Com evitar l’assetjament laboral

L’assetjament laboral és la situació d’abús que es produeix al lloc de treball. Afecta un o més treballadors, però també al conjunt de l’organització. Per evitar-lo i per intervenir-hi quan es produeix cal entendre els factors que el propicien i buscar alternatives en la relació entre les persones implicades. En aquest article parlarem de com evitar l’assetjament laboral.

Què és l’assetjament laboral

La Societat de Psicologia Industrial i de les Organitzacions defineix l’assetjament laboral com l’exposició repetida, durant un període de temps, a una àmplia varietat d’accions negatives com l’abús, la burla, el ridícul o l’exclusió social, essent perjudicial tant per als treballadors com a les organitzacions. Aquesta és la definició que apareix al Llibre Blanc “Assetjament laboral: causes, conseqüències i estratègies d’intervenció”.

Les conductes d’assetjament laboral o mobbing poden ser molt variades. Inclouen eliminar responsabilitats, substituir les tasques habituals per d’altres més desagradables, difondre rumors sobre la víctima, ignorar-ne les opinions, criticar sistemàticament el seu treball o excloure’l del grup social. També és una forma d’assetjament pressionar-lo perquè abandoni el lloc de treball.

Les característiques del mobbing varien segons qui és l’assetjador i qui és la víctima. Una de les dues persones -o totes dues- poden tenir un càrrec directiu, cosa que complica la gestió del problema. Precisament un factor destacat és l’estil de lideratge, tant pels líders passius que no actuen davant de l’assetjament, com pels despòtics que apliquen sancions arbitràries. Aquesta situació accentua el sentiment de desprotecció de la víctima.

Quines parts participen al mobbing

En una situació d’assetjament laboral hi ha tres parts implicades:

1. L’assetjador: La ciència ha determinat que els assetjadors a la feina tenen una sèrie de característiques. Solen ser persones amb ira (no en moments puntuals, sinó com a tret de personalitat). També poden ser narcisistes, que vol dir que es donen molta importància a elles mateixes i manifesten menyspreu i manca d’empatia cap els altres. Se’ls atribueix un tret general d’ansietat, caràcter venjatiu i poca autoestima. També poden tenir història prèvia d’intimidació. S’ha observat que quan l’assetjador és un directiu, pot provocar una baixada del rendiment dels treballadors.
2. La víctima: Les víctimes de mobbing destaquen per l’alta capacitat cognitiva (raonament, fluidesa verbal, memòria, concentració, etc) i pel sentit comú. Diversos estudis apunten que la víctima comparteix certes característiques amb els assetjadors. En són exemples l’ira o l’ansietat. Alguns d’aquests trets poden portar la víctima a denunciar com a assetjament algunes situacions que no ho són. Això no vol dir que menteixin o que exagerin quan formulen les seves queixes.
3. El context o situació: Els tres factors de l’ambient de treball que més propicien el mobbing són la manca de seguretat, la poca autonomia en la presa de decisions i l’elevada càrrega de treball. La manca de seguretat inclou el perill d’accidents laborals i la poca estabilitat dels llocs de feina.

També hi juguen un paper important l’ambigüitat de rol i el conflicte de rol. L’ambigüitat de rol és la situació en la qual no queda clar què ha de fer un treballador (per exemple, una persona de comptabilitat que ha d’assegurar que es fan tots els cobraments, però no sap si això inclou perseguir els morosos). El conflicte de rol és el que passa quan una persona ha de realitzar dues funcions que són incompatibles entre elles (per exemple, un cuiner d’un restaurant de menjar ràpid, que ha de mantenir la qualitat dels aliments, però li demanen que treballi tant ràpid que esdevé impossible).

Quins costos té l’assetjament laboral

La víctima pot veure perjudicada la seva salut mental i física. Apareixen problemes d’esgotament, estrès, insomni o símptomes d’ansietat o depressió. Això es tradueix en més consultes al metge i, de vegades, abús de substàncies. Però l’assetjament no afecta només a la víctima, sinó a tota l’empresa. Els treballadors estan més dies de baixa, o resisteixen el mobbing a costa d’una baixada del rendiment.

Un estudi fet als Estats Units va valorar el cost de la baixada del rendiment per assetjament a l’empresa en 14.000 dòlars per treballador.

Igualment els treballadors que no pateixen assetjament, però en són testimonis i perceben que no hi poden fer res, també es poden veure afectats per l’estrès i l’ansietat.

Com el podem prevenir i solucionar

La prevenció de l’assetjament laboral comença amb la selecció del personal. Durant el procés de selecció cal fer un ús correcte dels instruments d’avaluació de la personalitat, i valorar si les característiques d’un treballador el situen en risc d’exercir (o de patir) assetjament.

És important que directius i treballadors estiguin ben formats en diversos aspectes. Els directius han de poder gestionar els conflictes de manera constructiva i respondre a situacions com la baixada del rendiment per part d’un treballador des d’una perspectiva positiva i de solució de problemes. Crear un bon clima que eviti les situacions de risc descrites anteriorment també ajuda. Finalment han de saber detectar l’assetjament per tal d’intervenir-hi.

Els treballadors han de conèixer l’impacte de l’assetjament laboral per fomentar les bones relacions. També és bona idea que estiguin formats en tècniques de gestió de l’estrès. La mediació pot contribuir a reduir la conflictivitat laboral. També es reduirà si els treballadors poden prendre decisions sobre la seva pròpia feina. Finalment, víctimes i assetjadors han de poder rebre assessorament per afrontar eficaçment els problemes.

S’han descrit una sèrie de factors que incrementen l’eficàcia d’un treballador per fer front al mobbing. Entre aquestes hi ha l’estabilitat econòmica, l’autoconfiança i la bona forma física i mental. El suport social i l’assertivitat també s’han demostrat útils.

---

Has patit o pateixes assetjament laboral? Pots formular una pregunta i et respondré personalment. Moltes gràcies per llegir i compartir l’article amb qui creus que li pot interessar!