l’auto-monitorització.

El TDAH afecta el 5% dels nens i nenes, d’una manera o una altra. Com que comença a la infància està classificat com a trastorn infantil. Però la darrera versió del Manual de Diagnòstic dels Trastorns Mentals (DSM-V) introdueix, com a novetat, característiques pròpies del TDAH en adults. Aproximadament la meitat dels nens amb el trastorn, el mantenen durant la joventut i l’edat adulta.

Diagnòstic i tractament del TDAH en adults

Per a diagnosticar el TDAH en adults cal anar a una unitat especialitzada. La via òptima és explicar al/la metge de capçalera que creiem que podem tenir el trastorn (a partir dels símptomes descrits), i aquest/a valorarà si s’ha d’iniciar el diagnòstic. L’avaluació inclou proves com:

  • Repàs dels símptomes i de com afecten al pacient, tant quan els descriu el propi pacient com quan ho fa algú de la seva família. Com que alguns símptomes van començar en la infantesa, és possible que el pacient no els recordi. Els seus familiars poden fer descripcions més precises.
  • Entrevista clínica per descartar que el quadre es degui a algun altre trastorn, o que ni tan sols sigui un trastorn.
  • Estudi de l’atenció sostinguda: Per veure quant temps es pot mantenir la concentració sobre una activitat.
  • Avaluació de la intel·ligència: Algunes proves de mesura del quocient intel·lectual ajuden a veure si hi ha un TDAH.
  • Avaluació de la personalitat: Per veure com afecten els símptomes l’àmbit social del pacient.
  • Etc.

Aquestes proves es fan al llarg de diferents dies i amb la participació de més d’un professional. Si es féssin totes juntes el resultat podria variar segons l’estat del pacient aquell dia (per exemple, el fet d’haver dormit menys que de costum podria esbiaixar els resultats).

El tractament combina -o hauria de combinar- la teràpia farmacològica amb la psicologia. Un medicament eficaç és el metilfenidat, que ajuda a incrementar l’atenció i la concentració per evitar distraccions. La teràpia psicològica inclou l’establiment de pautes que ajuden a la gestió del dia dia. Les veurem més endavant en aquest mateix article.

Particularitats del TDAH en adults

El TDAH en adults - Psicologia FlexibleEl TDAH en adults té unes manifestacions diferents de les dels nens. En general, la part més visible de la hiperactivitat (el no parar quiet) es redueix molt. Però apareixen altres característiques com:

  • Dificultats en el control de la pròpia conducta: Les persones sense TDAH, quan veuen que estan fent una cosa malament, es poden aturar, reflexionar i re-orientar la seva conducta. Als que tenen TDAH els costa més.
  • Procrastinació: Els falta motivació o voluntat per començar una tasca que preveuen avorrida.
  • Distracció: En el TDAH en adults és freqüent estar fent una activitat i abandonar-la per començar-ne una altra, que també s’abandona per iniciar-ne una tercera. Costa mantenir l’esforç en el que s’està fent.
  • Problemes en el càlcul del temps necessari per a fer una activitat. Això fa que arribin tard a les cites, o que els costi complir els terminis.
  • Major risc de sinistralitat quan condueixen: Sembla que el trastorn s’associa a més conducció temerària, excés de velocitat, o conducció amb el permís caducat. Els estudis diuen que la medicació ajudaria a reduir aquests efectes del TDAH en adults.
  • Problemes en el control dels diners: Els estudis atribueixen als adults amb TDAH més dificultats per controlar la despesa (compres compulsives), menys tendència a estalviar i oblits en els pagaments.
  • Dificultat en la regulació de les emocions: El TDAH en adults comporta un augment del risc de tenir més trastorns, entre ells, d’ansietat o de l’estat d’ànim.
  • Canvis de lloc de treball més freqüents: Dificultats que semblen ubicar-se en les relacions amb els companys, acomiadaments o abandonaments del lloc de treball per avorriment.
  • Major risc d’abús de substàncies: Sobretot alcohol, cocaïna i cannabis. Els adults amb TDAH que abusen d’aquestes substàncies continuen sent una minoria, però amb números més alts que les persones sense TDAH.
  • Problemes en les relacions de parella: Més insatisfacció conjugal i menys qualitat en les relacions. Però els estudis NO identifiquen que la taxa de divorci sigui superior a la de les persones sense TDAH. Això també s’explica per la dificultat en les relacions socials, probablement deguda als símptomes d’impulsivitat.

Com conviure amb el TDAH

L'adult i el TDAH - Psicologia FlexibleExplica al teu entorn que tens un TDAH. Almenys a les persones de confiança. No servirà com a excusa per a res, però els ajudarà a comprendre algunes de les coses que et passen. I fins i tot et podran ajudar en el dia a dia. Els teus coneixements sobre el trastorn també poden anar bé per desfer falsos mites i resoldre dubtes.

Dona’t permís per cometre errors. El TDAH en adults fa que siguin habituals els descuits, els oblits o les pèrdues d’informació. Tasques del dia a dia que per a quasi tothom són molt senzilles, per a un adult amb el trastorn esdevenen complicades. Recorda que el tractament redueix alguns símptomes, però no permet arribar a tot arreu. Acceptar-ho ajuda a evitar les frustracions.

Utilitza estratègies mnemotècniques per a recordar les coses: post-its, avisos al mòbil, etc. Estableix un protocol que puguis memoritzar, per sortir de casa amb tot el que necessites (p.e. “moneder – claus – mòbil – ulleres“). Guarda les coses on saps segur que les trobaràs. Organitza’t les tasques segons le seva prioritat: Urgents, importants i poc importants. Fes-les seguint aquest ordre.

Evita distraccions. Treballa a un espai que només tingui el que necessites. Silencia WhatsApp, tanca Facebook, apaga el televisor, etc. No et col·loquis davant d’una finestra, que et podria fer distreure amb qualsevol moviment. No comencis una activitat fins que no hagis acabat l’anterior.


T’ha agradat aquest article? Pots deixar alguna pregunta o comentari, i et respondré personalment. I si creus que pot ser útil per a algú, comparteix-lo!

Deixa un comentari

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.