skip to Main Content
Psicòleg per WhatsApp - Psicologia Flexible

La tirania del pensament positiu

Imposar el pensament positiu i la felicitat com un deure o com una solució màgica acaba portant frustració. El desig que les coses vagin de manera òptima no és suficient per aconseguir-ho. I l’autoestima es pot veure ressentida si veiem com un fracàs no tenir tot el que volem. Parlem del problema d’obligar (o obligar-nos) a tenir sempre un pensament positiu i de com això ens afecta negativament.

La tirania del pensament positiu - Psicologia Flexible

Pensament positiu i pensament màgic

El pensament positiu i el pensament màgic no són exactament el mateix, però estan relacionats. Els trobem en llibres d’autoajuda, en frases a les xarxes socials i en falsos professionals que utilitzen pseudoteràpies per vendre la felicitat com un producte.

El pensament positiu és el que pretén canviar l’estat d’ànim sota la premissa que aquest canvi solucionarà un problema. Per exemple “No et preocupis! Avui en dia el càncer no és tant greu. Hi ha tractaments. Has de ser positiu!“. Qualsevol preocupació que tinguem no desapareixerà només perquè la tapem amb un somriure forçat.

El pensament màgic és el que creu que pot fer canviar alguna cosa pel sol fet de pensar-ho. Per exemple “Si desitges molt intensament una cosa, l’univers te l’acabarà donant“. Les frases d’aquest tipus confonen la motivació (que, com el seu nom indica, ajuda a moure’s per aconseguir-ho) amb la màgia (la creença que un objecte o una situació desitjades es materalitzaran només perquè així ho volem).

Per què necessitem pensaments positius?

L'obligació de tenir pensaments positius afecta l'autoestima - Psicologia FlexibleSegur que t’has trobat, i moltes vegades, al costat d’algú que està preocupat. Fins i tot pot estar plorant. I això commou. L’empatia fa que la preocupació d’aquesta persona també t’afecti a tu. Aleshores penses en frases positives que l’animaran: quan aquesta persona s’animi, també t’animaràs tu. És comprensible i és molt noble. Però com veurem després, no funciona.

El pensament màgic també ens ajuda a reduir la incertesa. Pensem que aconseguir un objectiu per nosaltres mateixos serà més assequible que deixar-ho en mans de l’atzar. Quan llegim en un llibre “Guanya 100.000 euros al mes treballant 2 hores al dia” veiem que serà més fàcil si depèn de nosaltres que si depèn de la situació econòmica. Després comprem el llibre, fem tot el que els diu i, quan no tenim el que ens havien promès ens diuen que no hem seguit les instruccions. Llavors el poder personal passa a ser frustració i un forat a l’autoestima.

A més a més hi ha un fenomen creixent, que veiem sobretot a les xarxes socials: L’aparença de felicitat. Expliquem al món que som tant feliços com realment voldriem ser, perquè això ens dóna una satisfacció transitòria: la de rebre molts “M’agrada” d’altres usuaris. Com si això ajudés a fer aquest desig una mica més real. En la competició per veure qui és més feliç, tenir les frases motivacionals a punt per utilitzar quan convé ens dóna avantatge.

L’autoestima sota la tirania del pensament positiu

La tirania del pensament positiu i la felicitat - Psicologia Flexible

Com hem dit, la tirania del pensament positiu afecta l’autoestima. El terme “tirania” fa referència a l’obligació de tenir pensaments positius independentment de les circumstàncies. I hem posat un exemple relacionat amb el càncer. El càncer és una malaltia greu. El seu diagnòstic ho canvia tot: la salut, les relacions, el futur, l’autoimatge, etc. Les persones que en tenen, pateixen molt.

Per moltes d’aquestes persones resulta frustrant veure com les obliguen a ser positives. Sovint senten frases com “Has de ser positiva!“, “No et pots permetre enfonsar-te, la teva família et necessita“, “No et preocupis pels cabells: tornaran a créixer“, etc. La conseqüència d’aquests comentaris és que se senten incompreses. Pensen que l’altra persona està frivolitzant quan insinua que la seva preocupació és exagerada. Se senten culpables per no poder complir l’exigència de tenir pensaments positius. I a la dificultat de conviure amb el càncer i el seu tractament hi han d’afegir la càrrega d’aparentar bona cara i forçar el somriure.

En tenim un exemple amb les dues cares del llaç rosa: La visió d’aquest símbol com de festa i optimisme al costat del dret d’afrontar el càncer de mama amb pessimisme si és el que demana el cos. Ambdues postures igual de legítimes. Però l’optimisme només ajuda quan és una elecció feta amb llibertat. El pensament positiu no prevé ni cura el càncer i fer aquesta afirmació afecta l’autoestima perquè indica que “Si no et cures del càncer serà perquè no penses prou en positiu“.

Canviar les emocions no funciona per recomanació

Per què tenim emocions - Psicologia Flexible

A una persona que està trista, no li farem canviar aquesta emoció per una altra dient-li “Anima’t!“. És que les emocions no funcionen així. Una emoció és una cosa que el nostre propi cos ens fa a nosaltres per gestionar una situació present. Quan ens han donat una mala notícia necessitem estar tristos. Perquè la tristesa fa que ens parem a pensar en allò, per entendre-ho i assimilar-ho (cosa que no podriem fer si ens mantinguessim “normals”). La tristesa també motiva els altres perquè vinguin a oferir-nos el seu suport.

També és necessària la ràbia (per superar obstacles puntuals i per defensar-nos dels canvis d’idees massa bruscos). I la por (per protegir-nos de situacions de perill, com quan veiem una serp). I el fàstic (per no menjar aliments que ens podrien fer mal). Totes aquestes són emocions necessàries, encara que siguin desagradables. Per què les hem d’extingir de manera tan ràpida i superficial, si en el fons ens ajuden?

La tirania del pensament positiu ens diu que tot ha d’estar bé. Que l’únic admissible és la felicitat. Però a la llarga és millor acceptar que les coses no sempre son com voldriem. Que la tristesa, la ràbia, la por i el fàstic formen part de la normalitat. Com també ho fan altres emocions, com la sorpresa i l’alegria. Quan la tristesa es converteix en depressió, la por es converteix en ansietat i la ràbia es converteix en violència, sí que necessitem ajuda d’un psicòleg.

Tot això ho explica de manera humorística el còmic mexicà Odin Dupeyron en aquest vídeo:


Algun cop t’has sentit obligat a tenir pensaments positius encara que no et sortissin de dins? Explica-ho en un comentari. I si creus que aquest article pot ajudar algú que coneixes, comparteix-lo.

This Post Has 0 Comments

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Back To Top