Tensió política: Mantinguem la calma

Vivim dies de tensió política notable i algunes persones ho poden viure amb dificultats. La incertesa sobre què passarà en el futur no ajuda a mantenir la calma però ara és, precisament, quan més convé fer-ho. Aquest article explica des d’una perspectiva psicològica (i no política) com podem fer que la tensió política ens afecti menys.

El debat social

És molt difícil establir amb certa exactitud les proporcions de persones que defensen cada posició en el debat polític a Catalunya. S’han fet enquestes amb resultats molt dispars i consultes de tipus electoral -no sense dificultats-. Per ara sembla que no hi ha un bloc que domini de manera aclaparadora sobre l’altre.

Però els efectes que tenen les decisions polítiques sobre cadascun de nosaltres fan que hi participem. Sentim i emetem opinions a molts llocs, de manera que el debat -i la tensió política que se’n deriva- és omnipresent. El que passa és que la presència massiva de la política a les nostres vides no és recent: va començar el 2004, quan es van iniciar les converses per a reformar l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. Després de 13 anys moltes persones afirmen estar-ne cansades.

Un dels efectes d’aquesta tensió política és la polarització social. Les persones tendim a “radicalitzar” les nostres postures quan participem en un debat i això ens pot allunyar dels que pensen diferent. Per tant, el primer que hem de tenir en compte, és la importància de respectar dues coses dels altres: el dret a tenir una opinió diferent, i el dret a expressar-la i defensar-la.

I no oblidem el que deia en un article anterior, sobre els riscos de fer debats per WhatsApp. Si no tenim davant la persona amb qui parlem no en veiem les expressions. Per tant és més fàcil interpretar malament els missatges. Sobretot si anticipem que l’altre utilitzarà els seus arguments per a confrontar amb els nostres.

El paper dels rumors i dels mitjans de comunicació

Els rumors són informacions que es fan córrer ràpidament i sense plantejar-se’n la veracitat amb intenció de danyar la imatge d’una persona o institució, o influir en l’estat d’ànim o en les accions dels altres. L’ús de les xarxes socials, que permeten compartir missatges de manera gratuïta i molt ràpida, hi contribueix. Però com més s’escampa un rumor, més difícil esdevé desmentir-lo. I això ens obliga a ser curosos amb el que diem i el que compartim.

Els rumors es poden combatre de dues maneres:

• Que els que tenen les informacions correctes les donin col·lectivament, i no “de persona a persona”. D’aquesta manera, quan arribi el rumor, els receptors ja estaran assabentats prèviament del que és veritat i el que no.
• Que quan ens arriba una informació, no la compartim si no en tenim la font oficial certificada. I com més pròxima a l’original, millor. Per exemple: Si un càrrec polític vol dur a terme una mesura inesperada, que ho digui aquest càrrec polític, i no la veïna del farmacèutic que ho ha vist a WhatsApp.

Els mitjans de comunicació també poden contribuir a la tensió política quan, voluntàriament o involuntària, prenen partit per a un sector del debat. També ho poden fer quan menteixen o insulten altres persones per la seva ideologia. Això també fa augmentar la sensació d’estar cansat del debat.

Però té un altre efecte molt destacable: Seleccionem els mitjans de comunicació en funció de si el seu posicionament coincideix amb el nostre. Això ens pot portar a perdre part de la informació -la part que proporcionen els mitjans que ignorem-. És, doncs, un bon exercici, consultar aquests “altres” mitjans per a ampliar la nostra opinió. Igualment, quan ens sentim saturats d’informació, ens en podem allunyar un temps (unes hores o uns dies), el que en diem “desconnectar” per a tranquil·litzar-nos i prendre una certa distància.

El moment àlgid: La intervenció policial de l’1 d’octubre

La tensió política va arribar al màxim l’1 d’octubre quan, en el marc del referèndum sobre l’autodeterminació de Catalunya, la Guàrdia Civil i la Policia Nacional van fer ús de la força, amb material antidisturbis, per tal de complir l’ordre de requisar les urnes i les paperetes. El balanç final de ferits, facilitat per la Generalitat, va ser de 1.066 persones.

Com a conseqüència d’aquests fets, a banda dels ferits, hi hagut ciutadans que han començat a patir símptomes d’ansietat. En alguns casos, fins i tot, de Trastorn per Estrès Postraumàtic: malsons, por de tornar a passar pel lloc, dificultat de concentració, etc. Els psicòlegs hem rebut nombroses consultes de persones que demanaven ajuda, així com per a nens que ara tenen por d’anar a l’escola per les imatges que van veure.

Però hi ha un altre efecte del que va passar, i que no és, en absolut, desitjable: la pèrdua de confiança en la policia. A uns cossos policials que tenen per missió ajudar les persones, el pitjor que els pot passar, és que les persones els perdin la confiança. Un fet agreujat, posteriorment, quan l’autoritat política d’aquesta policia va començar a acusar les víctimes de mentir.

Convé, doncs, respectar el dret de les persones a NO veure les imatges repetidament si això els fa mal. També n’han de poder parlar quan vulguin per a reduir l’ansietat, i buscar la manera que creguin que els anirà millor per a tornar a recuperar la normalitat.

La incertesa sobre el futur també alimenta la tensió política

Us confesso una cosa: aquest article l’he hagut d’escriure en diversos dies. I rellegir-lo i canviar-lo a mesura que els esdeveniments s’atropellaven entre ells: Decisió de Carles Puigdemont de convocar eleccions anticipades. Marxa enrere. Plens al Parlament convocats i desconvocats. Declaració d’independència. Aplicació de l’article 155 de la Constitució espanyola. Convocatòria d’eleccions. Què passarà en el futur? No ho sabem. La incertesa passa a ser protagonista.

Com diu l’article enllaçat, fins a un cert punt no ens queda més remei que acostumar-nos a viure amb la incertesa. A partir d’aquí, el que podem fer per a reduir aquesta incertesa que genera la tensió política actual és estar moderadament informats (fins on vulguem, i no més). I tenir clar que l’estabilitat tornarà, perquè mantenir aquesta tensió no és una bona idea, ni tan sols, per als partits polítics.

Et pot interessar llegir: Com tractar l’ansietat

---

I tu, com estàs vivint aquesta tensió política? Deixa el teu missatge, i et respondré personalment. I si vols, comparteix aquest article amb els teus contactes!