Zona de confort

Segur que moltes vegades has sentit a parlar del concepte psicològic de “zona de confort” i no has sabut ben bé què era. Mira aquest vídeo d’Inknowation, i després continua llegint:

La zona de confort

Tal com explica el vídeo, la zona de confort és el conjunt de coses que ens han envoltat durant molt temps i que ens ajuden a evitar la incertesa d’experimentar coses noves. Com que el que hem fet tota la vida ens funciona, ens hi conformem i deixem d’experimentar, perquè experimentar vol dir assumir el risc de que no surti bé, que ens hi fem mal, o que tiri per terra les nostres creences.

Ser a la zona de confort no és una patologia, ni és el senyal que alguna cosa ha anat malament. És una tendència natural. Hi anem sense adonar-nos-en perquè ens hi sentim còmodes. A tothom li ha passat.

El problema és que és com un cercle que tendeix a fer-se més estret: cada cop fem menys coses noves i ens quedem amb les de sempre. De mica en mica, algunes de les que ja féiem, també les deixem de fer. I quan hi volem tornar necessitem armar-nos de valentia.

Com s’experimenta la zona de confort?

La manera com cada persona experimenta la zona de confort depèn de molts factors:

• De la cultura: Cultures com la nostra ajuden a fer que el fracàs es percebi com una tragèdia. A tots ens ha passat: algú ens adverteix que alguna cosa que volem fer sortirà malament. I que ens en penedirem. Si acaba sortint malament -cosa que pot passar-, ens “obliga” a abaixar el cap davant de la seva capacitat d’endevinar el futur (“Jo ja et vaig avisar“). Altres cultures, com l’anglosaxona, converteixen el fracàs en una experiència d’aprenentatge: un estímul per tornar-ho a intentar evitant certs errors.
• De la pròpia experiència: Les persones que assumeixen riscos amb més facilitat tendeixen a sentir-se més empresonades quan són dins de la zona de confort. També les persones que s’han arriscat amb èxit, és més probable que es tornin a arriscar.
• De les necessitats de cada moment: Quan tenim un problema o una necessitat i hem de buscar una solució innovadora, és més fàcil que sortim de la zona de confort. La història que s’explica a la pel·lícula “La vida secreta de Walter Mitty” n’és un bon exemple.

Com sortir de la zona de confort

Per sortir de la zona de confort es necessita valentia. La valentia no és l’absència de por, sinó la capacitat de sobreposar-se a la por fent allò que ens espanta. Aquest pas ens permet recuperar una cosa que tots necessitem, encara que no sempre en siguem conscients: la sensació de control sobre la pròpia vida.

Va, pensa-hi: controles la teva vida? Vius la teva vida, o vius aquella vida a la qual la vida t’ha conduït?

Fer les coses de sempre (i com les hem fet sempre) ens fa sentir més segurs. Això és a nivell individual però, si ens hi fixem, ens passa el mateix en molts aspectes de la vida col·lectiva. Ho veiem cada cop que es reobre el debat sobre augmentar la seguretat per respondre a l’amenaça del terrorisme: estem disposats a renunciar a una part del control de la pròpia vida a canvi de sentir-nos més segurs? El poder consisteix en decidir fins a quin punt vols que això passi.

El que està en joc és el paper que vols ocupar a la teva pròpia vida: ser-ne un espectador o ser-ne el protagonista.

Intenta-ho!

Per què no proves de sortir de la teva zona de confort? N’hi ha prou amb pensar alguna cosa que no hagis fet mai i fer-la. Si és una cosa que no implica un gran risc et serà més fàcil (com per exemple, aprendre a parlar en públic). De mica en mica veuràs com t’animes a plantejar-te reptes cada cop més difícils. Descobriràs coses de tu mateix que et sorprendran, i que ni tan sols sabies que tenies.

Evidentment això no vol dir fer el que vulguis en el sentit més literal de la paraula: tots tenim obligacions i responsabilitats. Però podem respondre a les obligacions de diferent manera, i podem canviar algunes responsabilitats. Les persones que són més felices després d’haver-se fet un canvi important, com divorciar-se, en són una prova.

No es tracta de plantejaments del tipus “tot és possible” o “si desitges alguna cosa amb molta força l’aconseguiràs“. Es tracta de valorar fins a quin punt has renunciat a fer coses noves per no abandonar la comoditat de casa, o per no haver-te d’enfrontar a la sensació de que t’ha sortit malament. Algunes coses sortiran malament, no n’hi ha cap dubte. Però del fet d’haver-ho intentat ja en treuràs coses positives.

---

Prova de fer alguna cosa diferent per sortir de la zona de confort, i explica-ho en un comentari aquí a sota. I si vols, comparteix l’article amb els teus contactes!