El temps afecta l’estat d’ànim?

Tendim a pensar que els dies de pluja estem més tristos i que, quan fa sol, ens sentim més alegres. Però, realment, el temps afecta l’estat d’ànim? Diversos estudis han buscat si hi havia aquesta relació. I darrerament hi han introduït l’impacte que hi pot tenir el canvi climàtic. Aquest article repassa què diu la ciència sobre la relació entre el temps i l’estat d’ànim.

La diferència entre el temps i el clima

El clima és el conjunt de condicions atmosfèriques generals que caracteritzen una regió. Aquestes característiques s’estableixen, sobretot, a partir de dues variables: les pluges i les temperatures. El clima mediterrani, per exemple, es caracteritza per pluges escasses i concentrades, sobretot, a la primavera i a la tardor, hiverns freds i estius calorosos. Les condicions climàtiques varien al llarg dels anys.

El temps és la situació meteorològica local en un moment determinat. Per tant, a diferència del clima, el temps pot canviar cada dia (fins i tot pot tenir diversos canvis en un dia). És a dir, el temps de demà pot ser diferent del que faci avui i diferent del que faci d’aquí a 30 dies. Però el clima serà el mateix.

En preguntar-nos si el temps afecta l’estat d’ànim, aquesta diferenciació és rellevant per estudiar els canvis d’humor que podem tenir les persones d’un dia a l’altre: podrien ser deguts al temps, però no al clima.

El temps afecta l’estat d’ànim?

Una revisió feta pel Dr en Psicologia John Grohol conclou que l’impacte que té el temps en el nostre estat d’ànim és més petit del que sembla, però que ens pot afectar de diverses maneres. Val la pena resumir les seves conclusions per entendre aquesta aparent contradicció.

Solomon M. Hsiang, el 2013, va demostrar que la calor intensa fa augmentar l’agressivitat de les persones. Això es tradueix en més conflictes entre grups i en més violència. Una altra investigació va demostrar que com més plou, més agressives es mostren les persones -sobretot en llocs on no estan habituats a les pluges abundants. En aquest cas, però, no es va poder establir que la pluja fos la causa de l’augment de l’agressivitat: només que l’augment de l’un coincideix amb l’augment de l’altre.

Finalment una altra investigació que pretenia establir què desencadena una depressió en homes i en dones (de manera diferencial) va trobar que el temps afecta l’estat d’ànim de les dones de tal manera que se senten més desanimades els dies de pluja i temperatures altes i de més bon humor els dies freds i en que no plou. Com sempre els estudis que busquen diferències per raó del gènere cal agafar-los amb pinces.

El temps afecta l’estat d’ànim a totes les persones per igual?

Un estudi de 2008 encapçalat per J.A. Denissen diu que la temperatura alta pot ajudar a millorar l’humor de persones amb un estat d’ànim negatiu (per exemple, amb una depressió). Per contra el vent o la nuvolositat poden empitjorar encara més aquest estat d’ànim. En canvi aquests elements no semblen tenir cap influència en persones amb un estat d’ànim inicialment positiu.

Una curiosa investigació de T.A. Klimstra, feta amb 415 adolescents holandesos, va permetre establir 4 tipus de personalitat segons les preferències meteorològiques:

• Amants de l’estiu (17% de la mostra): Més feliços, menys espantats i menys enfadats els dies de temperatura alta. Les hores de pluja els fan ser menys feliços i tenir més ansietat i més ràbia.
• Odiants de l’estiu (27% de la mostra): El patró oposat al del grup anterior.
• Odiants de la pluja (9% de la mostra): Més enfadats i infeliços en dies de pluja. Els dies asolellats i amb temperatura més alta se senten més feliços i tranquils.
• No afectats pel temps (48% de la mostra).

I el clima també afecta l’estat d’ànim?

La majoria d’investigadors recolzen l’existència d’una psicopatologia anomenada Trastorn Afectiu Estacional (TAE). Es tracta d’un tipus de depressió que va lligat a l’estació de l’any. Afecta entre l’1% i el 10% de la població (segons els estudis) i és més freqüent en les dones que en els homes. La majoria de persones que el tenen manifesten símptomes depressius entre la tardor i l’hivern. Algunes, encara que són minoria, el mostren més durant la primavera i l’estiu.

Les causes del TAE no estan clares. S’apunta que es podria deure a diversos factors, com la genètica, la contaminació, el lloc de residència (en funció de la quantitat de llum solar), així com a factors socials i culturals.

Pel que fa al suïcidi, una revisió d’estudis de C. Christodoulou apunta que també podria tenir un patró estacional. La majoria de suïcidis es produirien entre la primavera i l’estiu, mentre que n’hi hauria menys a la tardor i la primavera. Aquest patró s’observa tant a l’hemisferi nord com a l’hemisferi sud. Per tant, contradiu un altre dels mites estesos sobre aquesta qüestió: que als països nòrdics hi ha més suïcidis per la manca de llum solar. De fet un estudi realitzat a Suècia confirma aquest patró de més suïcidis en pacients que prenien antidepressius a la primavera i a l’estiu, precisament quan hi ha més hores de sol. Fins i tot més que al Mediterrani.

---

I tu, notes si temps t’afecta l’estat d’ànim? Explica-ho en un comentari. I comparteix aquest article amb qui vulguis!