Balanç psicològic del 2016

Balanç psicològic del 2016

L’any 2016 és a punt d’acabar. Hi ha un tòpic que diu que “aquest any han passat moltes coses”, però en aquesta ocasió és més que un tòpic: 2016 ha canviat la manera com veiem el món. En aquest article parlem de com ens han afectat i com ens afectaran en el futur algunes de les coses que han passat l’any que ara acaba.

Balanç psicològic del 2016 - Psicologia Flexible

Resultats inesperats

La democràcia ens ha donat 3 sorpreses, a nivell mundial, el 2016. Fins el punt que alguns líders polítics s’han qüestionat si val la pena continuar fent referèndums. Sens dubte, val la pena. És pervers -i poc democràtic- impedir un referèndum per por que surti un resultat indesitjat. Si un poble és prou adult per pagar impostos, també n’és prou per decidir, col·lectivament, els grans temes que l’afecten.

El 23 de juny es va celebrar el referèndum del Brexit al Regne Unit. Estava en joc la permanència o la sortida d’aquest país de la Unió Europea. I contra les enquestes, el Regne Unit va decidir sortir de la UE. Hi va haver protestes pel resultat ajustat (52% per sortir i 48% per quedar-s’hi). Fins i tot hi va haver demandes de repetir el referèndum -amb la qual cosa em vé una pregunta: canviaries el sentit del vot en funció del resultat?-.

El 2 d’octubre es va fer el referèndum per la pau a Colòmbia. Es votava l’acord de pau que posava fi a la guerra entre govern, paramilitars, i guerrilla de les FARC. Les enquestes asseguraven que el sí s’imposaria. Però al final va guanyar el no per un 50,2% vots, davant del 49,8% del sí. L’acord de pau es va haver de re-negociar i, la segona vegada, no es va sotmetre a referèndum. Per si de cas.

Incertesa amb Donald Trump - Psicologia FlexibleI el 8 de novembre van tenir lloc les eleccions presidencials a Estats Units. Hillary Clinton estava convençuda que guanyaria. I les enquestes pronosticaven el mateix. Semblava que Donald Trump no havia de tenir opcions. Però al final va guanyar Trump. I podria ser, precisament, perquè era un no polític que va fomentar la desconfiança cap a la política.

Què tenen en comú aquests 3 casos? Que el resultat ha estat el contrari del que volia el poder establert i que les enquestes no van ser capaces de predir-lo. Potser les enquestes pretenien orientar més que reflectir el vot. O potser no van considerar amb prou fiabilitat el vot ocult (la tendència de part de l’electorat a mentir). Pels que treballem diàriament amb l’estadística és, com a mínim, preocupant.

L’amenaça gihadista

Aquest 2016 hi ha hagut atemptats gihadistes a França, Bèlgica, Alemanya, Holanda, Estats Units, Turquia, Tunisia, Síria, Iraq, Indonèsia, i a molts altres. S’han detingut persones a molts altres llocs -també al nostre país-. S’ha incrementat la sensació de vulnerabilitat. I ha estat utilitzat pels governs per augmentar la vigilància en nom de la seguretat. I de manera no massa eficaç.

S’ha criticat que la resposta social és diferent quan l’atemptat es produeix a Europa o fora. Que quan té lloc a Europa la reacció de solidaritat és més intensa. És que a les ciutats europees hi tenim veïns, amics i familiars. Per això ens preocupem més quan l’afectada és París, Brusel·les o Berlín. No té sentit criticar la “manca de sensibilitat” quan les víctimes són a Síria. El problema, en aquest cas, no és la poca sensibilització.

El 2016 i la postveritat

Postveritat el 2016 - Psicologia Flexible
Font: The Huffington Post

Postveritat” ha estat escollida pel Diccionari Oxford de la llengua anglesa com la paraula de l’any 2016. La postveritat és la situació en la qual es crea opinió pública basant-se en el recurs a les creences personals i en les emocions i no en els fets objectius. Amb altres paraules: per tal que una notícia tingui influència en nosaltres no cal que sigui veritat. N’hi ha prou amb que aparenti ser veritat i ens provoqui alguna reacció.

Un exemple: “La quimioteràpia mata més que el càncer“. S’alinea amb la creença que l’objectiu de les farmacèutiques de fer diners està fora de tot ètica. Es combina amb el fet -mal interpretat- que algunes persones moren fins i tot havent-se tractat amb quimioteràpia. I es descriu en forma d’història personal, dramatitzada i utilitzant paraules com “horrorós”, “terrible” o “et podria passar a tu”. Aleshores es dóna per vàlida i s’escampa. Encara que les dades demostrin que la supervivència al càncer augmenta cada any.

Precisament se sospita que Donald Trump podria haver recorregut a la postveritat per guanyar les eleccions. La qual cosa ens deixa un escenari en que haurem d’aprendre a filtrar les notícies per saber si són certes o falses. Tenim tendència a acceptar (i compartir) noticies que confirmen les nostres creences i a rebutjar les que s’hi oposen. Per tant la solució està en ser crític. I en dubtar.

Bon 2017 - Psicologia Flexible

I amb aquesta incertesa entrem a l’any nou. Moltes gràcies pel suport rebut al llarg del 2016, i espero seguir comptant amb la vostra confiança durant el 2017. Seguiré publicant un article cada setmana i creant nous productes i serveis per a tots/es vosaltres.


I tú, què destaques del 2016? Escriu un comentari! Moltes gràcies per llegir l’article i compartir-lo amb els amics.

Deixa un comentari