Els tests psicològics funcionen de veritat?

Els tests psicològics funcionen de veritat?

Disponible a: Spanish

De vegades, quan he d’administrar un test psicològic a un usuari, em mira estranyat. I em pregunta si realment funciona. El que em pregunta en realitat és: Com pot ser que d’aquestes preguntes es pugui obtenir informació útil? Aquest article explica la investigació i la ciència que hi ha darrere dels tests psicològics.

Els tests psicològics funcionen de veritat? - Psicologia Flexible

Per a què serveixen els tests psicològics

La psicologia és una ciència. Per tant, el seu procediment es basa en el mètode científic. Això vol dir que un psicòleg no “endevina”: elabora hipòtesis a partir de la informació, i comprova aquestes hipòtesis per a veure si són correctes. Posteriorment, si el que afecta la persona és una psicopatologia, el psicòleg busca entre la literatura científica quina és la intervenció més eficaç per a aquesta persona.

És a dir, abans de començar un tractament per a una persona amb depressió, per exemple, hem de comprovar que, realment, aquesta persona té una depressió. Que en tingui alguns símptomes no és suficient per a establir el diagnòstic. Els símptomes es poden confondre amb els d’altres patologies, o poden emmascarar algun altre tipus de trastorn. Per això cal contrastar científicament que el que hi ha darrere és, efectivament, una depressió. A més a més ens informarà d’algunes característiques: la intensitat, el tipus, l’impacte en la vida quotidiana, etc.

Com es preparen els tests psicològics

La creació dels tests psicològics és un procés científic complex, que es desenvolupa en diverses fases.

En primer lloc cal definir amb la màxima precisió possible què es vol mesurar. Per exemple, els símptomes de depressió. I dins d’aquests, els símptomes cognitius (la preocupació, les idees recurrents, la manca de concentració, etc). Per això es consulta un equip d’experts que elaboren una llista d’aquests símptomes i proposen amb quines preguntes es poden avaluar.

Com es preparen els tests psicològics - Psicologia Flexible

Un cop s’han proposat les preguntes, s’administren a algunes persones que ja sabem que tenen depressió (per exemple, perquè se’ls ha diagnosticat prèviament) i a d’altres persones que sabem que NO tenen depressió (perquè els passem algun altre test ja validat). I el primer que esperem que cridi l’atenció és que les puntuacions al test que estem validant siguin sensiblement diferents en un grup que en l’altre.

Després hem de fer el mateix amb algun test completament diferent -és a dir, que mesuri alguna altra cosa (com els símptomes cognitius de l’ansietat). Si les puntuacions en depressió són massa semblants a les d’ansietat voldria dir que el test no està prou ben perfilat: no queda clar què mesura. Això es fa amb eines d’estadística avançada.

A les persones que han contestat les preguntes els demanem què els ha semblat. Hi ha alguna pregunta que no han entès? Alguna paraula que canviarien per una altra? Etc. Aleshores agafem les preguntes i observem si les respostes obtingudes segueixen algun patró: tendeixen a agrupar-se entre elles? N’hi ha alguna que produeixi algun valor excessivament inesperat? Així algunes preguntes es poden eliminar -per a fer el test més curt- o es poden reformular.

Posteriorment les puntuacions es poden transformar per tal de fer-les més interpretables: Una puntuació en una escala de 0 a 100 té una interpretació molt intuïtiva. Però si l’escala va de 0 a 39 és més difícil d’entendre. Per això aquesta puntuació es pot transformar per a fer-ne la lectura més fàcil. Finalment el test es torna a passar a una mostra diferent de persones per a completar les comprovacions.

Aquesta és una explicació molt senzilla: hem de tenir en compte que completar el procés pot significar anys de treball, moltes persones implicades i una gran inversió. Però el resultat és molt útil per a orientar el diagnòstic i el tractament.

Quines propietats converteixen un test psicològic en una eina

Les propietats d'un test psicològic - Psicologia Flexible

Com diem, els tests psicològics no són unes simples preguntes improvisades. Són eines que s’han obtingut a partir d’un procediment científic, incloent-hi l’estadístia. Els tests nous s’obtenen, en part, a partir dels anteriors i hi ha una sèrie de propietats que se’ls han d’exigir:

  • Validesa: De validesa n’hi ha de molts tipus però, en general, un test és vàlid quan, efectivament, mesura allò que pretén mesurar. Elaborar un test per a mesurar els símptomes de depressió que, a l’hora de la veritat, resulta que mesura els símptomes d’ansietat, no és vàlid.
  • Fiabilitat: De fiabilitat també n’hi ha de molts tipus. En general és la confiança que podem atorgar al fet que la mesura és precisa. Que si, per exemple, una persona, en fer-lo, ha de puntuar 100 (perquè aquesta és la intensitat dels seus símptomes), podem admetre que ens doni un valor d’entre 95 i 105, però no que ens doni un valor de 43. Fent un símil amb la meteorologia, si la temperatura real és de 10 graus, podem acceptar que un termòmetre ens n’indiqui 11. Però no podem acceptar que ens n’indiqui 4.
  • Sensibilitat i Especificitat: En un test que serveixi per a diagnosticar (és a dir, establir clarament si una persona té o no té un trastorn), la sensibilitat és la capacitat de la prova de classificar correctament els casos positius (que les persones que el test ens diu que tenen el trastorn, realment el tenen). I l’especificitat és la capacitat de la prova de classificar correctament els casos negatius (que les persones que ens diu que NO tenen el trastorn, realment NO el tenen). Ja hem dit al principi que tenir un trastorn no depèn només dels símptomes. Però la puntuació d’un test ens pot orientar en el diagnòstic.

D’altra banda alguns tests psicològics estan preparats per a detectar la mentida. Ho fan, per exemple, algunes proves de personalitat que formen part de processos de selecció de personal en els quals calen característiques concretes (com autocontrol, sociabilitat o capacitat d’introspecció). Avisen quan una persona menteix en les seves respostes… i ho fan molt bé!

Deixa un comentari