Utilitat del mindfulness

El mindfulness és una tècnica de concentració plena en una activitat. El seu ús s’ha popularitzat i ampliat a camps cada cop més diversos. Actualment es considera una moda o una forma de teràpia, segons el punt de vista. Alguns estudis han provat la seva eficàcia, per exemple, en la reducció de l’estrès. En aquest article parlem del midfulness i les seves aplicacions.

Què és el mindfulness

La paraula mindfulness vé de l’anglès i es tradueix com actitud de consciència plena. Consisteix en mantenir una atenció completa en cadascuna de les activitats que es fan: els sons, les olors, els colors, les sensacions que produeix, etc. Per tant ajuda a gaudir més de les experiències i facilita la distracció: mentre estem concentrats en una activitat no pensem en allò que ens preocupa.

Segur que coneixes el famós joc de l’elefant rosa: Si et dic “tanca els ulls i pensa en qualsevol cosa excepte en un elefant rosa” segur que pensaràs, precisament, en un elefant rosa. És la prova que el “no hi pensis en això” no funciona. L’única manera de fer marxar un pensament del cap és substituir-lo per un altre, com ja explicava a l’article sobre el tractament de l’ansietat. El mindfulness permet concentrar-se en una cosa per impedir l’entrada d’altres pensaments i preocupacions.

L’autor que el va descriure, que es considera el pare del mindfulness, és Jon Kabat-Zinn. Forma part de les anomenades teràpies de tercera generació, que es basen en el contextualisme funcional: l’estudi dels processos i trastorns psicològics com interaccions entre la persona i el context en que es mou, atenent tant la seva història com les circumstàncies presents. La primera generació de teràpies van ser les conductistes i, la segona, les cognitives.

Com es practica

Concentrar-se plenament en una cosa vol dir que posem el focus en com en percebem cadascun dels seus aspectes. Per tant implica un objecte o activitat, els nostres sentits i la nostra concentració en aquests sentits. L’exemple clàssic que apareix a moltes pràctiques de mindfulness és el de la pansa (el fruit sec que prové d’un gra de raïm). La pràctica consisteix en centrar-se en tots i cadascun dels aspectes de la pansa.

Tocar-la, mirar-la, notar-ne la textura, la mida, la temperatura, el color, l’olor, el soroll que fa quan s’apreta, el sabor, el tacte dins de la boca, etc. Aquesta activitat permet descobrir quants matisos té una pansa, en contrast amb menjar-se-les a grapats i sense pensar-hi. També es pot fer amb un tros de xocolata o amb coses que no siguin de menjar. I amb activitats.

Més enllà de pràctiques puntuals per distreure’s de l’estrès el mindfulness pot arribar a ser un estil de vida. Fer totes les activitats amb una concentració plena, sense pensar en què farem abans o després. Amb l’estil de vida actual ens dutxem al matí pensant en la pressa que tenim. Esmorzem pensant en la feina. Treballem pensant en l’hora de plegar. Anem a casa pensant en l’hora d’anar a dormir. I anem a dormir pensant en l’endemà. On queda el present?

El mindfulness proposa dutxar-se concentrant-se en la dutxa: la temperatura de l’aigua, la sensació quan baixa pel cos fins arribar a terra, el soroll, el perfum del gel de bany, etc. Menjar concentrant-se amb tots els sentits, com amb la pansa. Treballar amb el focus posat al present. Ser a casa centrats en el que fem, etc. I tot, sense jutjar com ens fa sentir. En resum: No només és una teràpia sinó una manera d’enfocar la nostra realitat.

Per què serveix el mindfulness

Cada cop que apareix una nova tendència en psicologia aquesta intenta desmarcar-se de les precedents. Alguns professionals l’adopten i altres no professionals també. N’hi ha que l’aprofiten per fer-se d’or. Alguns la critiquen sense pensar que potser s’ha explicat malament. S’assenyala com a moda i se li atribueixen propietats terapèutiques a discreció. Per treure’n l’entrellat el millor és recórrer a la ciència.

I la ciència descriu l’eficàcia del mindfulness amb resultats contradictoris. Uns estudis diuen que és eficaç per algunes coses i, altres, diuen que no. L’abril del 2015 la revista PLOS ONE va publicar, amb accés obert, aquest compendi d’estudis (en anglès) sobre el mindfulness. Es tracta d’un resum que té en compte 23 revisions que, agafades en conjunt, permeten concloure quin cantó de la balança pesa més: el que diu que és eficaç o el que diu que no.

El resultat d’aquest treball és que la teràpia de reducció de l’estrès i la teràpia cognitiva basades en el mindfulness produeixen una millora significativa dels símptomes en persones amb depressió, ansietat i estrès. També millora la qualitat de vida i el funcionament físic. Per tant en recolza l’ús com a part del tractament del càncer, les malalties cardiovasculars, el dolor crònic, la depressió, l’ansietat i la prevenció de la malaltia en nens i adults.

Per què NO serveix el mindfulness

El mindfulness no cura. D’acord amb la revisió presentada unes línies més amunt i altres publicacions de la literatura científica la pràctica de la consciència plena és eficaç -en algunes persones i en algunes patologies- per a reduir determinats símptomes quan forma part d’una estratègia terapèutica més completa.

Alguns pseudo-professionals l’associen a la cura del càncer o d’altres malalties sense que cap evidència científica ho hagi demostrat. Tampoc serveix per modificar la realitat, en contra dels defensors del pensament màgic (els que diuen que si et concentres amb tota l’energia en un propòsit l’acabes aconseguit). Que transformi la manera com experimentem la realitat no vol dir que aquesta realitat canvii.

Amb tot això, sempre que algú em comenta que vol provar el mindfulness, li dic: Assegura’t que és psicòleg titulat/da i col·legiat/da i que té formació específica i reconeguda en la pràctica d’aquesta tècnica.

---

Moltes gràcies per llegir aquest article! Si vols pots deixar un comentari, i et respondré. I si penses que pot ser útil per algú més, comparteix-lo!